Què ens ha passat a la darrera dècada?

Fa poc em va trucar Jordi Salvat, periodista col·laborador de la revista Viu a Fons, per fer-me una entrevista. La idea era que la revista feia deu anys (per molts anys!!) i volien fer una retrospectiva d'aquesta última dècada. Jordi volia parlar amb mi sobre com la tecnologia ha (i ens ha) canviat en tot aquest temps. I tant que ha canviat! I de quina manera! Així que arran de l'entrevista i la conversa amb ell (aquí la pots trobar) repassem aquests últims anys i també el que està per arribar.

M'agradaria deixar per escrit aquí algunes idees que van sortir, que per això un es munta un bloc. No faré una retrospectiva històrica del que ha passat en els darrers deu anys sinó que destacaré alguns elements que a mi em semblen centrals. Per descomptat, han passat moltes altres coses en tots aquests anys. Hem vist una evolució increïble en les consoles de videojocs, rellotges intel·ligents, aplicacions de cites, cotxes autònoms i un munt de coses més. Et convido a que deixis el teu comentari amb allò del que em puc haver oblidat i, per descomptat, de les teves opinions. Som-hi.

Xarxes socials
Crec que no puc començar per una altra cosa.
Si ens situem per un moment el 2009 i els anys immediatament següents ho recordo com un temps de tremenda atenció cap a les xarxes socials. La universalització de l'accés mòbil a internet i els nous Smartphones (Apple anava pel 3G i Blackberry arrasava) van ser un terreny abonat excel·lent pel que va ser una autèntica explosió. Tot d'una vam descobrir que el món es podia encongir, ja podíem connectar-nos amb pràcticament qualsevol persona. Que els ciutadans del carrer podíem parlar de tu a tu amb les marques. I amb els polítics. I amb els governs. Inclús amb el president dels Estats Units. I que ens podíem organitzar en plataformes de consum. I d'opinió. I d'informació. I, per descomptat, de relació. Publicar un bloc es va convertir en una cosa molt senzill, Blogger o WordPress creixien i creixien. Bé, tot allò va ser una bomba. Ens semblava que s'obria un món de possibilitats i vivíem amb la sensació que res tornaria a ser igual ja. I per descomptat que res ha estat igual. Les xarxes socials ens han obert una gegant finestra d'anada i tornada al món. Jo defenso encara que no ens aïllen, sinó que ens connecten més. Ara és moltíssim més senzill mantenir el contacte amb persones que ja no tens a prop en el teu dia a dia. Ja sé que abans podies trucar o enviar una carta o quedar. Però, siguem sincers, la realitat és que no ho fèiem tant com voldríem pensar.

Desgraciadament deu anys més tard tota aquesta il·lusió s'ha tornat una realitat bastant més ombrívola. Facebook es un monstre difícilment controlable, Twitter un fangar d'insults que necessita canviar urgentment i els grups de Linkedin un targeter virtual que encara ha de trobar el seu camí. Fins i tot Instagram ha retirat els likes, aquesta droga de la satisfacció instantània que tant ens ha donat com a robat.

Estem en aquest moment de la festa en què els llums ja s'han encès, sona aquella cançó per tancar i els últims es resisteixen a marxar.

Però ara ja sabem que no és que no respectin la nostra privacitat, és que fan tripijocs amb les nostres dades de la forma més bruta possible. Que no fan res o gairebé res per lluitar contra les fake news. Que hi ha governs que tenen portes de darrere a les xarxes o directament un bloqueig total. Que ja no hi ha conversa, el debat cada vegada és més dur i difícil.

D'acord, potser m'he passat. Si saps utilitzar bé determinades eines encara pots moure't per aquí sense embrutar-te. Però cada vegada és més difícil. La joguina està espatllada. Encara estem a temps de no fastidiar-ho del tot, però comencen a quedar poques oportunitats.

Els missatges
Ja sé que els ortodoxes em diran que WhatsApp o Telegram o Line són xarxes socials, però em sembla més convenient comentar-les a banda. Si tens 20 anys això et semblarà una barbaritat, però el 2009 encara compràvem SMS. Així que imagina el que va ser l'arribada d'aquestes aplicacions a les nostres vides. Video killed the radio star. O el que és el mateix, adéu SMS. Una autèntica revolució en les comunicacions. Ja no és que ens poguéssim enviar missatges de text, és que ara moltes converses de telèfon esdevenen fils de Whatsapp amb àudios, vídeos i fotos incloses. I què dir dels temuts grups? La nostra família, els nostres amics, els companys de treball, els clients … tots ells envien missatges a dotzenes cada dia. Segur que com jo hi ha dies en què et sents aclaparat per la quantitat de missatges que reps. Aquestes aplicacions són genials, però crec que estem abusant d'elles. Un cop més hem d'ajustar la nostra dieta digital i aprendre a gestionar tot aquest volum d'informació que ens arriba per no viure en la saturació contínua.

El consum de continguts audiovisuals
La televisió analògica ja és història. Ara tenim accés 24×7 via streaming a una impressionant oferta de continguts sota demanda. Això per no parlar de les sèries, pel·lícules, documentals, canals de YouTubers o podcasts, per donar només alguns exemples. Hem fet un salt quàntic des de la televisió de dos canals al que tenim ara. Abans l'aparell de la televisió era la finestra per on les famílies s'informaven i formaven opinió. Ara ja és el més normal tenir la tele encesa de fons i un amb un mòbil, l'altre amb un altre mòbil i l'altra amb la Tablet. Les audiències no s'han fragmentat, estan fetes miques. Això no és multicanal ni omnicanal, això és tutticanal.

Però atents perquè el 5G li donarà una sacsada a aquest sector en pocs anys que el deixarà com un mitjó tornat de l'inrevés. Les companyies telefòniques fa temps que s'estan preparant, ja no ens venen trucades. Ens venen paquets de continguts. I saben perfectament que amb el 5G universalitzat podran enviar en temps real quantitats d'informació molt més grans amb el que es dispararan les opcions i la qualitat de les mateixes. Viurem sense cap dubte una autèntica revolució de continguts de la mà de la realitat augmentada i la realitat virtual. Nous models de negoci, nous productes i també, com no, nous dispositius.

L'e-commerce
El comerç electrònic encara era una aventura a 2009. Ara ja suposa el 30% d'ingressos dels grans distribuïdors i un 13% del comerç minorista. I cada any creix a un ritme brutal, restant quota de mercat a cada pas al comerç diguem tradicional. Pregunta't, fa deu anys coneixies el Black Friday o el Cyber ​​Monday? Tenies compte a Paypal? De fet, havies comprat alguna cosa a Amazon? O a Aliexpress? Comprar per internet ja és un hàbit per a molts de nosaltres. Per descomptat és una amenaça per a les ciutats tal com les coneixem i tal com ens agraden. Alguns comerços físics encara lluiten aferrissadament amb tot tipus d'estratègies. I a alguns els funciona. Alguns són ja Brick&Mortar purs. Alguns dinamitzen la botiga com no ho havien fet abans. Altres s'especialitzen encara més.

Però la realitat és que moltíssims altres han tancat o estan pensant en fer-ho. I no només pel comerç electrònic. En la meva humil opinió poques coses s'expliquen per un sol factor. Tots hem canviat en aquests últims deu anys. No es tracta només de vendre per internet, sinó d'incorporar les tecnologies amb naturalitat, de transformar-se digitalment. Els clients ja no som com abans, fem servir noves eines de comunicació i organització així que el que no estigui disposat a canviar hauria d'anar pensant en buscar clients que tampoc ho estiguin o a anar perdent els actuals progressivament.

La uberització dels mercats
En els últims anys hem assistit a l'auge de Uber i amb això l'adaptació del model a tot tipus d'activitats. La idea és simple però efectiva. Una plataforma de prestació de serveis de forma directa entre iguals a canvi de serveis d'intermediació i administració. Es pot aplicar al taxi o al lloguer d'apartaments. Però pel camí van quedant alguns cadàvers, com la gentrificació dels centres històrics, la fi del sistema de llicències de taxi o la precarització de contractes a Glovo. Això no és economia col·laborativa, encara que ens ho repeteixin moltes vegades. Economia col·laborativa és una altra cosa, a cadascú el seu.

Però tot i així han vingut per quedar-se, això és un fet. Encara que l'administració pública reguli (que ho ha de fer) i els jutges dictin sentències no podem posar-nos una bena als ulls. Aquestes empreses aprofiten la tecnologia per canviar l'ordre del mercat. I el món és cada vegada més petit i gira cada vegada més ràpid. Pretendre que deixarà de fer-ho és més propi de dinosaures.

La velocitat
Per a mi, és un dels canvis més bèsties que hem viscut i molta part de responsabilitat li adjudico a la tecnologia. Vivim una era d'absoluta immediatesa. Ja no val tot just enviar un correu electrònic i esperar resposta. Ara el seu és enviar un missatge i veure si hi ha la verificació de lectura. Publicar una foto i veure immediatament si té likes. Escriure una publicació i veure si algú comenta. Fer una enquesta i veure les respostes en directe. Tot això i alguns factors més (la precarització laboral i les sobrecàrregues també tenen alguna cosa a dir em temo) ens han portat a una forma de vida accelerada, més superficial i en general pitjor viscuda. La generació anterior a la nostra va treballar molt i dur. Nosaltres hem tingut de tot i molt. No obstant això, fa l'efecte que ens hem procurat una forma de vida gens saludable ni sostenible.

La caixa d'eines
Els qui venen als meus cursos ja ho saben perquè ho repeteixo molt. Si ets fuster o mecànic hauràs de conèixer al detall cadascuna de les eines que utilitzaràs. Saber com utilitzar aquesta o aquella màquina serà alguna cosa elemental en el teu treball.

Però nosaltres, els treballadors del coneixement, ens entossudim a treballar amb projectes, tasques, equips, venciments i recursos amb una mà davant i una altra al darrere. O sigui, a cop de Whatsapp, de reunió eterna per actualitzar informació o de cadenes infumables de correus electrònics. I si una cosa ens ha portat aquesta dècada és una autèntica pluja d'eines per fer-nos la vida millor. És primordial introduir en l'educació digital més elemental (no em pregunteu per on ha de començar perquè ja sabeu la resposta) tot tipus d'eines d'organització, planificació, comunicació i creació de continguts. Això, o morirem ofegats en un mar de missatges.

Nous models de negoci
Si una cosa hem vist en aquests darrers anys és com la tecnologia impactava cop i un altre en tot tipus de mercats. Ara no te'n recordes, però abans compraves CDs. I abans, vinils. Potser tinguis un Kindle a la motxilla. El que abans era Blockbuster ara és Netflix o HBO. Recordes quant fa que no entres en una agència de viatges a reservar les teves vacances? Recordes quan fèiem servir rodets de Kodak per fer fotos?

La tecnologia de vegades només porta més eficiència, però moltes altres porta disrupció, una revolució en el mercat. I quan això passa acostuma a fer-ho ràpid. A la segona part d'aquesta última dècada estem veient una autèntica acceleració dels canvis. I és que ara assistim a la convergència d'unes quantes tecnologies que encara canviaran més el nostre món en la següent dècada. Em refereixo a tecnologies com IoT, Big Data, Blockchain, AR, VR, nanotecnologia, biotecnologia o robòtica. Ni m'imagino el que pot passar en els propers cinc anys. Sens dubte es generaran moltíssimes noves oportunitats d'emprenedoria i de generació d'ocupació de valor afegit. Noves propostes de valor, nous models de negoci. Però també veurem un món que hem conegut durant dècades veure obligat a canviar a tota la velocitat. La capacitat d'innovar en un món canviant i d'adaptar-se tot el que ve amb suficient agilitat serà clau per poder sobreviure.

Ara, deixa'm preguntar-te. Per a tu, què és el més important que ha passat aquests darrers deu anys?

Foto destacada: Alex Night a Unsplash