Som animals de costums, tant que cada matí repetim sistemàticament i de forma molt poc creativa els mateixos passos. I ho fem d’una forma tant precisa que semblem màquines. Ens despertem dormidots, amb el somni a les orelles i repetim la rutina de cada matí com a implacables robots. Robots que no necessiten pensament creatiu, generar idees ni prendre decisions. L’únic que necessitem és engegar-nos i fer-ho a l’hora justa. I així és com a poc a poc ens anem despertant, activant i preparant-nos pel que vindrà més tard. Ho podem fer gràcies a que sabem amb total precisió on tenim cada objecte: les sabates, el despertador, el raspall de dents o la torradora. Gairebé ho podríem fer a les fosques. Només cal aplicar la rutina de cada matí amb precisió i ens acabarem convertint en algú presentable.

I és que la rutina està molt bé, és molt útil. Quan va acompanyada d’ordre està aliada amb l’eficiència. Si teniu nens ja sabeu que a la majoria els agrada les rutines, les segueixen i els ajuda a diferenciar l’extraordinari de l’ordinari. Les rutines fan que ells tinguin molt clar quan un fet un esdeveniment és especial o si per contra respon a la normalitat de la vida quotidiana. Les rutines o millor dit, l’absència de rutines, fa que se’ls despertin tots els sentits i es posin en guàrdia davant l’extraordinari. Fa que obrin tots els sentits al màxim, que facin noves preguntes, nous aprenentatges, noves construccions mentals.

Però, i que passa amb els adults? Com és el nostre dia a dia professional?

Com són els nostres entorns de treball

Bé, amics meus, que ningú se m’enfadi però sovint les empreses són una màquina de destrucció de creativitat. Maquinàries perfectes per imposar rutines, horaris, normes, límits, costums, hàbits, rigidesa i resistència. Maquinàries implacables per avortar la sorpresa, l’aprenentatge. I tot això també és molt útil, és el que permet que molts processos funcionin com un rellotge. Necessitem normes i rutines per poder dur a terme la nostra tasca. Les empreses necessiten establir sistemàtiques de treball perquè les coses funcionin de forma estandaritzada i amb un nivell de resultat diguem esperable.

El problema comença quan el que necessitem no és rutina i deixar-nos anar sinó creativitat i liderar el canvi. Quan, igual que els nens, el que necessitem és activar els sentits i la receptivitat. Fer noves connexions mentals, generar noves idees i canviar els enfocs. Aquí ja la cosa canvia, com ho fem passar pel sedàs de les nostres rutines? Igual que els nens els nostres equips de treball també necessiten rutines, sí. Però també és crític barrejar la rutina i l’esperable amb estímuls que despertin els sentits i ens activin les neurones.

A veure, d’els qui esteu llegint això; quants heu estat mai en una sala de reunions moblada en tons grisos amb un canó projector, un rotafoli, una pantalla i/o una pissarra? Segur que molts heu assistit a la típica reunió per treure idees en la qual els participants es miren les cares i la llibreta en blanc esperant que es faci l’hora. I segur que molts heu tingut idees mentre practicàveu esport o fèieu qualsevol un altre activitat gens relacionada amb la vostra feina.
I és que la part creativa del nostre cervell no funciona a demanda, no és una màquina que poguem sotmetre a rutines tant fàcilment. Podem posar-lo en mode repetitiu però no en mode repetitiu i creatiu, això ja és molt més complicat.

Fes coses diferents per generar idees diferents

Hi ha moltes formes de crear estímuls, començant pel mobiliari o els colors per posar exemples molt simples. Però i perquè no sortir de les instal·lacions pròpies i anar a altres llocs? Perquè no treure les referències habituals del teu lloc de treball i anar a llocs totalment aliens? És en aquests llocs on podrem crear amb més facilitat i on establirem noves connexions sorprenents. Serà en aquestes situacions on podrem fer que companys que normalment no tenen cap relació puguin intearactuar i veu a saber què sortirà, potser l’última idea genial! Potser una millor i més fluïda col·laboració. Per una organització és estratègic fer que la seva gent s’inspiri i tingui noves idees a cada pas, idees que poden tornar a l’organització en forma de nova oportunitat.

Féu la prova, la pròxima reunió de treball sortiu de l’empresa. Aneu a un lloc que no tingui res a veure amb vosaltres. Fins i tot us pot anar bé fer connexions amb la simbologia del lloc al que aneu. Per exemple, un entorn esportiu pot inspirar idees connectades amb els valors de l’esport. O un entorn històric us pot generar connexions relacionades amb la trascendència o la qualitat.
Podeu buscar espais que tinguin un contingut cultural. O que simplement estiguin moblats a l’antiga. Segur que prop vostre hi ha algun espai que us pot servir, perquè no provar-ho?

Trencar la rutina per viure l’extraordinari, aquesta és la clau!

Foto d’Aleksander Naug a Unsplash