Ho veig sovint, massa. I passa en tot tipus d’empreses i organitzacions. No ens fem les preguntes correctes, i com a conseqüència divaguem, improvisem i ens equivoquem. Molt.
Tots sabem que moltes reunions són una pèrdua absoluta de temps. I ho són per l’absència de preparació prèvia, la manca de compromís per part dels participants o les discusions bizantines entre molts altres motius. Però hi ha un mal més profund i preocupant tal com jo ho veig: no ens fem les preguntes correctes.
Les preguntes que ens fem són el motor que ens mou, el que impulsa el canvi. Sense preguntes no tenim res en què pensar. Si no ens fem les preguntes correctes no estem enfocant correctament el nostre nivell de pensament cap al veritablement substanciós. I és llavors quan posem l’atenció en nimietats, anècdotes o en el més inmediat. Una ment que no es fa preguntes és una ment que intel·lectualment no està viva. I quan això ho traslladem al conjunt d’una organització com és una empresa el que trobem és que passa exactament el mateix. Quan deixa de fer-se les preguntes rellevants aquesta va morint de mica en mica. Una mica en cada reunió, en cada decisió no presa.
Les preguntes correctes són aquelles que permeten enmarcar bé un tema, acotar-lo, posar-li límits i anar a la seva arrel. Les que fan una petita aturada per agafar alçada i veure-hi més enllà. Les que no busquen medicar el malalt sinó identificar les causes del seu mal. Les que poden ser incòmodes, difícils de respondre i ens repten. Les que fugen dels llocs comuns i les generalitats. Les que per ser contestades necessiten de la intel·ligència colectiva enfront dels solitaris lideratges.
Una pregunta incorrecta, en canvi, és aquella que evita el conflicte. Per temut o per indesitjat. La que formula la realitat d’una manera irreal. La que vol fugir de la reflexió més acurada, la que no vol precisió, la que vol presses. La que enganyosament aparca els problemes, els deixa per una pròxima ocasió. La que no ens farà canviar ni evolucionar. La que, en definitiva, menys ens convé. La que ens va matant lentament.
No fer-se les preguntes correctes ens porta a un baix nivell de comprensió de la realitat. Ens porta a converses superficials, de compromís i cortesia. Ens porta directes a repetir els errors del passat. A eternitzar la manera de fer les coses perquè simplement s’està observant la realitat des d’un filtre limitant, que no deixa mirar els marges, obrir la mirada. No fer-se les preguntes correctes fa que una organització es comporti de forma rígida en els seus procediments, molt poc maleable per als temps que corren. I llavors ens trobem amb empreses que tenen estructures acostumades a no canviar, a no cooperar. En definitiva que no saben adaptar-se als canvis de forma àgil.
Ara parlem molt de transformació digital i és cert que és molt rellevant fer-ho perquè el tsunami que s’acosta s’endurà moltes coses per davant. Però de l’expressió “transformació digital” la segona part, digital, és la que menys por em fa. La transformació digital porta associada una velocitat que per molts serà inabastable. Els canvis que venen són profunds i sobretot venen a tota velocitat. No tindrem ja 20 anys més per adaptar-nos. Fa temps que ens arriben senyals del futur que ens avisen del que significarà la robòtica, la indústria 4.0, la IoT, la tecnologia de blockchain o la impressió 3D. Però noi, no hi ha manera. Un cop i un altre hi ha organitzacions que no saben aturar-se i pensar més enllà de l’inmediat. I quan l’inmediat sigui inevitable llavors vindran els plors i les acusacions cap a la tecnologia. I si no, al temps.
Però si parlem de “transformació” això ja són paraules majors. Transformar-se vol dir canviar, vol dir ser creatius i imaginar futurs diferents. I per fer-ho el primer que necessitarem és fer-nos les preguntes pertinents. Si no ho fem el diagnòstic i les idees que ens vindran seran del tot letals. Ja sabem com de poc ens agrada canviar i ara més que mai hem d’actuar en uns entorns de treball exigents a cada pas. Hi ha mercats en els que dir VUCA és quedar-se curt. En un moment històric com aquest, on el futur s’està acostant a una velocitat mai vista és el moment d’aturar-nos, deixar d’evitar l’inevitable i fer-nos aquelles preguntes que ens posen davant del mirall.
I tu, estàs disposat a fer-ho?
