[Article publicat el 19/6/20 a l’Indicador de Economia]

Ara que hem entrat en aquesta tercera i estranya fase de sortida de la pandèmia és un bon moment per agafar perspectiva del repte que tenim per davant. La humanitat es troba ara mateix en un punt que pot ser d’inflexió o de no retorn. De nosaltres, els humans, depèn que la moneda caigui d’un costat o de l’altre.

En primera instància, hem de curar les ferides i estrips que ha deixat aquest primer brot esperant que no n’haguem de patir més. Són milers les famílies que han hagut de plorar els seus familiars i no ens podem permetre una altra sotragada com la que hem patit. Si és que hi ha d’haver nous brots, aquest cop si us plau que ens agafi més ben preparats. Ara ja sabem de sobra quin és el grau de gravetat i rapidesa de contagi. Sabem quines són les mesures que tots hem de prendre i de sobra com ens hem de comportar. Fins que no hi hagi un tractament o una vacuna per la COVID19 haurem d’estar molt alerta i preparats per reaccionar ràpidament.

Però a la vegada tenim una crisi econòmica de dimensions imprevisibles. Ningú no sap del cert si la sortida serà en forma de V, d’arrel quadrada o ves a saber què. Hem tingut l’economia en pausa, com el qui atura una cançó al reproductor, però posar-la en marxa no és tan senzill com aturar-ho tot. Costarà, i molt, recuperar-nos d’aquesta batzegada. Cal pensar a curt termini com ens en sortirem, com podem fer per posar en marxa cada petit negoci que va haver d’abaixar la persiana. Aquí sí que no ens podem permetre deixar ningú enrere. És molt important la gran empresa que genera molta ocupació però també ho són els petit comerços de barri, els autònoms i totes les pimes. De la seva salvació en depèn totalment la nostra capacitat de maniobra i reactivació. Amb el nivell d’endeutament que ja tenim si es redueixen els ingressos fiscals el col·lapse és una amenaça ben real.
Però a la vegada ara és el moment per dissenyar el futur que volem. I no em refereixo a invertir més o menys diners aquí o allà. Estic parlant d’anar preparant-nos per la propera crisi: la climàtica.

El model econòmic i de societat que veníem gaudint ens porta directament a un desastre de conseqüències devastadores per tots nosaltres. El canvi climàtic que hem provocat fa augmentar les temperatures de forma irreversible i és la causa darrera de la degradació ambiental, els desastres naturals, les grans migracions i la crema de boscos. El món tal com el vam conèixer de petits no sobreviurà a nosaltres si no hi posem remei. I de fet, ja comencem a fer tard. Els científics fa dècades que ens estan avisant i no els fem cas. A cada cimera climàtica els terminis es van esgotant i ja pràcticament estem en temps de descompte.

Aquesta aturada de l’economia de gairebé tres mesos ha portat imatges inèdites. Les aigües de Venècia han tornat a ser cristal·lines, l’Himàlaia per primera vegada en 30 anys es veu des de la Índia i Barcelona va rebaixar el seu nivell de CO2 un 75%. Senyals que ens diuen que encara hi ha un bri d’esperança per salvar el planeta. No, no és cert que les coses no puguin ser d’una altra manera. Són així perquè nosaltres fem que siguin així.

I ja de pas, ja que hi som, salvem-nos a nosaltres mateixos. Siguem capaços de construir una nova normalitat amb menys desigualtats, més fraternal i responsable. Una nova normalitat que posi a nosaltres, les persones, en el centre. Una nova normalitat que no posi el focus en créixer de forma no sostenible i sí en fer-nos la vida més amable. El món tal com el tenim organitzat està molt desendreçat. Necessitem salvar el planeta per a les següents generacions. Però també necessitem viure les nostres vides d’una altra manera. Ara que podem sortir al carrer hi ha molta gent que s’ha adonat com de diferent podria el món laboral. Com de fàcil seria posar-los les coses una mica més de cara i poder viure una mica millor, amb més harmonia.

Construir un altre món en el que valgui la pena viure encara és possible i fer-ho està a les nostres mans.

Imatge destacada de Josh Hild a Unsplash