Fràgil no és el contrari de robust

[Article publicat el 7/09/2021 a l'Indicador d'Economia]

En el món empresarial tenim una tendència històrica a mirar de preveure el futur. A provar d'encertar com ens anirà en base a dades històriques, a llegir les tendències com a garantia de seguretat. A dissenyar plans basats en uns objectius que, d'entrada, haurien de ser realistes i assolibles. En definitiva, a minimitzar el risc de fallida, mirant de protegir l'organització davant dels imprevistos que puguin anar apareixent. Mirem de rebaixar la incertesa, augmentem les probabilitats i deixem el risc sota mínims. Que si un competidor nou, que si un nou i eficaç model de negoci, que si una nova tecnologia o una nova invenció. Invertim, fem procediments, externalitzem, repetim fins l'extenuació, conduïm, formem, assegurem. El que sigui per fer-nos robustos, forts i resistents.

Però, i si això no fos possible? I si mentre fem tot això en realitat ens anem convertint cada vegada en més fràgils? I si els nostres esforços fossin inútils i, precisament, per la nostra protecció el que estem fent en realitat és crear sistemes més exposats a la volatilitat, l'aleatorietat, el desordre, l'estrès i la incertesa? Aquesta és la idea de partida del llibre Antifrágil, de Nassim Nicholas Taleb. No és un llibre fàcil, de lectura ocasional i fugaç. Hi ha, per exemple: filosofia, matemàtica o economia. De manera que m'he guardat la seva recomanació per l'inici de curs, no fos cas que, entre banyador i mascareta, passés per sota del radar.

Segons el seu autor, el fràgil no és el contrari del robust. De la mateixa manera que el contrari de -1 no és 0, sinó + 1 (matemàtics, disculpeu-me), el contrari de fràgil no és robust, sinó antifràgil. Aquesta, doncs, nova propietat aniria més enllà del concepte de robustesa. La robustesa mira de romandre igual davant dels impactes. En canvi l'antifragilitat es beneficia dels canvis bruscos i avança en la incertesa, l'atzar i els elements estressants. El robust resisteix, mentre que l'antifràgil millora davant els impactes.

En aquesta línia, sabem que no podem predir els fets extraordinaris que ens poden afectar. Només cal pensar en com de sorpresa ens va agafar a tots la pandèmia, o és que algú estava preparat? Ni empreses, ni ciutadans, ni molt menys governants vam saber preparar-nos per quelcom així. I és que és poc menys que impossible, no podem construir sistemes a prova de tots els riscos possibles, és inviable.

En canvi, sí podem crear sistemes que abracin la incertesa, el risc, l'estrès i la volatilitat, just el contrari del que sovint fem. En la fragilitat els errors són poc habituals però tenen molt d'impacte i són irreversibles. En l'antifragilitat, l'error és habitual però reversible a més de portar molta informació per a l'aprenentatge i, per tant, oportunitat de millora.

La curiositat és antifràgil, i els llibres, com els canvis, la multipliquen. Els Estats són fràgils, toleren molt malament el canvi sobtat. Les societats més desburocratitzades i descentralitzades són millor base per a la prosperitat. En canvi, el sistema bancari és fràgil, un petit grup d'ells pot col·lapsar el sistema. En canvi Silicon Valley és antifràgil, per exemple. Els emprenedors són antifràgils, igual que els artistes. Estan acostumats a adaptar-se constantment a l'entorn per sobreviure. Si quelcom no va, han de canviar ràpidament si volen seguir en el mercat.

Mirar de protegir-nos, eliminar el risc, és com fer que un nen no vagi mai al parc per por als accidents. Això augmenta, sens dubte, la seva fragilitat. Per tant, no es tracta tant de preveure fins la darrera coma què pot succeir en el futur immediat i com preparar-nos. Es tracta més de tindre capacitat adaptativa per poder sobreviure als futurs esdeveniments.

Els processos d'innovació depenen directament del pensament antifràgil, i a la seva vegada, la fragilitat d'alguns projectes és el que fa que el sistema segueixi sent antifràgil. En el que ens queda de vida viurem canvis cada vegada més grossos, més ràpids i més imprevistos. De manera que serà millor que ens preparem pel que ve, ens exposem menys a la fragilitat i provem de ser tots plegats més antifràgils.

Foto destacada de Stephane YAICH a Unsplash