[Article publicat el 7/09/2021 a l'Indicador d'Economia]
En el món empresarial tenim una tendència històrica a mirar de preveure el futur. A provar d'encertar com ens anirà en base a dades històriques, a llegir les tendències com a garantia de seguretat. A dissenyar plans basats en uns objectius que, d'entrada, haurien de ser realistes i assolibles. En definitiva, a minimitzar el risc de fallida, mirant de protegir l'organització davant dels imprevistos que puguin anar apareixent. Mirem de rebaixar la incertesa, augmentem les probabilitats i deixem el risc sota mÃnims. Que si un competidor nou, que si un nou i eficaç model de negoci, que si una nova tecnologia o una nova invenció. Invertim, fem procediments, externalitzem, repetim fins l'extenuació, conduïm, formem, assegurem. El que sigui per fer-nos robustos, forts i resistents.
Però, i si això no fos possible? I si mentre fem tot això en realitat ens anem convertint cada vegada en més frà gils? I si els nostres esforços fossin inútils i, precisament, per la nostra protecció el que estem fent en realitat és crear sistemes més exposats a la volatilitat, l'aleatorietat, el desordre, l'estrès i la incertesa? Aquesta és la idea de partida del llibre Antifrágil, de Nassim Nicholas Taleb. No és un llibre fà cil, de lectura ocasional i fugaç. Hi ha, per exemple: filosofia, matemà tica o economia. De manera que m'he guardat la seva recomanació per l'inici de curs, no fos cas que, entre banyador i mascareta, passés per sota del radar.
Segons el seu autor, el frà gil no és el contrari del robust. De la mateixa manera que el contrari de -1 no és 0, sinó + 1 (matemà tics, disculpeu-me), el contrari de frà gil no és robust, sinó antifrà gil. Aquesta, doncs, nova propietat aniria més enllà del concepte de robustesa. La robustesa mira de romandre igual davant dels impactes. En canvi l'antifragilitat es beneficia dels canvis bruscos i avança en la incertesa, l'atzar i els elements estressants. El robust resisteix, mentre que l'antifrà gil millora davant els impactes.
En aquesta lÃnia, sabem que no podem predir els fets extraordinaris que ens poden afectar. Només cal pensar en com de sorpresa ens va agafar a tots la pandèmia, o és que algú estava preparat? Ni empreses, ni ciutadans, ni molt menys governants vam saber preparar-nos per quelcom aixÃ. I és que és poc menys que impossible, no podem construir sistemes a prova de tots els riscos possibles, és inviable.
En canvi, sà podem crear sistemes que abracin la incertesa, el risc, l'estrès i la volatilitat, just el contrari del que sovint fem. En la fragilitat els errors són poc habituals però tenen molt d'impacte i són irreversibles. En l'antifragilitat, l'error és habitual però reversible a més de portar molta informació per a l'aprenentatge i, per tant, oportunitat de millora.
La curiositat és antifrà gil, i els llibres, com els canvis, la multipliquen. Els Estats són frà gils, toleren molt malament el canvi sobtat. Les societats més desburocratitzades i descentralitzades són millor base per a la prosperitat. En canvi, el sistema bancari és frà gil, un petit grup d'ells pot col·lapsar el sistema. En canvi Silicon Valley és antifrà gil, per exemple. Els emprenedors són antifrà gils, igual que els artistes. Estan acostumats a adaptar-se constantment a l'entorn per sobreviure. Si quelcom no va, han de canviar rà pidament si volen seguir en el mercat.
Mirar de protegir-nos, eliminar el risc, és com fer que un nen no vagi mai al parc per por als accidents. Això augmenta, sens dubte, la seva fragilitat. Per tant, no es tracta tant de preveure fins la darrera coma què pot succeir en el futur immediat i com preparar-nos. Es tracta més de tindre capacitat adaptativa per poder sobreviure als futurs esdeveniments.
Els processos d'innovació depenen directament del pensament antifrà gil, i a la seva vegada, la fragilitat d'alguns projectes és el que fa que el sistema segueixi sent antifrà gil. En el que ens queda de vida viurem canvis cada vegada més grossos, més rà pids i més imprevistos. De manera que serà millor que ens preparem pel que ve, ens exposem menys a la fragilitat i provem de ser tots plegats més antifrà gils.
Foto destacada de Stephane YAICH a UnsplashÂ