Existiran les xarxes socials d’aquí a cinc anys?
Les xarxes han existit tota la vida i sempre ens hem fiat més de les recomanacions dels iguals que de la publicitat de les organitzacions. Quan jo era un nen de tant en tant anàvem a Cerdanyola tota la família a visitar uns parents. De tornada l’encarregat d’escollir restaurant era el meu avi i per fer-ho utilitzava un indicador infal·lible: el número de camions aparcats a la porta. La seva teoria de postguerra deia que si hi havia bastants camioners la cosa volia dir que s’hi menjava bé, barat i en abundància.
Ara nosaltres podem obrir el nostre fabulós telèfon intel · ligent i veure els tips que algun altre ha deixat a Foursquare, les recomanacions que podem trobar a Minube i en el futur no massa llunyà podrem desplegar una capa d’imatges amb els plats i els seus preus abans d’escollir el lloc on dinar.
Però no ens deixem enlluernar, només són eines, tecnologia. Tindran llarga vida aquestes eines? Tots hem sentit moltes vegades l’estadística que parla de la velocitat d’adopció de certes tecnologies. Ara sabemos que la televisió va tardar 3 anys en arribar als 50 milions d’usuaris i que Facebook ho aconseguirà en pocs mesos. Per cert, sembla que ja hauria arribar recentment als 750 millones d’usuaris, en poc temps es plantarà doncs en 1.000 milions. Brutal.
Però de la mateixa manera que la velocitat d’adopció ha crescut espectacularment també s’estan escurçant els cicles de maduració d’aquests serveis. Existirà Facebook d’aquí a 5 anys? Aconseguirà satisfer les expectatives dels seus inversors? De moment el que sí sabem és que està en beneficis, s’especula que el 2010 hagin estat per sobre dels 1.800 millones de dòlars. Tot i això, no totes seguiran el mateix camí. Alguns interessants projectes com, per exemple, Twitter o Foursquare encara estan buscant la seva fórmula de monetització en projectes que porten invertits moltíssims diners i encara no està clar si podran respondre a les altes expectatives financeres despertades. Sense anar més lluny, fa pocs dies Foursquare anunciar una nova ronda de finançament aconseguit per valor de 50 milions de dòlars, el que situa la capitalització teòrica en 600 milions de dòlars. No oblidem que encara que des de l’octubre ha passat de 4 a 10 milions d’usuaris encara està en pèrdues i per tant la seva valoració fora de tota mesura.
En conseqüència, és possible que en aquest turbulent entorn que envolta el que s’ha denominat web 2.0 veurem ràpides defuncions on no esperem i longevitat on menys sospitem. Temps al temps.
Però de nou ens quedem curts, perdem l’enfocament si mirem cap a les eines quan només són això, eines. Eines meravelloses que ens permeten estar connectats en temps real amb el nostre entorn més íntim, però alhora amb altres persones amb les quals compartim interessos professionals i personals.
La gran diferència és que aquestes eines poden vertebrar potents comunitats al voltant d’idees, gustos, necessitats, aficions i, fins i tot, perversions.
Les xarxes i la intel·ligència col·lectiva ja existien abans d’internet, però la tecnologia ens posa totes les possibilitats a la butxaca. I això és el que resultarà determinant per la generalitzada adopció i el ràpid i fàcil accés a la tecnologia.
Preparem-nos per un futur on els canvis tecnològics aniran a velocitat de vertigen i en el qual haurem d’aprendre a adaptar-nos a la mateixa velocitat. La diferència doncs de competència digital entre els quals es pugin al carro i els que no cada vegada serà més gran i de més difícil solució. No serà tan determinant com fins ara l’acumulació de coneixements i habilitats en contrastre amb la capacitat d’adopció de nous i de viure en un permanent estat d’aprenents. Definitivament, la tecnologia serà una cosa que ens acompanyarà en la nostra vida quotidiana i que cada vegada estarà més present.
Però ni de prop haurà prou amb tenir certes habilitats digitals. Això serà, com diuen els anglesos, un must. Una cosa que caldrà anar assumint com a propi i integrat en el nostre dia a dia.
La clau estarà, com ja sabia el meu avi, en comprendre la dinàmica de les xarxes per utilitzar-les de forma intel · ligent.
Aquest post fou originalment publicat a @espaienxarxa el 5/7/2011
