Dissabte passat vaig tenir l’oportunitat de participar al Máster de Recursos Humans que organitza la URV en el marc de la part dedicada a Plans de Comunicació a la empresa.

Es tractava d’una sessió curta amb l’objectiu d’obrir la mirada als participants cap als entorns propis de les eines 2.0. Habitualment quan ens referim a les xarxes socials i al web 2.0 seguida les organitzacions pensen en vendes, conversions, visibilitat, reputació, i sobretot en clients. Ja fa un temps David Sánchez Bote va publicar un post on analitzava les maneres en què les eines 2.0 podien penetrar en les organitzacions, partint d’un interessant criteri de divisió entre els agents interns i externs. Posteriorment Carme Pla analitzà aquest post comparant-lo amb una publicació de McKinsey en el mateix sentit, tot plegat d’interessant lectura.

I és que no tot seran vendes i màrqueting. Les eines 2.0 poden (i han de) ser una gran oportunitat per a Recursos Humans, una àrea que sovint és la ventafocs a les organitzacions, amb majoritària dedicació a l’administració de personal, sense més.

Però potser a les organitzacions no hi ha comunitats? És més, ¿és que no són més que això, una gran comunitat? Les persones no formen part de l’organització, són l’organització. Així que per què no comencem des de Recursos Humans a prendre alguna cosa més seriosament en els entorns 2.0 i els donem les voltes necessàries per fer de les persones de veritat el més important de les estratègies, a posar-les en el centre.

Però no només de boca i en un cartellet penjat a la sala de reunions, sinó amb processos participatius, facilitant entorns de col · laboració i aprenentatge mutus. Premiant la meritocràcia i creant el clima necessari perquè la comunitat pugui vertebrar entorn a projectes concrets, sigui capaç d’organitzar i prendre decisions alhora que senten que de veritat se’ls pren seriosament.

Bé, us deixo la presentació que vaig utilitzar de reforç durant aquesta curta xerrada, hi veureu algunes eines concretes que probablement ja coneixeu. Però és que el més important no són les eines sinó l’ús que fem d’elles. En això màrqueting porta un bon avantatge a Recursos Humans, a qui toca espavilar i ràpid, que això no espera.