L’etiqueta a twitter
L’altre dia en una conversa informal va tornar a sortir el tema del que s’ha o no de fer a twitter, sobre l’ etiqueta. La cosa venia perquè una persona que recentment s’havia donat d’alta encara tenia dubtes sobre la terminologia (no és senzill al principi) o sobre per què desconeguts de sobte es posaven a seguir-la o fins i tot com l’havien detectat.
Què cal fer en aquests casos? Tornar el follow sense més? Agrair amb un fred missatge predefinit?
I, per què em segueixen? Comprovo el seu perfil i, la veritat, no veig res que m’interessi, s’espera que el segueixi?
Fa poques setmanes Tristany Elósegui ens va deixar un bon post que us suggereixo revisar per comprendre com se sap el que contribueix i el que no en això que anomenem influència .
Però clar, no tothom està pendent de la seva Klout Score . Bàsicament la qüestió està en què una part dels que circulen per twitter tenen una estratègia sobre com desenvolupar la seva presència i un bon nombre d’ells doncs senzillament no.
Lògicament hi ha un nombre de persones que no estan en twitter simplement per passar l’estona sinó que forma part de la seva estratègia de presència a la xarxa, de la seva identitat digital i per tant necessiten saber en quina mesura el que fan els apropa als seus objectius o no. I aquí és on entren eines com Klout o Twitalyzer .
És clar, si només tenim això en compte cada vegada que veiem un missatge de bon dia que inclou diverses adreces de twitter i que a continuació genera una cascada de respostes podem pensar dues coses. Una, que està buscant replys i retweets per millorar les seves ràtios d’influència. Una altra, que simplement es pretén ser simpàtic de bon matí. És l’home un llop per l’home? Com saber-ho?
Cal seguir tot el que ens segueix? No hi ha una sola resposta a aquesta pregunta. Com és evident, mentre la xarxa és petita no hi ha cap problema. Només és una qüestió de cortesia i de si estem disposats a llegir els missatges d’algú només perquè s’hagi fet seguidor nostre. Aquí cadascú ja és prou grandet. Fent-nos seguidors de manera recíproca els deixem l’opció a què ens enviïn missatges directes privats, si no serà impossible. A més, com saber si algú pot resultar interessant a twitter si ni tan sols li donem una mínima opció?
Però quan la xarxa creix en centenars o en milers la cosa es complica. L’única forma de mantenir converses és monitoritzant la xarxa amb llistes, paraules clau i etiquetes. Llavors és quan alguns decideixen no seguir a tots sinó a uns quants i sovint la pròpia xarxa els qualifica de gurús, amb més o menys encert, per allò de que no sempre responen a les mencions, etc. Aquest mateix matí chicageek es donava per al·ludida arran d’un post sobre el tema, ella és una prova de com de dolentes que són les generalitzacions.
El missatge de @chicageek
Llavors si ets dels que ha arribat a twitter sense una estratègia prèvia, simplement per curiositat, què nassos cal fer amb els seguidors?
Doncs el que et vingui de gust, ningú té amagat un llibret del que s’ha de fer i a més és bo per tothom que segueixi així, sense normes d’etiqueta. De manera que vés avançant sense rubor ni vergonya, aquí ningú va venir après de casa. L’únic requisit que es demana per estar a twitter és voler estar a twitter.
