Entrevista a Viscoform

Entrevista a Viscoform

Aquests dies estic impartint un curs per a empreses que volen acostar-se al món de les xarxes socials. Una de les meves obsessions és que es fixin en iguals. És a dir, està fantàstic analitzar campanyes com les de Old Spice o embolics com el que es va embolicar amb el logo de Gap.

Però quan tornin a les seves oficines es trobaran amb el dia a dia de la petita empresa. Presses, urgències, problemes, poc temps per a tot … i pocs recursos. I llavors veuran que no poden contractar una gran agència, ni invertir saborosos eurets en vídeos virals. Ni tan sols somiar amb tenir un community manager. Ells han de ser els seus community managers.

Per això m’encanta parlar de La Jamonería (sabies que té una aplicació a facebook per fer reserves?), de les Manolitas o de Viscoform.

Aquest últim cas em sembla especialment destacable pel sector en què es mouen i els costums adquirits en els hàbits de compra d’un matalàs. Quan li vaig proposar a Empar Fayos, gerent de Viscoform, que participés en el curs com entrevistada no va dubtar a acceptar, cosa que li agraeixo moltíssim. L’entrevista la vam fer per videoconferència amb Skype i el grup li va poder dirigir unes quantes preguntes que van donar peu a una conversa genial amb Empar. D’aquesta conversa jo vaig treure algunes conclusions:

  • Estratègia. En un entorn tan nou i turbulent com el de les xarxes socials estan oberts a canviar constantment i a incorporar la nova eina que faci falta. L’última joguina que han afegit al seu web és un canal de skype per a clients. Una cosa tan senzilla com això i que els apropa una mica més en la seva voluntat de comunicació directa i fàcil.
  • Feedback. La seva activa presència en xarxes fa que la comunicació flueixi constantment amb els seus clients. Les xarxes són persones i per això Empar diu amb total claredat: “és com en el món real, es tracta de fer amics“. I ha de tenir raó perquè aquesta actitud amb la qual actuen els està donant bons resultats. A la seva pàgina web han obert una pestanya lateral des de la qual rebre propostes que es poden debatre posteriorment en els fòrums oberts

Viscoform: ideas para mejorar el descanso

  • Actitud. Els pots trobar a twitter, a Facebook, a youtube i en flickr, entre altres llocs. Però de tots ells jo destacaria twitter sens dubte. Allà pots trobar a Empar i a Mark disposats a xerrar amb qualsevol, a relacionar-se, a conèixer, a escoltar. A fer amics, vaja. Algú li va preguntar a Empar quant temps destinava a actualitzar i mantenir perfils en les xarxes. Però això era com preguntar quant temps dedica a respirar. Segur que és molt, però està integrat en la seva vida d’una forma tan natural que no és una tasca més. I m’agrada com anomenen a les seves comunitats: amics. Perquè això és el que aconsegueixen cada dia, amics.
  • Costos. Com no, va sortir el tema de costos i inversions. Empar va respondre amb contundència, com és ella: “Quants heu fet campanyes a la televisió? I quants les heu fet en ràdio?” Silenci a l’altre costat. “Doncs jo tampoc, cap. Perquè els emprenedors tenim tots alguna cosa en comú, no tenim un duro.” Aquesta visibilitat que han aconseguit en les xarxes l’han fet a cop d’esforç personal, sense cap agència que els hagi redactat un magnífic pla 2.0.
  • Vendes. Molt hi ha escrit sobre com optimitzar la conversió en vendes. Empar ens va revelar una xifra realment molt destacada. Fins a un 20% de les vendes provenen directament de la xarxa. Però aquí no comptabilitzen les vendes realitzades en botigues físiques de distribuïdors de VISCOFORM a les quals acudeixen persones després d’haver contactat a les xarxes socials.

Em sembla que aquesta última dada és reveladora i el millor indicador d’èxit de qui ha vist en les xarxes la manera d’aconseguir els seus objectius. Enhorabona … i moltes gràcies!

En quina xarxa social he de ser?

En quina xarxa social he de ser?

Imagino que és la pregunta de moda. Ja no sé quantes vegades me l’hauran fet en els darrers mesos. Recordo una xerrada en la que en acabar es va acostar una persona amb la seva llibreta i sense pensar-s’ho em diu: “Per una organització com la nostra, digue’m en quins llocs m’he donar d’alta.” Glubs.

La xarxa està inundada d’articles recomanant una o altra estratègia, que si aquesta o l’altra xarxa, que si la més papichúlica de les eines … Així que no vaig a abusar de la vostra paciència tornant sobre aquests reblats claus.

Jo l’únic consell que em veig capaç de donar-li a qualsevol és que no agafi una borratxera 2.0. Us explico.

La meva experiència em diu que de vegades les organitzacions que comencen a apropar-se a les xarxes socials es donen d’alta en tot el que es mou, es digui facebook, es digui twitter, youtube, o quora … En primer lloc, com en qualsevol altre tema, caldrà preguntar per a què nassos volem estar en les xarxes socials. I la resposta no és tan òbvia. Reflexionem també sobre si la resposta més encertada és en cap.

A les xarxes socials l’únic que hi ha a l’altra banda són persones, així que la qüestió es redueix a relacionar-se amb aquestes persones. Per a què? Com? Bé, sobre això, ja fa un temps que Carme Pla ens va fer un bon post sobre la visió de McKinsey i la de David Sánchez Bote, dit sigui de pas, més encertada que la de la gran consultora.

Així que depenent de què és el que pretenc aconseguir a través d’aquestes relacions hauré de poder determinar quin tipus d’accions puc dur a terme. I una altra cosa molt diferent és si aquestes persones i el rol que exerceixen utilitzen la xarxa o si coneixen una determinada eina 2.0.

Si el que busques és fer branding i els teus clients no estan a Facebook, ni el fan servir ni sembla que ho tinguin ni mig previst; valdrà la pena invertir recursos en això?

Seria fabulós obrir un canal d’atenció a l’empleat a twitter. Esteu segur? Porten un smartphone a la butxaca amb 3G?

Les descripcions de llocs podrien estar en una wiki per anar rebent aportacions. Si? Està la nostra organització culturalment preparada per a això? Inclosa la direcció?

Ja sé que pot semblar un contrasentit en aquest bloc explicar a la gent que no s’afanyi a obrir perfils d’empresa. Jo animo a qualsevol a que provi tots les noves joguines que li vinguin de gust. Que trastegi i que s’equivoqui tot el que faci falta. Que es fixi en què fan aquestes persones amb qui vol relacionar-se, en quins llocs, què diuen i de quina manera ho fan.

Serà llavors el moment de decidir si s’aprofita les oportunitats que dóna la xarxa i de quina manera ho farà. Segur que llavors la resposta a la pregunta es té molt més clara.