Imagino que és la pregunta de moda. Ja no sé quantes vegades me l'hauran fet en els darrers mesos. Recordo una xerrada en la que en acabar es va acostar una persona amb la seva llibreta i sense pensar-s'ho em diu: “Per una organització com la nostra, digue'm en quins llocs m'he donar d'alta.” Glubs.
La xarxa està inundada d'articles recomanant una o altra estratègia, que si aquesta o l'altra xarxa, que si la més papichúlica de les eines … Així que no vaig a abusar de la vostra paciència tornant sobre aquests reblats claus.
Jo l'únic consell que em veig capaç de donar-li a qualsevol és que no agafi una borratxera 2.0. Us explico.
La meva experiència em diu que de vegades les organitzacions que comencen a apropar-se a les xarxes socials es donen d'alta en tot el que es mou, es digui facebook, es digui twitter, youtube, o quora … En primer lloc, com en qualsevol altre tema, caldrà preguntar per a què nassos volem estar en les xarxes socials. I la resposta no és tan òbvia. Reflexionem també sobre si la resposta més encertada és en cap.
A les xarxes socials l'únic que hi ha a l'altra banda són persones, així que la qüestió es redueix a relacionar-se amb aquestes persones. Per a què? Com? Bé, sobre això, ja fa un temps que Carme Pla ens va fer un bon post sobre la visió de McKinsey i la de David Sánchez Bote, dit sigui de pas, més encertada que la de la gran consultora.
Així que depenent de què és el que pretenc aconseguir a través d'aquestes relacions hauré de poder determinar quin tipus d'accions puc dur a terme. I una altra cosa molt diferent és si aquestes persones i el rol que exerceixen utilitzen la xarxa o si coneixen una determinada eina 2.0.
Si el que busques és fer branding i els teus clients no estan a Facebook, ni el fan servir ni sembla que ho tinguin ni mig previst; valdrà la pena invertir recursos en això?
Seria fabulós obrir un canal d'atenció a l'empleat a twitter. Esteu segur? Porten un smartphone a la butxaca amb 3G?
Les descripcions de llocs podrien estar en una wiki per anar rebent aportacions. Si? Està la nostra organització culturalment preparada per a això? Inclosa la direcció?
Ja sé que pot semblar un contrasentit en aquest bloc explicar a la gent que no s'afanyi a obrir perfils d'empresa. Jo animo a qualsevol a que provi tots les noves joguines que li vinguin de gust. Que trastegi i que s'equivoqui tot el que faci falta. Que es fixi en què fan aquestes persones amb qui vol relacionar-se, en quins llocs, què diuen i de quina manera ho fan.
Serà llavors el moment de decidir si s'aprofita les oportunitats que dóna la xarxa i de quina manera ho farà. Segur que llavors la resposta a la pregunta es té molt més clara.
Hola Celia, muchísimas gracias por tus comentarios, ¡espero estar a la altura!
A lo que me refiero en esencia es a no abrir perfiles al tuntún sin tener claro ni siquiera cuáles son tus objetivos. Es cierto que llegar los primeros ayuda a ganar posiciones y por supuesto, como en el caso de Viscoform, a ganar mucha visibilidad a pesar de estar empezando. Pero claro, ese reconocimiento para que sirva de algo tiene que venir del colectivo con el que te quieres relacionar, por pequeño que de momento pueda ser.
¡Un abrazo, espero verte pronto por aquí!
Agustí
Hola Agustí. Lo primero enhorabuena por el blog, que apenas lleva 2 post y ya me ha enganchado 😀
Sobre la presencia en redes, claro que es necesario ver si tus clientes, potenciales clientes, proveedores, empleados (grupos de interés, vamos) tienen presencia en ellas y en cuáles. Pero a veces que no la tengan no significa necesariamente descartar abrir un canal en ellas, precisamente para llevar la iniciativa, para ser los primeros antes que nuestros competidores o para practicar sin demasiados riesgos.
A nosotros, por ejemplo, twitter nos ha proporcionado cierto reconocimiento en un tema tan de nicho como igualdad de oportunidades y conciliación, lo cual es muy útil para mostrar tu “expertise” a posibles clientes cuando no tienes un enorme portfolio de trabajos anteriores que mostrar porque tu proyecto es reciente.
No todo sirve para todo, pero a veces hay que probar. Sin perder de vista el objetivo, eso sí.
Un saludo