Els mercats són converses. Val, d’acord?
Twitter és la conversa per excel·lència, molt més que altres plataformes (whatsapp a banda). Temps real, conversa global. Persones que connecten a través d’etiquetes que organitzen la informació. El millor invent a la xarxa per aconseguir que la comunicació flueixi arreu. Una eina que permet coses meravelloses quan les persones necessiten comunicar-se, relacionar-se, parlar.
I com no, una plataforma a través de la qual crear marca personal. Una eina que també serveix per a que professionals de diferents àmbits connectin amb altres persones i d’aquí en puguin sortir oportunitats de feina. Jo, entre ells. Però entendre twitter només com un nou altaveu en el que abocar comunicació unilateral segurament que no és la millor manera de gestionar-ho.
Em refereixo especialment als missatges automàtics de benvinguda, un fet que francament em desagrada. Exemple, un nou usuari et segueix. Mires el seu perfil, comproves que no sigui un “singermorning” (concepte que li agafo a Xavier Menduiña), un ou (si no saps com treure’l mira el video de twitter), o un fan del multinivell (a aquests darrers ja fa temps que no els torno el follow). Li tornes el follow i llavors arriba el temut DM.
“Gràcies per seguir-me, et convido a descarregar el meu nou e-book ‘Networking a la xarxa’ ”
“Si els meus continguts et resulten interessants t’espero també al meu Facebook”
“Totalment gratis!! Llibres de disseny i programació al meu blog”
“Gràcies per permetre’ns estar en contacte amb notícies i novetats de l’apassionant món de la tecnologia”
No em malinterpreteu. Jo sóc dels qui diu bon dia quan entra als llocs i procuro recordar el nom de tots a les meves classes. Però una cosa és ser educat i una altre un automàta. Això darrer no és conversa, és automatisme. Enviar un fred missatge més enfocat a les conversions que no pas a la conversa no em sembla entrar amb bon peu. De fet us he de confessar que davant algun missatge comercial encara més agressiu directament he optat per retirar el follow. Si el primer missatge de benvinguda ja és per mirar de vendre’m alguna cosa millor que ho deixem córrer.
Les xarxes socials poden ser fantàstiques i també poden ser un infern, de nosaltres depèn. La meva opinió és que per fer outbound marketing no cal tanta pirotècnia, per això ja teníem la tele, la premsa i la ràdio.
Hola Agustí,
Interessants reflexions.
A mi em passa últimament molt amb el Linkedin, però no sé si serà la conjuntura econòmica que m’ha tornat més condescendent, però els responc, dient-los gràcies o que no m’interessa i llestos. Són moments difícil i la gent busca el que sigui per posicionar-se, tot i que com bé dius… a vegades genera l’efecte contrari.
Hola Santi, gràcies per comentar!
Mala consellera la desesperació…però si més no Linkedin ja té un tarannà professional, és una altra cosa. Tot i així considero que cal anar amb compte amb la primera presentació. Una cosa és fer xarxa i una altra porta freda.