D’un temps ençà les s’han posat de moda, que no és el mateix que dir que són una moda. El missatge ha calat i ja qui més qui menys s’està assabentant que per aquí alguna cosa es mou i que cal prestar-hi atenció.

És natural, un procés esperable. La fase dels early adopters ja va passar i ara estem en una altra etapa. La de cridar l’atenció al gran públic, la de que s’adonin que aquest fenomen és prou destacat per, com a mínim, aproximar-se i intentar comprendre què i què passen les coses.

Fa uns dies em van demanar una petita col·laboració per un article en el qual es tractava com s’anaven a utilitzar les xarxes socials en la campanya de les pròximes eleccions municipals. Servidor parlava sobre l’oportunitat per als candidats d’obrir un canal de comunicació directe amb els ciutadans com una nova via per debatre idees, aportar noves visions i, en definitiva, captar en primera persona l’essència de la democràcia. O no era per això que muntàvem aquest embolic?

I per descomptat pel que un mai estarà és per la tasca de traslladar les mateixes velles i gastades estratègies als flamants nous mitjans socials.

I quina és la meva sorpresa quan avui m’he esmorzat amb el vídeo del candidat del Partit Popular a la meva ciutat, Tarragona, Alejandro Fernández.

No entraré en el color polític perquè això no té aquí cap rellevància. Però si puc entrar a reflexionar sobre la conveniència o no de fer-ho.

El vídeo en qüestió és una galeria de fotografies de la cara del candidat i un parell d’imatges de logotip del seu partit amb els oportuns missatges convidant al vot. I l’àudio és una interpretació de la cançó de Lady Gaga “Alejandro” amb perles com “toca PP, confía en Alejandro, un nuevo alcalde que se preocupa por ti”.

Està clara la intenció d’aconseguir viralitat i podem dir que certament ha aconseguit repercussió. Aquest matí era trending topic a a nivell Espanya. I com és obvi la conya per la xarxa estava servida. Perquè si alguna cosa està clara és que la imatge del candidat i la de Lady Gaga són com aigua i oli. Per aquí sí que no cola. Una altra cosa clara és que el missatge i significat de la cançó tampoc sembla que pugui anar massa en la línia conservadora del partit al qual representa. És a dir, com a de màrqueting no sembla molt madurada.

Llavors, per a què? O més ben dit, per què? Per aconseguir repercussió i que els focus per un temps es tornessin cap a ell? A qualsevol preu?

¿Això és el que són les xarxes socials per als polítics? ¿Simplement un lloc on llançar missatges del tipus que sigui per tal d’arribar al màxim de ciutadans?

Cada un és lliure de fer el que doni la real gana amb el seu youtube i el seu twitter, faltaria més. Però jo preferiria que els perfils de twitter (i no ho dic ara per Alejandro Fernández) fossin autèntics, que poguéssim tractar directament amb ells, els nostres representants. M’agradaria que a través de les xarxes poguéssim dir-los el que ens agrada i el que no. Que poguessin escoltar directament el que hem de dir-los, que és molt. Que no es prenguessin això com un mitjà més en el qual cridar a l’orella que els votem sense més. Crec que així li fan un flac favor a la democràcia.

En fi, poso aquí el video perquè cada un es formi la seva opinió. Això sí, molt de compte perquè la senyora Gaga fa melodies enganxoses com ningú i aquesta s’enganxa com cap.