[Article publicat el 13/11/20 a l’Indicador d’Economia]

Aquest darrer octubre el Fòrum Econòmic Mundial acaba de publicar el seu informe anual sobre el futur de la feina i, com sempre, ofereix informació molt valuosa que ajuda a albirar el futur més immediat . Com no podia ser d’una altra manera l’informe fa referència a la pandèmia i l’impacte que ha tingut la tecnologia en el món empresarial. L’adopció generalitzada de tecnologia és un fet: big data, cloud computing i són les màximes prioritats pels directius. Cap sorpresa. Però a aquestes tendències, que venen de lluny, se’ls ha afegit ara l’acceleració en l’automatització de tasques provocada per la pandèmia.

Es calcula que cap al 2025, passat demà, el temps dedicat al treball per màquines i persones ja estarà repartit al 50% en un procés irreversible. L’informe indica que el 34% de les empreses enquestades té previst augmentar la seva plantilla per incorporar perfils qualificats que puguin gestionar aquest nou entorn més sofisticat i ple de possibilitats.

En canvi el 43% de les empreses té una intenció clara i immediata de reduir la plantilla de treballadors degut a la integració de tecnologia en els seus processos.

I això ens porta a una reflexió que les empreses han de fer amb certa urgència. I no va sobre tecnologia, va sobre persones.

Tradicionalment el món de la feina havia seguit una trajectòria lineal i amb un ascensor social que funcionava. L’habitual i molt transitat recorregut es feia començant per una base d’estudis, l’especialització i l’escalada progressiva fins arribar a certa responsabilitat en un àmbit determinat. Però això ja fa temps que no és així i la pandèmia no ha fet més que accentuar-ho.

Actualment els professionals ja no segueixen trajectòries nítides, lineals i assegurades. En canvi, enmig de la carrera professional molts han de pivotar entre feines de característiques radicalment diferents que requereixen una gran reconversió i, de nou, un temps de perfeccionament per adquirir les habilitats necessàries. Aquests canvis són crítics per la persona que els ha de passar, massa sovint representen trencaments en la carrera professional que poden arribar a ser traumàtics amb dures conseqüències personals. Però, alerta, al final també són perjudicials per les empreses. Aconseguir que les persones puguin realitzar importants canvis en les seves carreres professionals i, a la vegada, conservar la seva competitivitat és un repte que ja tenim sobre la taula. Perquè l’èxit d’aquestes empreses també dependrà directament del seu grau d’assoliment i adaptació als canvis. Fer que els llocs de treball estiguin ocupats per persones poc o gens qualificades per a la tasca és el camí més ràpid a una endèmica baixa productivitat.

I a la vegada hi ha un principi que fa temps que està en discussió: la idea de que l’ està, només, per donar beneficis a l’accionista.
La feina no pot ser una màquina de cremar persones com mistos, aquesta idea ha de quedar definitivament obsoleta i rebutjada. Vetllar pel valor econòmic és irrenunciable, però també ho ha de ser fer-ho amb certa responsabilitat. Necessitem nous lideratges que aspirin a un equilibri entre el necessari rendiment econòmic i el valor de les persones. Que aposti per donar sentit i propòsit a la feina i proporcioni un entorn d’assoliment i desenvolupament personal.

Ens hi va el futur.

Foto destacada de Eri J. en Unsplash