En obrir un compte a twitter alguns usuaris comencen a buscar persones a qui seguir però no tuitejan res durant un cert temps. Ahir arran d’un tweet meu que no pretenia anar més enllà es va generar una bona conversa a twitter amb @xavierplana, @hildebrandsr, @lluispalleja, @ibanet, @xmenduina y @sitaserradell sobre què fer en arribat a twitter. Tot va començar amb un missatge:
L’assumpte ve perquè de tant en tant un es troba amb un nou seguidor. Jo el que faig abans de decidir si el segueixo o no és entrar al seu perfil per determinar diverses coses. Una, si es tracta d’una d’aquestes comptes creats per aconseguir tonelades de followers del tipus “Stephen McMagic, Athens, Giorgia. Bio: best SEO of the whole world and part of the universe. SEM, SME, CEO of my home”. Òbviament, entraria en la categoria dels comptes “no cal que els segueixis perquè en quinze dies ells hauran deixat de fer-ho”. Dos, si m’omplirà el timeline d’spam contínuament, a l’estil de “vols veure la teva web entre les primeres? Fes click aquí” O millor encara, “RT @justinbieber: Just took my daily chocolate“. Bé a aquestos tampoc els segueixo, bàsicament per desinterès per part meva.
Però en general segueixo a la majoria dels qui em segueixen. Això si, miro la foto, llegeixo la bio, miro en quines llistes està i reviso els darrers missatges. Per a què? Per a determinar si el segueixo o no definitivament i si el poso en alguna de les meves llistes i sobretot en quina. Perquè va arribar un punt en el que si no posava a la gent en llistes els seus tuits es perdien en el timeline sense solució. Així que el que faig ara fonamentalment és monitoritzar converses a través de llistes i etiquetes. Ho sento, però dono pel que dono.
De manera que quan veig un nou follower que té el perfil mig buit i no emet cap tipus de missatge em descol·loca. En primer lloc pot ser que simplement no el segueixi. Però si ho faig i no sé en quina llista posar té molts números de que mai em vaig a assabentar de res. I això diu molt també sobre l’ús de twitter, no crec que jo sigui l’únic.
Això d’una banda. Entenc, però, que al principi costa agafar-li el punt a twitter i pot ser simple distracció del tipus “no sé per on començar, no comprenc el que feu”. També accepto la por que alguns poden tenir a enviar missatges a la xarxa sabent que això ho pot arribar a llegir qualsevol i al principi pot donar cert vertigen.
Però això és el mateix que anar a un esdeveniment a conèixer a altres professionals i pretendre no parlar amb ningú, simplement observar. D’acord amb que és lícit, és clar, però t’estàs perdent bona part de la gràcia de twitter si fas això. El millor comença quan coneixes a altres persones i comences a mantenir converses amb elles. Aquest és el punt en què molta gent arriba a afirmar que twitter els resulta addictiu. Doncs clar, perquè som animals socials.
I finalment, si no tuiteges res, ens estem perdent tot de tu i segur que tens coses interessants a dir!
Com que això és un bloc que aspira a generar certa conversa deixo obert el torn de comentaris, quina és la teva opinió?
Acabo de llegar a tu blog por casualidad y tu contenido es adictivo al igual que lo puede ser twitter. Enhorabuena!
Muchas gracias por tu comentario BaseKit!
Muchas gracias por tu post. Llevo mucho tiempo utilizando Twitter, pero aún no le he cogido el “punto”. Reflexionaré sobre lo que cuentas´Saludos
Muchas gracias a ti Félix por pasarte y dejar tu comentario!
Lo de cogerle el punto es cierto que puede costar al principio, pero luego puede incluso resultar adictivo en cierta forma.
Un abrazo
Agustí
Bon dia Agustí,
He entrat encuriosit a llegir el post. Ahir en algun moment vaig veure que estaveu enxarxats, mai millor dit, en una avançada conversa temàtica que ja no vaig intentar desxifrar.
I m’han fet gràcia els comentaris, perquè ahir precisament, vaig fer un twitt mental que deia: “com pot tenir una persona 2.500 seguidors si tot just ha fet 7 tweets…?” Com bé dius, els col·leccionistes existeixen a la xarxa igual que al món real. No fa gaires dies em va agregar a instagram un nano que tenia 23.000 seguidors amb 4 fotos fetes. Un fotògraf excepcional, ja ho veus…
Ho expliques molt bé, i crec que la lectura estratègica i vivencial quan incorpores twitter a la teva activitat diària, t’aporta aquestes claus basades en el sentit comú per visualitzar qui tens davant, i per tant, com incorpores els teus seguidors.
A part dels segments que comentes, a mi m’agrada molt començar a seguir gent, amb qui em puc veure reflexat quan jo començava: twitts discrets, amb més o menys persones seguides, però amb una clara intenció d’entendre el canal i de cercar gent amb afinitat.
Anton, moltes gràcies per venir
Bon apunt, hi ha grans fotògrafs a twitter, je,je,je…
A mi també m’agrada seguir gent que comença i que no es comporta de forma endogàmica, com nosaltres mateixos fa un temps, vaja.
Una abraçada
Agustí
Agustí,
m’encanta el missatge apreciatiu de la darrera frase del teu blog “si no tuiteas nada,¡nos estamos perdiendo todo de ti y seguro que tienes cosas interesantes que decir!”
Apa, a compartir-nos pel twitter…
Eeee este tío hablando de mi y de twitter en un mismo post?
Que bien le sienta a uno cuando alguien deja tan claramente escrito lo que uno se ha hartando de repetir… traducido a el lenguaje de barra, el que al final entiende hasta mi abuela: “Si hay que estar, se está!… estar por estar es tontería”
Bravo! @agustilopez por el post
Lluís
Muchas gracia por tu comentario, ¡ya sabes que buena culpa de este post es tuya!
Xavier
Ho penso de debò que la gràcia de tot plegat està en l’enriquiment que en treiem de les persones amb les que ens anem trobant i fent camí. Era això del que es tractava,no?
Una abraçada i gràcies per vindre