En obrir un compte a alguns usuaris comencen a buscar persones a qui seguir però no tuitejan res durant un cert temps. Ahir arran d’un tweet meu que no pretenia anar més enllà es va generar una bona conversa a amb @xavierplana, @hildebrandsr, @lluispalleja, @ibanet, @xmenduina y @sitaserradell sobre què fer en arribat a twitter. Tot va començar amb un missatge:

L’assumpte ve perquè de tant en tant un es troba amb un nou seguidor. Jo el que faig abans de decidir si el segueixo o no és entrar al seu perfil per determinar diverses coses. Una, si es tracta d’una d’aquestes comptes creats per aconseguir tonelades de followers del tipus “Stephen McMagic, Athens, Giorgia. Bio: best SEO of the whole world and part of the universe. SEM, SME, CEO of my home”. Òbviament, entraria en la categoria dels comptes “no cal que els segueixis perquè en quinze dies ells hauran deixat de fer-ho”. Dos, si m’omplirà el timeline d’spam contínuament, a l’estil de “vols veure la teva web entre les primeres? Fes click aquí” O millor encara, “RT @justinbieber: Just took my daily chocolate“. Bé a aquestos tampoc els segueixo, bàsicament per desinterès per part meva.

Però en general segueixo a la majoria dels qui em segueixen. Això si, miro la foto, llegeixo la bio, miro en quines llistes està i reviso els darrers missatges. Per a què? Per a determinar si el segueixo o no definitivament i si el poso en alguna de les meves llistes i sobretot en quina. Perquè va arribar un punt en el que si no posava a la gent en llistes els seus tuits es perdien en el timeline sense solució. Així que el que faig ara fonamentalment és monitoritzar converses a través de llistes i etiquetes. Ho sento, però dono pel que dono.

De manera que quan veig un nou follower que té el perfil mig buit i no emet cap tipus de missatge em descol·loca. En primer lloc pot ser que simplement no el segueixi. Però si ho faig i no sé en quina llista posar té molts números de que mai em vaig a assabentar de res. I això diu molt també sobre l’ús de twitter, no crec que jo sigui l’únic.

Això d’una banda. Entenc, però, que al principi costa agafar-li el punt a twitter i pot ser simple distracció del tipus “no sé per on començar, no comprenc el que feu”. També accepto la por que alguns poden tenir a enviar missatges a la xarxa sabent que això ho pot arribar a llegir qualsevol i al principi pot donar cert vertigen.

Però això és el mateix que anar a un esdeveniment a conèixer a altres professionals i pretendre no parlar amb ningú, simplement observar. D’acord amb que és lícit, és clar, però t’estàs perdent bona part de la gràcia de twitter si fas això. El millor comença quan coneixes a altres persones i comences a mantenir converses amb elles. Aquest és el punt en què molta gent arriba a afirmar que twitter els resulta addictiu. Doncs clar, perquè som animals socials.

I finalment, si no tuiteges res, ens estem perdent tot de tu i segur que tens coses interessants a dir!

Com que això és un bloc que aspira a generar certa conversa deixo obert el torn de comentaris, quina és la teva opinió?