[Article publicat el 16/9/20 a l’Indicador de Economia]

El 15 de març és el dia en què va començar el confinament i el dia en què tot va canviar de cop. Des de llavors han passat només una mica més de cinc mesos. Cinc mesos en el que el món s’ha capgirat.

De pressa i corrents, sense temps per planificar gairebé res tots vam anar cap a casa a protegir-nos del virus. I vam viure un festival de vídeo conferències, directes, webinars, cursos i tota mena d’activitats online per estar entretinguts i connectats malgrat la distància.

Qui més qui menys va començar a treballar des de casa. Alguns en condicions òptimes i molts fent malabarismes sense un espai propi, un horari de treball clar ni la concentració necessària que requereix qualsevol feina. Això per no parlar de la por a contagiar-se ni de les persones que es van veure afectades, directament o indirectament.

I a això li vam dir teletreball, però el teletreball és molt més que això com ja hem descobert. No és només qüestió de fer moltes reunions assembleàries en vídeo, emulant així els errors de la vida presencial. Per treballar a distància ens cal una metodologia de treball i seguiment diferent, no basada en la presencialitat i els horaris rígids sinó enfocada a resultats i centrada en projectes.

Molts responsables van veure de cop com no tenien cap via de control de l’estat de la feina, exigint fins i tot informes constants de realització de tasques. Tot perquè la presencialitat permetia interrupcions, reunions tant inesperades com eternes i una improvisació constant en la planificació i organització del treball. I no és que el teletreball solucioni tot això de cop, però sí que posa algunes coses bastant més difícils. Algunes organitzacions van reaccionar amb agilitat, revisant en profunditat les seves metodologies, eines i sistemes per crear una nova forma de relacionar-se, de comunicar-se i de realitzar el treball. Una forma basada en l’autonomia, l’enfocament a resultats i l’automatització de tasques repetitives i de baix valor afegit.

Però una altra cosa estava passant en paral·lel i és la nostra forma de consumir productes i serveis. Segons un recent informe publicat per IBM el comerç online a Estats Units creixerà aquest 2020 un 20%, una bestialitat tenint en compte el context econòmic actual. Això mentre a la vegada les cadenes de distribució de productes no essencials baixaven les vendes un 75%. Què són productes no essencials? Doncs per exemple, la roba. Això d’estar per casa treballant ha significat una baixa dràstica de les vendes, ja no cal mudar-se per anar a treballar.

Alguns grans distribuïdors com Walmart ja han reaccionat impulsant les vendes omnicanal, és a dir, comprar en línia i fer la recollida a la botiga. I en un interessant moviment Walmart ha anunciat la seva intenció de comprar la xarxa TikTok. I no ho fan per guanyar seguidors, ho fan per entrar a l’immens mercat xinès de compra en línia, que és 10 vegades més gran que el dels USA.

Però el gran guanyador en aquests cinc mesos no és un altre que Amazon. Les seves vendes han crescut un 40% en aquest període, guanyant molts nous clients que han descobert la comoditat de les entregues a domicili.

I aquí, què ha passat? Alguns grans distribuïdors com El Corte Inglés intenten discutir el lideratge a l’ de Jeff Bezos. Precisament a causa del confinament han crescut més les vendes en formats Click&Mortar, això és, distribuïdors com ells amb botiga física. A l’inrevés que als USA. Curiós. I, no cal dir-ho, hi ha hagut moltes iniciatives de digitalització més locals. Al Priorat, per exemple, han llançat el projecte “Fet al Priorat” on un pot trobar el bo i millor de la millor comarca del món mundial. Vins, per descomptat, però també gastronomia, cosmètica i salut.
O com també kmCAT, un projecte de venda online de productes de cooperativa que aspira a ser una referència en el seu àmbit.

Tots aquests projectes intenten crear el seu propi futur amb tota la incertesa del món però sabent del cert que enrere ja no podem tornar. La principal conclusió de l’informe d’IBM és que el consum online ha crescut en cinc mesos el que hauria fet en cinc anys.

Cinc anys en cinc mesos, així és com les nostres vides s’han accelerat.

Foto destacada de Saffu a Unsplash