by Agustí López | ag. 12, 2020 | Entrades, Estrategia, Indicador Economia, Transformación digital
[Article publicat el 12/8/20 a l’Indicador de Economia]
Ara fa unes setmanes que una gran consultora belga, Board of Innovation, va crear un nou terme (Low Touch Economy) que defineix, sobretot, els canvis de comportament que estem tenint els ciutadans i que tindran òbviament un impacte directe en com fem negocis. Aquesta nova economia està definida per la reducció d’interaccions físiques, els nous tipus de consum i els canvis constants. El que es podria veure com una catàstrofe també ofereix noves oportunitats per la innovació i les estratègies a curt i mitjà termini. Segons un estudi de la mateixa consultora, un 15% de les empreses està creixent i amb resultats positius. Moltes d’aquestes són empreses que pertanyen a aquest (darrer) nou anglicisme: la Low Touch Economy.
Ningú sap ben bé com serà la recuperació ni quant durarà però sí que sabem que ens hem de preparar per a un període d’entre un i dos anys en el qual hem de saber adaptar els negocis a la COVID19 i tots els reptes que ha portat la pandèmia. Això en el millor dels casos. En el pitjor escenari ens hem de preparar per a un període bastant més llarg en el que les limitacions i restriccions de distància estiguin presents a la nostra vida diària amb tot el que això implica.
Totes les empreses estan obligades a canviar els processos de producció, suport i prestació dels serveis per donar compliment a la normativa i protegir la seguretat de treballadors i clients. Tanmateix, afegir limitacions a les activitats existents no genera nous ingressos sinó que en manté els anteriors, al nivell que sigui. En canvi algunes empreses estan espavilant i de pressa, no només adaptant-se a aquests canvis imposant les oportunes restriccions sinó identificant noves oportunitats.
Alguns hotels a la regió turca de Çeşme estan oferint zones aïllades i segures per passar una quarantena amb garanties. Milan, i moltes altres ciutats, estan obrint molts més carrils per bicicletes. A La Haia tot just han obert un nou aparcament per més de 8.000 bicicletes. La companyia Rombit ha creat uns braçalets que ajuden a mantenir les distàncies en entorns de treball. Els primers casaments per Zoom ja s’han produït. La darrera superproducció amb Tom Hanks sobre la segona guerra mundial, Greyhound, s’estrena per streaming a Apple TV. Twitter ja ha anunciat que tots els seus empleats poden seguir treballant des de casa, per sempre. Peloton ja té gairebé un milió de subscriptors que, des de casa, fan fitness amb els seus aparells, aplicacions i exercicis monitorats. La cadena Panera Bread, amb 2.000 punts de venda als USA, està fent entregues a l’entrada dels establiments (curb-side pickup) i entregues a domicili en una hora. Go Instore ofereix solucions tecnològiques per apropar la botiga al client amb vídeo i àudio.
I podríem seguir amb 1.000 exemples més. Un dels pocs beneficis que ens ha deixat la pandèmia és que les corbes d’adopció de noves tecnologies s’estan aplanant. Ara més que mai és més senzill introduir canvis tecnològics en la prestació dels serveis en un client que està més receptiu. Sens dubte s’obren nous escenaris que alguns sabran aprofitar per crear el seu futur.
Imatge destacada de Sam Vogt a Unsplash
by Agustí López | jul. 16, 2020 | Entrades, Estrategia, Indicador Economia, Transformación digital
[Article publicat el 15/7/20 a l’Indicador de Economia]
La Generalitat de Catalunya ha convocat un grup d’experts per crear el grup de treball anomenat “Catalunya 2022”, coordinats tots ells per la directora acadèmica del NYU CUSP de Nova York Victoria Alsina i Genís Roca, president i soci de la consultora RocaSalvatella. En la llista de noms apareixen alguns de ben coneguts con Tatxo Benet de Mediapro, el filòleg Jordi Amat, la fundadora de Vilynx Elisenda Bou, la directora executiva del TNC Mònica Campos, Albert Cañigueral de Ouishare o Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center. I així fins a 30 noms molt destacats cadascú en els seus àmbits. 15 homes i 15 dones. En els números també hi ha un missatge, sens dubte.
Deixant de banda la baixa presència d’experts provinents de les comarques del sud la llista de noms és impressionant i fa pensar que s’hi han posat amb ganes. L’objectiu segons han dit és “fer un regal a la propera legislatura” i analitzar com ha de ser la reconstrucció necessària que ha d’arribar a partir de 2022. En aquest grup es tractaran fins a quinze àmbits diferents i estratègics pel país. Des del model industrial, els serveis al ciutadà, el sistema de governança i participació o el model de turisme seran alguns dels temes que aquest grup haurà de tractar. S’espera que a principis de l’any vinent el seu treball haurà finalitzat, comptant finalment amb la participació de fins a 400 especialistes de diferents àmbits. Com volem ser quan siguem grans.
En una entrevista recent Genís Roca es referia als treballs a realitzar amb l’expressió “Hola, segle XXI”.
Francament, un s’agafa aquest tipus d’iniciatives amb cert escepticisme. El darrer pla de plans. El nou ara sí que sí. Però amb aquests noms al davant jo com a mínim els dono el benefici del dubte, s’ho han ben guanyat. Més enllà del color polític de cadascú sembla intel·ligent poder aturar-se a pensar i dibuixar com ha de ser la Catalunya del futur. En aquest moment en què ens trobem no tindrem prou amb solucions de curt i mig termini. En molts àmbits necessitem un replantejament profund si no volem perdre definitivament el tren de la primera meitat del segle. Hem entrat al segle XXI amb uns mecanismes de relació, organització i producció molt semblants als que ja teníem. Sí, és cert. Tenim molta més tecnologia que mai. Però hem esquerdat l’estat del benestar i les desigualtats cada vegada seran més pronunciades. Els mecanismes de participació democràtica segueixen sent gairebé els mateixos. El nostre model industrial necessita una repensada seriosa i no acabem d’aclarir què volem fer amb el turisme. Som una de les regions d’Europa que menys inverteix en innovació i tenim unes infraestructures poc preparades per al futur.
De manera que per una vegada aixequem la mirada i donem-nos una oportunitat per al futur. Tenim tant de talent com qualsevol altre regió del planeta de manera que ni que sigui per una vegada val la pena deixar de banda les batalles de campanar i anar tots a una. Ens hi va el coll.
Imatge destacada de Leon Seierlein a Unsplash
by Agustí López | maig 19, 2020 | Entrades, Estrategia, Indicador Economia, Transformación digital
[Article publicat el 19/05/20 a l’Indicador de Economia]
Situem-nos a principis de febrer. Xina està en plena pandèmia i algunes províncies amb fortes restriccions de mobilitat i distanciament. En un directe a través de la xarxa l’alcalde de Sanya, una turística població de la xinesa illa de Hainan, surt a promocionar els apreciats mangos de Jinhuang en directe des d’una granja. El resultat? 30.000 kg. de mangos venuts en només dos minuts.
Xina, ja en l’ull de l’huracà en aquell moment, tenia molts dels centres de distribució de fruita i verdura tancats. Aturats completament. Milions de tones de mercaderia a punt de fer-se mal bé en magatzems repartits per tot el país. Milers de productors abocats al desastre econòmic. Els pagesos es veuen obligats a buscar-se la vida per tirar endavant, us resulta familiar?
El febrer Alibaba, el gegant asiàtic de comerç electrònic, va cedir als pagesos gratuïtament el seu canal dins la plataforma Taobao per ajudar-los en un moment tant difícil. Això els va permetre emetre en directe per presentar i promoure els seus productes. En vídeo, res de complicades i obsoletes pàgines web, interminables formularis ni salts al buit per pagar. Parlant a càmera amb els seus mòbils, posant tota la passió del qui sap que el que fa té valor i val la pena. Només en els tres primers dies ja es van vendre més de 15 milions de kg. de fruites i verdures directes a client final.
No és un bolet perdut enmig del bosc, és una iniciativa que forma part del seu programa Freshippo: fins a 6 formats diferents de botiga amb una estratègia clara de mobile first i entregues ràpides en 30 minuts. Ja n’han obert més de 200 amb espais de 4.000 m2 que inclouen terminals de pagament sense persones, cintes transportadores, compra directa des d’una aplicació o taquilles automatitzades i climatitzades.
La idea clau és que pagesos i consumidors a Xina ja havien adoptat el livestreaming, retransmissions en directe, com a vehicle per vendre molt abans del virus. Plataformes com Taobao tenen milions de seguidors que entren a mirar els directes de tot tipus de productors i d’una forma molt senzilla i intuïtiva fer les seves compres directament. Per què us feu una idea aproximada vindria a ser com els directes d’Instagram barrejats amb Amazon. Tu pots parlar directament amb el productor que fa l’emissió, fer-li preguntes o plantejar dubtes i pagar directament la teva comanda. La plataforma ja coneix la teva adreça i mitjà de pagament, no cal complicar-ho més. De productor a consumidor final. Ràpid i fàcil.
Per Sant Valentí els de Taobao van organitzar un concert benèfic amb més de 20 artistes i celebritats actuant des de casa seva. Aconseguiren una audiència de més de 4 milions de persones amb unes vendes de 380.000 kg de fruites i verdures.
Ja el 2017 Xinda Zhan (Pearl Bro a la xarxa) va revolucionar el sector de la venda de perles subhastant en directe les ostres abans d’obrir-les. En Zhan, fill d’una humil família de productors d’ostres, en adonar-se del baix marge que deixaven els preus fixats dels distribuïdors va provar de fer les vendes directament emetent des del seu mòbil. I així ho fa, connectant-se en directe amb la seva mare per mostrar les ostres una per una i posant-les a la venda en temps real. Els usuaris, que no saben encara quantes perles hi ha dins cada ostra, van comprant en un format que s’assembla a la nostra tradicional subhasta de peix. El resultat és espectacular: més de 4 milions de dòlars en mig any multiplicant per 6 els resultats anuals del negoci familiar.
Aquests són només alguns dels milers d’exemples que estem observant arreu del món sobre com la tecnologia pot transformar un sector sencer. Arribant a nous mercats, creant nous productes i serveis o modificant completament la proposta de valor. La pandèmia ha agafat per sorpresa a tothom i ha accelerat processos que haguessin durat anys. No és cert que una crisi sigui una oportunitat, però sí ho és que en una crisi també hi ha oportunitats. Sembla el mateix, però no és igual.
El número d’oportunitats que tindran en un futur les nostres empreses serà directament proporcional a l’espai que ocupi en l’agenda diària mirar molt més enllà.
Imatge destacada de PHÚC LONG a Unsplash
by Agustí López | abr. 24, 2020 | Entrades, Indicador Economia, Innovació, Transformación digital
[Article publicat el 24/04/20 a l’Indicador de Economia]
Ja fa uns anys que, com diuen els americans, teníem un elefant a la sala: la transformació digital. I, siguem sincers, no hem fet els deures. Res que no sapiguem, que no ens haguessin avisat. Uns i altres ens parlen de la transformació per aquí, la transformació per allà. I a voltes fa la sensació que ningú sap ben bé de que es parla quan es parla de transformació digital. Que si això, que si allò.
I és que es confon digitalitzar-se amb transformar-se digitalment. Pot semblar el mateix però no és igual. Canviar l’ERP o incorporar un CRM no és transformar-se digitalment. Treballar sense papers tampoc és transformar-se digitalment. Fem-ho, perquè tenim nivells de productivitat massa baixos. Tot això és genial però pertany al terreny de l’eficiència, de la digitalització dels processos. Però no al de la transformació digital.
Per mi la transformació digital impacta, sobretot, de tres formes possibles a l’empresa: en millorar com s’entrega valor al client, en les oportunitats de crear nous productes/serveis o en la identificació de noves oportunitats per generar ingressos. Ras i curt.
I, no cal dir-ho, una vegada feta aquesta anàlisi hi haurà un impacte altíssim en els processos i sobretot en les persones. Com en tot canvi. Transformar-se digitalment també ens demana incorporar noves formes de relació i cooperació a les empreses. Nous estils de lideratge, més impulsors que controladors. Més inspiradors que dictadors. Més democràcia que jerarquia. No per caprici, no per bonisme. Fem-ho perquè en aquesta nova era que s’albira cal comptar amb tot el talent de que siguem capaços. I per poder lluir millor el talent no vol ser manat, vol ser inspirat. El líder que està pendent del darrer detall i no deixa aire per respirar no té cabuda en una organització més descentralitzada, que treballa de forma asíncrona i que ha de canviar de forma àgil a cada pas.
Perquè això també va d’agilitat. De ser hàbils per portar innovacions al mercat el més ràpid possible. I el més ràpid possible aprendre dels errors. I rectificar, i tornar-hi de seguida.
Tinguem doncs organitzacions àgils, ràpides. Millor fet que perfecte. No ens podem permetre ja passar anys distrets de xerrada en xerrada pensant que sí, que això és molt interessant i que ja veurem. Ara sí que ja no hi ha temps. L’economia ha entrat en pausa i ningú sap ben bé com quedarà d’afectada. Els clients de nou han canviat i ho estan fent en unes circumstàncies molt especials i difícils. Com més ràpidament sapiguem anar reaccionant millor ens anirà.
Hem perdut uns anys molt valuosos en els que no hem fet els deures, pensant que això arribaria algun dia i que tindríem temps d’adaptar-nos. I, ves per on, ha vingut un virus a regirar-ho tot. Ara necessitarem anar molt més enllà i amb certa urgència.
Malgrat tot la transformació digital pot ser encara una oportunitat per moltes empreses, especialment aquelles menys impactades per l’efecte del Covid-19. La transformació digital no és una vareta màgica per solucionar els problemes de qualsevol. Els negocis que tinguin una alta dependència de la presencialitat en l’entrega del seus productes/serveis segurament són els qui més patiran a curt termini. Però sí és una alternativa per tindre un model industrial modern, àgil i competitiu en una economia plena d’incerteses.
De les crisi no necessàriament en surten oportunitats però sí són un bon moment per repensar-ho tot. Tot.
I posats a repensar, posem la mirada en 2030, no en 2010.
Foto destacada de davisco a Unsplash
