by Agustí López | nov. 26, 2019 | Creativitat, Destacades, Entrades, Innovació, Innovació
El que avisa no és traïdor, després no vull queixes. 😉
Aquest proper 17 de desembre seré a Tortosa impartint un Taller d’iniciació a Design Thinking. Serà un Taller de només 3 hores de durada però intentaré que pugui ser d’utilitat pràctica per als assistents. Es tracta d’una iniciació a la metodologia pel que tractaré sobre la importància i el perquè de Design Thinking amb exemples clars d’aplicació.
Design Thinking s’ha provat com una metodologia provada per empreses i organitzacions de tot el món amb resultats extraordinaris en l’àmbit de la innovació. El focus es posa en l’empatia amb el client / usuari i l’aplicació d’eines provades de pensament creatiu, disseny i aplicació de models i prototips en situacions reals per construir projectes innovadors. Com a Facilitador Certificat en el mètode Lombard he tingut l’oportunitat de col·laborar en diferents projectes de consultoria amb resultats sempre molt sorprenents.
Innovar de manera disruptiva està a l’abast de qualsevol, no hi ha una elit d’innovadors a càrrec del futur. No obstant això, hi ha algunes competències en els innovadors que es repeteixen. D’això també tractarem, de com preparar-te millor per a la innovació.
El Taller està organitzat per la Càtedra d’emprenedoria de la URV i pots fer la inscripció directament a la seva pàgina web. Si t’interessa no t’adormis i ho deixis per a última hora que les places són molt limitades.
by Agustí López | nov. 22, 2019 | Creativitat, Destacades, Entrades, Innovació, Innovació
Ja feia algun temps que venia recopilant exemples i casos d’empreses que per la seva estratègia, el seu model d’ingressos o de negoci em cridaven l’atenció. Habitualment recopilo aquest tipus d’informació a Evernote, com jardí d’idees o com a eina de consulta per a més endavant. El cas és que és l’arxiu ha anat engreixant fins a incloure un munt d’exemples. Tants que he decidit organitzar-los en forma de categories i compartir-lo amb tots vosaltres.
Del resultat ha sortit un e-book al que he titulat “10 Estrategias para innovar en tu negocio“. Allà trobaràs pràcticament 50 pàgines amb 10 tipus d’innovació que potser puguin ser un revulsiu per al teu projecte o servir-te d’inspiració per a alguna cosa nova. Això ja depèn de tu. Però a més en tots els capítols he inclòs un bon grapat d’enllaços a articles en profunditat, casos, exemples i empreses que segur poden disparar la teva creativitat.
Índex de continguts:
- Data Driven
- Freemium
- PaaS, de producto a servicio
- Pago por uso
- Pay what you want
- Peer to peer
- Anzuelo
- Subscripciones
- Blockchain
- Hibridación
by Agustí López | febr. 27, 2019 | Creativitat, Destacades, Entrades, Innovació, Innovació
Fa pocs dies he pogut completar la meva formació com a Facilitador Certificat en el Mètode Lombard de l’Imagine Creativity Center de la mà de Juan Prego. I no puc estar més content!
Ja feia un temps que li tenia posat l’ull a aquest procés ja que aplicant metodologies de Design Thinking en projectes de consultoria amb startups m’adonava que em faltava solidesa en els mètodes i en les eines utilitzades. Una startup és una organització molt particular que viu en unes circumstàncies molt especials. Estan exposades a una alta incertesa (més que la resta) i es mouen en entorns que canvien a tota velocitat sense un model de negoci tancat i mutant contínuament. Eric Ries les va definir així: “Una startup és una institució humana dissenyada per crear un nou producte o servei sota condicions d’incertesa extrema«.
He pogut col·laborar amb diferents entitats com a mentor d’emprenedors dels que he pogut aprendre unes quantes coses. La primera és que hi ha persones que decideixen emprendre només perquè tenen la intuïció que tal producte o servei té mercat. Així que el desenvolupen el millor que poden i després ja veurem com es comercialitza i de quina manera. I així no, és clar. Alguns en canvi tenen un marc mental 100% entregat a buscar solucions a problemes o situacions que sovint són els primers a adonar-se’n. Per a aquests últims els models convencionals no serveixen, s’enfronten a un repte i volen solucionar-ho de forma original, amb una proposta de valor única i sovint (ara ve la parauleta), disruptiva.
El mètode Lombard
I aquí és on el mètode Lombard encaixa com un guant. No parteix d’un producte o servei preestablert sinó que es planteja preguntes vàlides per solucionar reptes. La idea del repte com segurament ja saps és central en els processos basats en Design Thinking. Això i partir totalment d’un enfocament centrat en el client, l’usuari de la solució.
El nom de mètode ja et pot donar moltes pistes sobre la filosofia del mateix. Està inspirat directament en el conegudíssim carrer Lombard de San Francisco. Si com jo no has estat a San Francisco gairebé tant és, l’has vist mil vegades en pel·lícules de Hollywood. És aquest famós carrer ple de corbes amb cotxes que giren i giren i giren. Aquest carrer té 8 corbes, les corbes que simbolitzen el tortuós camí d’esforç que porta a la innovació disruptiva conduït per la creativitat.
1 carrer, 8 corbes, 4 fases.
Las fases del mètode Lombard
Aquestes 4 fases condueixen a les solucions desenvolupades per als reptes proposats. I bé, parlar de solucions és una mica prematur perquè el procés travessa quatre etapes ben diferenciades. Sobretot perquè, a diferència d’altres visions sobre Design Thinking, l’etapa final és Comunicació. Però anem per parts, les quatre etapes de l’Mètode Lombard són:
- DEFINIR
En aquesta primera etapa es tracta d’identificar els problemes a solucionar, quin és l’enfocament que s’escollirà alhora que s’identifiquen les diferents oportunitats que s’obren per innovar. Haurem d’acabar aquesta part amb una bona definició del problema a solucionar i quins són els seus límits.
- GENERAR VALOR
Aquesta sens dubte és l’etapa més purament creativa en la qual caldrà treure una enorme quantitat d’idees que permetin generar valor més endavant. Hi haurà un procés de decantació per escollir quines són les idees definitives amb les que es treballarà sobre la solució.
- DESENVOLUPAR
En aquest punt desenvolupem un prototip del producte o servei, una mena de Mínim Producte Viable (us sona a alguna cosa de Lean Startup?) que permeti contrastar-lo amb usuaris reals i aprendre ràpid. Acabarem aquesta etapa amb un prototip de la solució, alguna cosa que ens deixi preparar el model de negoci.
- COMUNICAR
Finalment preparem els materials necessaris per a poder presentar el nostre projecte a potencials inversors, socis, accionistes o qualsevol audiència que hagi de validar la proposta. Després d’un important i estricte procés de síntesi acabarem amb una presentació de la proposta. Creativitat al poder!
Em va cridar l’atenció que es dediqui tota una fase a la comunicació. Però un cop experimentat hi veig tota la lògica. Per comunicar primer cal concretar el missatge, destil·lar la proposta de valor, fonamentar amb arguments i dades, centrar el discurs, anar a la síntesi, negociar amb el teu equip i tantes altres coses abans d’exposar res.
Així que, com passa en tantes altres coses d’aquesta vida, l’important és el viatge. En ell hi ha l’essència del que després ja podràs comunicar de forma efectiva. No obstant això, sense passar per aquest procés de preparació les idees es poden quedar en un pur exotisme sense suport real per la seva implementació futura.
La Certificació
He de dir que la Certificació, conduïda per Juan Prego, és intensíssima i t’obliga a esprémer el cervell i a treballar de forma àgil, intensa i exigent. El mètode Lombard no va de posar 4 post-it ‘s a la paret i ja donar-te per satisfet amb qualsevol cosa. Aquest mètode sí o sí obliga a connectar en profunditat amb l’usuari, el problema a resoldre i a donar un enfocament creatiu i potent a les solucions.
Vam estar organitzats pràcticament des del principi en grups de treball a l’estil del que es fa en un procés real, treballant sobre el repte que nosaltres mateixos vam poder escollir. Els grups són fixos i ja no són modificats per a res, amb els que hagis començat has d’acabar. I durant els dies (dies, sí) que dura la Certificació convius un munt d’hores que, per descomptat, van molt més enllà dels horaris del típic curs.
Perquè l’error forma part del procés. Perquè les assumpcions són això, assumpcions. Perquè els prototips no surten sempre a la primera. Perquè t’enamores d’una solució que en realitat és d’un altre problema. Perquè les idees són només idees i cal aprendre a deixar-les anar. Perquè si no escoltes bé la resposta t’arriba a crits. Per tot això i molt més cal treballar i molt per aconseguir una solució disruptiva amb una proposta de valor sòlida.
Imatge d’alguns dels materials de la Certificació.
Foto de Lombard Street de Jon Sullivan a wikimedia
by Agustí López | febr. 20, 2018 | Creativitat, Entrades, Innovació, Innovació
Som animals de costums, tant que cada matí repetim sistemàticament i de forma molt poc creativa els mateixos passos. I ho fem d’una forma tant precisa que semblem màquines. Ens despertem dormidots, amb el somni a les orelles i repetim la rutina de cada matí com a implacables robots. Robots que no necessiten pensament creatiu, generar idees ni prendre decisions. L’únic que necessitem és engegar-nos i fer-ho a l’hora justa. I així és com a poc a poc ens anem despertant, activant i preparant-nos pel que vindrà més tard. Ho podem fer gràcies a que sabem amb total precisió on tenim cada objecte: les sabates, el despertador, el raspall de dents o la torradora. Gairebé ho podríem fer a les fosques. Només cal aplicar la rutina de cada matí amb precisió i ens acabarem convertint en algú presentable.
I és que la rutina està molt bé, és molt útil. Quan va acompanyada d’ordre està aliada amb l’eficiència. Si teniu nens ja sabeu que a la majoria els agrada les rutines, les segueixen i els ajuda a diferenciar l’extraordinari de l’ordinari. Les rutines fan que ells tinguin molt clar quan un fet un esdeveniment és especial o si per contra respon a la normalitat de la vida quotidiana. Les rutines o millor dit, l’absència de rutines, fa que se’ls despertin tots els sentits i es posin en guàrdia davant l’extraordinari. Fa que obrin tots els sentits al màxim, que facin noves preguntes, nous aprenentatges, noves construccions mentals.
Però, i que passa amb els adults? Com és el nostre dia a dia professional?
Com són els nostres entorns de treball
Bé, amics meus, que ningú se m’enfadi però sovint les empreses són una màquina de destrucció de creativitat. Maquinàries perfectes per imposar rutines, horaris, normes, límits, costums, hàbits, rigidesa i resistència. Maquinàries implacables per avortar la sorpresa, l’aprenentatge. I tot això també és molt útil, és el que permet que molts processos funcionin com un rellotge. Necessitem normes i rutines per poder dur a terme la nostra tasca. Les empreses necessiten establir sistemàtiques de treball perquè les coses funcionin de forma estandaritzada i amb un nivell de resultat diguem esperable.
El problema comença quan el que necessitem no és rutina i deixar-nos anar sinó creativitat i liderar el canvi. Quan, igual que els nens, el que necessitem és activar els sentits i la receptivitat. Fer noves connexions mentals, generar noves idees i canviar els enfocs. Aquí ja la cosa canvia, com ho fem passar pel sedàs de les nostres rutines? Igual que els nens els nostres equips de treball també necessiten rutines, sí. Però també és crític barrejar la rutina i l’esperable amb estímuls que despertin els sentits i ens activin les neurones.
A veure, d’els qui esteu llegint això; quants heu estat mai en una sala de reunions moblada en tons grisos amb un canó projector, un rotafoli, una pantalla i/o una pissarra? Segur que molts heu assistit a la típica reunió per treure idees en la qual els participants es miren les cares i la llibreta en blanc esperant que es faci l’hora. I segur que molts heu tingut idees mentre practicàveu esport o fèieu qualsevol un altre activitat gens relacionada amb la vostra feina.
I és que la part creativa del nostre cervell no funciona a demanda, no és una màquina que poguem sotmetre a rutines tant fàcilment. Podem posar-lo en mode repetitiu però no en mode repetitiu i creatiu, això ja és molt més complicat.
Fes coses diferents per generar idees diferents
Hi ha moltes formes de crear estímuls, començant pel mobiliari o els colors per posar exemples molt simples. Però i perquè no sortir de les instal·lacions pròpies i anar a altres llocs? Perquè no treure les referències habituals del teu lloc de treball i anar a llocs totalment aliens? És en aquests llocs on podrem crear amb més facilitat i on establirem noves connexions sorprenents. Serà en aquestes situacions on podrem fer que companys que normalment no tenen cap relació puguin intearactuar i veu a saber què sortirà, potser l’última idea genial! Potser una millor i més fluïda col·laboració. Per una organització és estratègic fer que la seva gent s’inspiri i tingui noves idees a cada pas, idees que poden tornar a l’organització en forma de nova oportunitat.
Féu la prova, la pròxima reunió de treball sortiu de l’empresa. Aneu a un lloc que no tingui res a veure amb vosaltres. Fins i tot us pot anar bé fer connexions amb la simbologia del lloc al que aneu. Per exemple, un entorn esportiu pot inspirar idees connectades amb els valors de l’esport. O un entorn històric us pot generar connexions relacionades amb la trascendència o la qualitat.
Podeu buscar espais que tinguin un contingut cultural. O que simplement estiguin moblats a l’antiga. Segur que prop vostre hi ha algun espai que us pot servir, perquè no provar-ho?
Trencar la rutina per viure l’extraordinari, aquesta és la clau!
Foto d’Aleksander Naug a Unsplash
by Agustí López | febr. 13, 2018 | Creativitat, Destacades, Entrades, Innovació, Innovació
Doncs no, la tecnologia no és la mare dels teus problemes. I disculpa per lo d’estúpid. La intenció era captar la teva atenció, no molestar-te. La tecnologia no és el camí més curt cap a la innovació. Ni cap a la productivitat, ni cap a la creativitat.
Tenim una tendència preocupant a buscar l’última eina, la nova tecnologia que ara sí ens convertirà en més productius o més innovadors. L’última joguina amb la que perdre el temps mentre deixem de preocupar-nos (i ocupar-nos) de l’important. Ho veiem constantment en tot tipus d’organitzacions, és com una plaga. Sembla que si estem a l’última, si ens hem comprat l’últim dispositiu, ens descarreguem la més descarregada aplicació o si adquirim no sé quina tecnologia ja tenim el problema solucionat. Ens dóna la impressió que així la nostra consciència innovadora pot descansar, estem a la tranquil·litzadora última ona. Perquè és clar, què ens passaria si, pobres de nosaltres, decidíssim no fer-ho? Quines són les set plagues a què ens veuríem castigats?
El fast-food de les solucions tecnològiques
Buscar solucions ràpides i, dit sigui de passada, poc doloroses és una cosa molt pròpia del nostre temps. Un temps carregat de presses, urgències i desatenció. És cert que als treballadors del coneixement ens han caigut una col·lecció d’eines i tecnologies increïbles en els últims posem deu anys. Hem viscut molts més canvis tecnològics en el nostre àmbit més personal i professional que en els vint anys anteriors. I això és molt dir, la velocitat del canvi està sent molt potent i accelerada. Així que fa una mica de vertigen tirar la mirada enrere i veure com treballàvem i ens organitzàvem fa tan sols cinc o deu anys. Algú es recorda de quan les empreses feien plans de màrqueting a tres anys? Veient tot el que hem vist, algú s’atreviria a dir com ens comunicarem amb els clients d’aquí a tres anys? Jo no.
En canvi el que està molt clar és que tots aquests canvis són tan sols un anunci del que està per arribar. Si alguna cosa hem pogut aprendre últimament és que ens tocarà desaprendre a un ritme veloç. No ens queda una altra que estar disposats a canviar els nostres hàbits més arrelats per poder sobreviure en un entorn d’adaptació exigent, voraç. Jo de vegades he posat l’exemple dels fusters. Tu entres en una fusteria i veuràs de seguida tota mena d’estris i eines que el fuster per descomptat domina i coneix en profunditat. Però a nosaltres ens han donat un arsenal de tecnologia bestial al qual no sabem treure-li tot el profit. Ens falta cultura digital, segurament coneixements bàsics d’aplicació transversal per comprendre com totes aquestes joguinetes poden ser un suport en lloc d’un obstacle.
El nou entorn cap a la innovació
I en el trànsit sovint el que fem és simplement donar un salt d’una tecnologia a una altra. Com si el nou fos millor que el vell pel simple fet de ser-ho. Així anem veient capes de tecnologia que se superposen una sobre l’altra sense sentit ni visió de conjunt. Quelcom que es barreja amb altres problemes, com la històrica manca de planificació, el mínim sentit d’organització del treball o la gestió de l’agenda. Bàsic? Sí. Però la meva experiència em diu que molts professionals, massa, han aconseguit prosperar en la seva carrera sense aquestes habilitats mínimes.
I això ha servit per arribar aquí, fins que hem arribat a un entorn en què la informació ja no és escassa, sinó que és gairebé excessiva. A un entorn en què les interaccions amb altres persones augmenten perquè augmenta el treball interdependent. A un entorn més obert que exigeix major autogestió i enfoc a resultats. Si en aquest entorn no estàs còmode, si sents que no arribes a tot i que el dia a dia se’t menja és que estàs rebent senyals del futur. Senyals que t’estan indicant que has de canviar ràpidament i adaptar-te per poder sobreviure. Per poder competir en un entorn complex com el que ens ha tocat viure no et queda altra que espavilar.
Així que no, lamento dir-t’ho, però no és la tecnologia el teu major problema. El teu problema és possible que tingui a veure amb la validació del teu model de negoci, la revisió de la teva proposta de valor, la manca d’innovació i creativitat o com se senten les persones del teu equip treballant amb tu. Però tot això no té res a veure amb cap eina o tecnologia digital.
Potser, només potser, hagis de canviar el focus i revisar en profunditat altres àrees de la teva gestió. Perquè només així seràs capaç de veure que el talent és democràtic, que les bones idees estan per tot arreu i que ets tu el que has de liderar el teu canvi.
by Agustí López | febr. 6, 2018 | Creativitat, Destacades, Entrades, Innovació, Innovació
Ho veig sovint, massa. I passa en tot tipus d’empreses i organitzacions. No ens fem les preguntes correctes, i com a conseqüència divaguem, improvisem i ens equivoquem. Molt.
Tots sabem que moltes reunions són una pèrdua absoluta de temps. I ho són per l’absència de preparació prèvia, la manca de compromís per part dels participants o les discusions bizantines entre molts altres motius. Però hi ha un mal més profund i preocupant tal com jo ho veig: no ens fem les preguntes correctes.
Les preguntes que ens fem són el motor que ens mou, el que impulsa el canvi. Sense preguntes no tenim res en què pensar. Si no ens fem les preguntes correctes no estem enfocant correctament el nostre nivell de pensament cap al veritablement substanciós. I és llavors quan posem l’atenció en nimietats, anècdotes o en el més inmediat. Una ment que no es fa preguntes és una ment que intel·lectualment no està viva. I quan això ho traslladem al conjunt d’una organització com és una empresa el que trobem és que passa exactament el mateix. Quan deixa de fer-se les preguntes rellevants aquesta va morint de mica en mica. Una mica en cada reunió, en cada decisió no presa.
Les preguntes correctes són aquelles que permeten enmarcar bé un tema, acotar-lo, posar-li límits i anar a la seva arrel. Les que fan una petita aturada per agafar alçada i veure-hi més enllà. Les que no busquen medicar el malalt sinó identificar les causes del seu mal. Les que poden ser incòmodes, difícils de respondre i ens repten. Les que fugen dels llocs comuns i les generalitats. Les que per ser contestades necessiten de la intel·ligència colectiva enfront dels solitaris lideratges.
Una pregunta incorrecta, en canvi, és aquella que evita el conflicte. Per temut o per indesitjat. La que formula la realitat d’una manera irreal. La que vol fugir de la reflexió més acurada, la que no vol precisió, la que vol presses. La que enganyosament aparca els problemes, els deixa per una pròxima ocasió. La que no ens farà canviar ni evolucionar. La que, en definitiva, menys ens convé. La que ens va matant lentament.
No fer-se les preguntes correctes ens porta a un baix nivell de comprensió de la realitat. Ens porta a converses superficials, de compromís i cortesia. Ens porta directes a repetir els errors del passat. A eternitzar la manera de fer les coses perquè simplement s’està observant la realitat des d’un filtre limitant, que no deixa mirar els marges, obrir la mirada. No fer-se les preguntes correctes fa que una organització es comporti de forma rígida en els seus procediments, molt poc maleable per als temps que corren. I llavors ens trobem amb empreses que tenen estructures acostumades a no canviar, a no cooperar. En definitiva que no saben adaptar-se als canvis de forma àgil.
Ara parlem molt de transformació digital i és cert que és molt rellevant fer-ho perquè el tsunami que s’acosta s’endurà moltes coses per davant. Però de l’expressió “transformació digital” la segona part, digital, és la que menys por em fa. La transformació digital porta associada una velocitat que per molts serà inabastable. Els canvis que venen són profunds i sobretot venen a tota velocitat. No tindrem ja 20 anys més per adaptar-nos. Fa temps que ens arriben senyals del futur que ens avisen del que significarà la robòtica, la indústria 4.0, la IoT, la tecnologia de blockchain o la impressió 3D. Però noi, no hi ha manera. Un cop i un altre hi ha organitzacions que no saben aturar-se i pensar més enllà de l’inmediat. I quan l’inmediat sigui inevitable llavors vindran els plors i les acusacions cap a la tecnologia. I si no, al temps.
Però si parlem de “transformació” això ja són paraules majors. Transformar-se vol dir canviar, vol dir ser creatius i imaginar futurs diferents. I per fer-ho el primer que necessitarem és fer-nos les preguntes pertinents. Si no ho fem el diagnòstic i les idees que ens vindran seran del tot letals. Ja sabem com de poc ens agrada canviar i ara més que mai hem d’actuar en uns entorns de treball exigents a cada pas. Hi ha mercats en els que dir VUCA és quedar-se curt. En un moment històric com aquest, on el futur s’està acostant a una velocitat mai vista és el moment d’aturar-nos, deixar d’evitar l’inevitable i fer-nos aquelles preguntes que ens posen davant del mirall.
I tu, estàs disposat a fer-ho?
