Fracassar no és aprendre

Fracassar no és aprendre

Potser és perquè en aquesta vida m’he portat ja un bon grapat de decepcions. I no em queixo. Si faig balanç en el viscut fins ara he tingut molts més moments d’èxit que de fracàs.

Potser és perquè se m’aixeca una cella davant les frases de Mr. Wonderful. Sóc més fan de Mr. Puteful, la veritat. Frases com “Somriu, res té tanta gravetat” o “si t’esforces no hi haurà somni que se’t resisteixi” no són per a mi.

Però si alguna cosa he après és que amb posar tota la carn a la graella sovint no n’hi ha prou. Que voler no és poder. És una condició necessària però no suficient. Voler és el que obre la porta a poder. I després ve el context, les circumstàncies, l’atzar, tota la resta.

En canvi, em fa l’efecte que el fracàs és una cosa del que costa parlar, ja no dic admetre. Cada vegada es fa més present aquest marc mental entre cert tipus d’emprenedors en que el fracàs sembla que no formi part de les possibilitats. Com si fos una cosa inadmissible, improbable. Com si la determinació cap a l’èxit automàticament elimina qualsevol tipus de contratemps. I mira, doncs no.

Estic pensant, per exemple, en tots aquests que assumeixen les pèrdues multimilionàries com una cosa normal. Ho sento però les coses no són així. Perdre diners a centenars de milions no és el normal. Pot ser el camí a una mica més gran i rendible, sé de sobres de què va.

Però també pot ser un fracàs monumental de conseqüències nefastes per a tots els implicats. Hem vist projectes amb munts de talent, bones persones i recursos suficients que tot i així van fracassar. Així que alerta, perquè aquesta possibilitat existeix i hi és, amagada.

Molt sovint aquest mantra es completa amb la idea “no es fracassa, es triomfa o s’aprèn”. Error. Fracassar és fracassar, i ja. Si ets llest pot ser que aprenguis, però tampoc és mandatari. Massa vegades s’atribueix el fracàs a tercers, a l’entorn, als temps. Però noi, ¡com costa assumir que t’has equivocat!

Que aquella decisió estratègica la vas prendre a cegues, sense escoltar. Que no t’havies preparat prou. Que vas escollir mals companys de viatge. Que no vas saber llegir les senyals. Que et va encegar l’ambició. Que et van matar les presses. Que et vas perdre en els detalls. Que vas procrastinar més del que hauries.

Així que vaig a intentar posar blanc sobre negre, almenys en els meus pensaments.

Un fracàs succeeix quan el resultat no és l’esperat, quan no es compleixen les expectatives. Quan els projectes es vénen a baix, quan tot allò que havies visualitzat s’esvaeix.

 

S’aprèn dels fracassos?

Bé, doncs depèn de tu. Potser sí o potser no.

Si ets capaç d’adonar-te dels múltiples errors que van ajudar a fracassar acumularàs aprenentatge, sens dubte. Mirar enrere no és inútil. A canvi, et pot servir per veure tot el que vas fer malament i vas poder fer millor. No dic que tots els errors siguin teus. Relaxa’t, tu no controles l’univers sencer. Però sí és a les teves mans ser cada dia una mica millor. Treballa pel teu 1% diari de millora i el teu marge d’incertesa s’anirà rebaixant.

Però si l’únic que apliques és una psicologia d’estruç el més probable és que siguis un mico amb ganivets. El fracàs no és motiu per amagar-se, tret que siguis tan idiota com per no admetre els teus errors i adonar-te de com no repetir-los.

La clau com et dic és l’aprenentatge. Crear, innovar, anar més enllà implica acceptar cert grau d’incertesa cap al desconegut. Així que pren aquest viatge amb els cinc sentits per aprendre tot el que puguis, ajusta l’espiell i segueix endavant tot el millor que puguis.

I recorda, no som màquines perfectes ni completes. Ni dominem el caos. La complexitat és la mare de la incertesa. Podem intentar reduir els marges d’error, però forma part de nosaltres. Així que viu amb determinació, però també amb acceptació que el fracàs forma part del procés. Que et serveixi o no depèn només de tu.

 

Foto destacada a Unsplash de Nathan Dumlao

Pròxim Taller sobre Design Thinking

Pròxim Taller sobre Design Thinking

El que avisa no és traïdor, després no vull queixes. 😉

Aquest proper 17 de desembre seré a Tortosa impartint un Taller d’iniciació a Design Thinking. Serà un Taller de només 3 hores de durada però intentaré que pugui ser d’utilitat pràctica per als assistents. Es tracta d’una iniciació a la metodologia pel que tractaré sobre la importància i el perquè de Design Thinking amb exemples clars d’aplicació.

Design Thinking s’ha provat com una metodologia provada per empreses i organitzacions de tot el món amb resultats extraordinaris en l’àmbit de la innovació. El focus es posa en l’empatia amb el client / usuari i l’aplicació d’eines provades de pensament creatiu, disseny i aplicació de models i prototips en situacions reals per construir projectes innovadors. Com a Facilitador Certificat en el mètode Lombard he tingut l’oportunitat de col·laborar en diferents projectes de consultoria amb resultats sempre molt sorprenents.

Innovar de manera disruptiva està a l’abast de qualsevol, no hi ha una elit d’innovadors a càrrec del futur. No obstant això, hi ha algunes competències en els innovadors que es repeteixen. D’això també tractarem, de com preparar-te millor per a la innovació.

El Taller està organitzat per la Càtedra d’emprenedoria de la URV i pots fer la inscripció directament a la seva pàgina web. Si t’interessa no t’adormis i ho deixis per a última hora que les places són molt limitades.

 

Nou e-book: 10 estratègies per innovar al teu negoci

Nou e-book: 10 estratègies per innovar al teu negoci

Ja feia algun temps que venia recopilant exemples i casos d’empreses que per la seva estratègia, el seu model d’ingressos o de negoci em cridaven l’atenció. Habitualment recopilo aquest tipus d’informació a Evernote, com jardí d’idees o com a eina de consulta per a més endavant. El cas és que és l’arxiu ha anat engreixant fins a incloure un munt d’exemples. Tants que he decidit organitzar-los en forma de categories i compartir-lo amb tots vosaltres.

Del resultat ha sortit un e-book al que he titulat “10 Estrategias para innovar en tu negocio“. Allà trobaràs pràcticament 50 pàgines amb 10 tipus d’innovació que potser puguin ser un revulsiu per al teu projecte o servir-te d’inspiració per a alguna cosa nova. Això ja depèn de tu. Però a més en tots els capítols he inclòs un bon grapat d’enllaços a articles en profunditat, casos, exemples i empreses que segur poden disparar la teva creativitat.

Índex de continguts:

  • Data Driven
  • Freemium
  • PaaS, de producto a servicio
  • Pago por uso
  • Pay what you want
  • Peer to peer
  • Anzuelo
  • Subscripciones
  • Blockchain
  • Hibridación
Facilitador Certificat en el Mètode Lombard

Facilitador Certificat en el Mètode Lombard

Fa pocs dies he pogut completar la meva formació com a Facilitador Certificat en el Mètode Lombard de l’Imagine Creativity Center de la mà de Juan Prego. I no puc estar més content!

Ja feia un temps que li tenia posat l’ull a aquest procés ja que aplicant metodologies de Design Thinking en projectes de consultoria amb startups m’adonava que em faltava solidesa en els mètodes i en les eines utilitzades. Una startup és una organització molt particular que viu en unes circumstàncies molt especials. Estan exposades a una alta incertesa (més que la resta) i es mouen en entorns que canvien a tota velocitat sense un model de negoci tancat i mutant contínuament. Eric Ries les va definir així: “Una startup és una institució humana dissenyada per crear un nou producte o servei sota condicions d’incertesa extrema«.

He pogut col·laborar amb diferents entitats com a mentor d’emprenedors dels que he pogut aprendre unes quantes coses. La primera és que hi ha persones que decideixen emprendre només perquè tenen la intuïció que tal producte o servei té mercat. Així que el desenvolupen el millor que poden i després ja veurem com es comercialitza i de quina manera. I així no, és clar. Alguns en canvi tenen un marc mental 100% entregat a buscar solucions a problemes o situacions que sovint són els primers a adonar-se’n. Per a aquests últims els models convencionals no serveixen, s’enfronten a un repte i volen solucionar-ho de forma original, amb una proposta de valor única i sovint (ara ve la parauleta), disruptiva.

El mètode Lombard

I aquí és on el mètode Lombard encaixa com un guant. No parteix d’un producte o servei preestablert sinó que es planteja preguntes vàlides per solucionar reptes. La idea del repte com segurament ja saps és central en els processos basats en Design Thinking. Això i partir totalment d’un enfocament centrat en el client, l’usuari de la solució.

El nom de mètode ja et pot donar moltes pistes sobre la filosofia del mateix. Està inspirat directament en el conegudíssim carrer Lombard de San Francisco. Si com jo no has estat a San Francisco gairebé tant és, l’has vist mil vegades en pel·lícules de Hollywood. És aquest famós carrer ple de corbes amb cotxes que giren i giren i giren. Aquest carrer té 8 corbes, les corbes que simbolitzen el tortuós camí d’esforç que porta a la innovació disruptiva conduït per la creativitat.

1 carrer, 8 corbes, 4 fases.

Lombard Street

Las fases del mètode Lombard

Aquestes 4 fases condueixen a les solucions desenvolupades per als reptes proposats. I bé, parlar de solucions és una mica prematur perquè el procés travessa quatre etapes ben diferenciades. Sobretot perquè, a diferència d’altres visions sobre Design Thinking, l’etapa final és Comunicació. Però anem per parts, les quatre etapes de l’Mètode Lombard són:

  • DEFINIR
    En aquesta primera etapa es tracta d’identificar els problemes a solucionar, quin és l’enfocament que s’escollirà alhora que s’identifiquen les diferents oportunitats que s’obren per innovar. Haurem d’acabar aquesta part amb una bona definició del problema a solucionar i quins són els seus límits.
  • GENERAR VALOR
    Aquesta sens dubte és l’etapa més purament creativa en la qual caldrà treure una enorme quantitat d’idees que permetin generar valor més endavant. Hi haurà un procés de decantació per escollir quines són les idees definitives amb les que es treballarà sobre la solució.
  • DESENVOLUPAR
    En aquest punt desenvolupem un prototip del producte o servei, una mena de Mínim Producte Viable (us sona a alguna cosa de Lean Startup?) que permeti contrastar-lo amb usuaris reals i aprendre ràpid. Acabarem aquesta etapa amb un prototip de la solució, alguna cosa que ens deixi preparar el model de negoci.
  • COMUNICAR
    Finalment preparem els materials necessaris per a poder presentar el nostre projecte a potencials inversors, socis, accionistes o qualsevol audiència que hagi de validar la proposta. Després d’un important i estricte procés de síntesi acabarem amb una presentació de la proposta. Creativitat al poder!

Em va cridar l’atenció que es dediqui tota una fase a la comunicació. Però un cop experimentat hi veig tota la lògica. Per comunicar primer cal concretar el missatge, destil·lar la proposta de valor, fonamentar amb arguments i dades, centrar el discurs, anar a la síntesi, negociar amb el teu equip i tantes altres coses abans d’exposar res.
Així que, com passa en tantes altres coses d’aquesta vida, l’important és el viatge. En ell hi ha l’essència del que després ja podràs comunicar de forma efectiva. No obstant això, sense passar per aquest procés de preparació les idees es poden quedar en un pur exotisme sense suport real per la seva implementació futura.

La Certificació

He de dir que la Certificació, conduïda per Juan Prego, és intensíssima i t’obliga a esprémer el cervell i a treballar de forma àgil, intensa i exigent. El mètode Lombard no va de posar 4 post-it ‘s a la paret i ja donar-te per satisfet amb qualsevol cosa. Aquest mètode sí o sí obliga a connectar en profunditat amb l’usuari, el problema a resoldre i a donar un enfocament creatiu i potent a les solucions.

Vam estar organitzats pràcticament des del principi en grups de treball a l’estil del que es fa en un procés real, treballant sobre el repte que nosaltres mateixos vam poder escollir. Els grups són fixos i ja no són modificats per a res, amb els que hagis començat has d’acabar. I durant els dies (dies, sí) que dura la Certificació convius un munt d’hores que, per descomptat, van molt més enllà dels horaris del típic curs.

Perquè l’error forma part del procés. Perquè les assumpcions són això, assumpcions. Perquè els prototips no surten sempre a la primera. Perquè t’enamores d’una solució que en realitat és d’un altre problema. Perquè les idees són només idees i cal aprendre a deixar-les anar. Perquè si no escoltes bé la resposta t’arriba a crits. Per tot això i molt més cal treballar i molt per aconseguir una solució disruptiva amb una proposta de valor sòlida.

Materiales Lombard

Imatge d’alguns dels materials de la Certificació.

 

Foto de Lombard Street de Jon Sullivan a wikimedia

Sobre el conflicte del taxi i les VTC: el cost dels no clients

Sobre el conflicte del taxi i les VTC: el cost dels no clients

Molt s’ha dit i escrit a hores d’ara sobre el conflicte entre el sector del Taxi i les VTC però a mi m’agradaria parlar del futur cost dels no-clients per al Taxi. No em refereixo només als que habitualment no consumeixen el servei sinó als que ja han desconnectat emocionalment del taxi, el seu model de negoci i proposta de valor

M’explico.

Com aconsegueixen crèixer les empreses

Tradicionalment per créixer i seguir venent les empreses s’han fixat en els seus clients actuals i en com captar nous clients que s’assemblin als que ja tenien. I per això utilitzen tot tipus de mètodes i eines de captació i fidelització. Simplificant el procés, bàsicament consisteix a analitzar la situació actual de l’empresa, definir uns objectius de mercat i comercials i desenvolupar una estratègia que satisfaci aquests interessos. Aquest tipus d’aproximació pot (o no!) generar creixement a través de com deia la captació i fidelització de clients però és bastant improbable que porti a oportunitats de creixement significatives. Així es poden aconseguir increments lleugers i difícilment tindran lloc propostes innovadores i disruptives. En aquest context, l’assumpció de riscos queda limitada al mínim i es confia l’esforç a la pressió comercial i de màrqueting.

Però en qualsevol cas la mida de mercat dels clients que no compren és immens, molt més gran que el mercat actual en la majoria dels casos. És clar, és evident que en molts casos pot suposar una simple elecció de segment de mercat i per tant de renúncia. Però quan una empresa té dificultats per assolir els seus objectius la meva experiència em diu que no dedica tants esforços a revisar quin és el seu client ideal com a pressionar amb més força a la seva força comercial. Aquest nivell de pensament porta a concloure que si no es ven més és qüestió de millorar els mètodes de comercialització.

És sagnant veure una vegada i una altra com moltes empreses no tenen ni idea de per què no els compren els que no els compren. Una i altra vegada es repeteix el cicle descrit creient que els canvis en el perfil de client i els seus interessos seran mínims, constants en el temps. Però no. Resulta que per si algú no s’ha adonat tot ha canviat. I més que ho va a fer. Ja no entenem la vida quotidiana, professional o no, sense la interacció amb la tecnologia. No cal ser un gran especialista per adonar-se de com ens ha canviat la manera de consumir productes i serveis plataformes com Airbnb, Booking, Spotify, WhatsApp, Netflix o Amazon per esmentar alguns. És que algú pensa que tot tornarà a ser com abans?

I no és un tema només de tecnologia, que també. No es tracta ara de que els taxis tinguin una aplicació tan completa o més com la de Uber. Es tracta que si volen sobreviure als pròxims deu o vint anys tot ha de canviar, especialment el seu model de negoci i proposta de valor. Tots nosaltres hem adoptat noves formes de consum i les hem acabat incorporant de forma natural ja al nostre dia a dia. Parlar dels no-clients suposa esbrinar per què els que podrien comprar no ho fan, esbrinar quines són les barreres que es troben i els límits que se’ls està posant perquè siguin clients.

La proposta de valor del Taxi i les VTC

Observo amb una mica de tristesa el conflicte entre taxistes i conductors VTC i trobant a faltar moltes coses. La primera la manca d’anticipació a les regulacions del sector. Perquè que això anava a passar es veia venir des de fa anys. Tenir un sistema protegit per llicències no és una cosa que el consumidor accepti ja fàcilment. I si ho fa és entenent que estem en un mercat lliure tots nosaltres i per tant no hi ha cap conveniència en sobre protegir a ningú dels riscos de la inversió. O de la seva especulació. I que les seves reivindicacions sovint han estat percebudes per la població gairebé com un xantatge tampoc és cap exageració.

Però és que el més greu del tema és que en els propers anys encara vindran canvis més disruptius al voltant de la mobilitat a les grans ciutats. Segur que els cotxes autònoms trigaran una mica a arribar, però el car sharing i tantes altres alternatives ja estan a sobre de la taula. De la mateixa manera que multitud d’indústries han vist com el seu producte es convertia en servei serà difícil que la idea de propietat del cotxe segueixi igual a com l’hem conegut. Ho hem vist amb els CD, amb els llibres, amb els rodets de fotografia i amb tants altres productes. Es diu transformació digital i ja és aquí. Així que no tinguin els taxistes cap dubte que el seu moment ha arribat, el client està preparat per a una transformació del servei. No parlem només d’una modernització, de xapa i pintura. Parlem d’una revisió a fons de com poden seguir sent rellevants en un context de revolució de la mobilitat a les grans ciutats. De com ens poden oferir solucions flexibles de mobilitat ajustades als nostres interessos. I no d’un model de negoci caduc que, amb adaptacions, s’assembla massa al de fa dècades.

Els consumidors de serveis no acceptem més no estar al centre de la proposta de valor. En una economia d’abundància d’opcions com és la nostra qualsevol altra cosa sona rància, antiga i traïdora. Ara més que mai les empreses s’han d’esforçar per comprendre en profunditat als seus clients però sobretot als seus no-clients, aquells que ara mateix mai consumirien els seus serveis. Conèixer quines són les seves motivacions, les barreres que els posen al consum, les seves necessitats i expectatives i en definitiva tot allò que els impedeix ser clients.

Els que hem consumit serveis de taxi tradicionals i de VTCs sabem perfectament quines són les diferències. I no són poques. Ruta coneguda prèviament, perfil del conductor, configuració del vehicle, cost conegut, geolocalització, pagament automàtic, etc. etc. Això per no parlar del tracte i relació amb el client. I si com a clients deixem de banda la resta d’elements del conflicte el que veiem en mirar cap al taxi és a tot un sector que no ens posa al centre i que no vol donar el salt que el client està demanant.

Si el sector del taxi aspira a créixer en el nombre de clients que vol tindre en el futur s’hauria d’enfocar a analitzar com serà la mobilitat en el futur i com adaptar-s’hi. No seré jo qui doni o tregui raons a uns o als altres perquè segur que hi ha de tot. No obstant això, la forma en com els taxistes han afrontat el conflicte i en general la manca de reconversió del sector és un autèntic drama. Es condemnen la violència i les agressions, però alhora es parla de la crispació com justificant el que passa. I segur que paguen justos per pecadors. No s’han esforçat a comunicar correctament les seues raons i reivindicacions. Segur que fruit de la frustració i raons que no dubto tindran. Però en aquesta era de la comunicació immediata, en quin cap entra les imatges que ens estan regalant aquests dies? Siguem clars, els taxistes han generat més rebuig que altra cosa.

El nombre de no-clients del taxi s’ha disparat arran del conflicte, creix el nombre de persones a les que pujar a un taxi li crea rebuig. Avui hi ha ja un nombre incomptable de persones que han desconnectat emocionalment d’ells, que ja no es plantejaran trucar a un taxi si tenen alternatives. Quants no-clients han creat ells sols aquestes últimes setmanes? Quin és el cost de no-client que estan disposats i preparats a assumir?

Així que en el futur se’ls plantegen com a mínim dos problemes molt seriosos. El primer d’ells, com tornar a enamorar els que han desconnectat emocionalment.
Difícil. No impossible, però difícil.

I el segon, i molt més profund, fins quan podran retardar la transformació necessària?

 


Foto de Lucas Gallone a Unsplash

Perquè canviar l’entorn habitual per trobar noves idees

Perquè canviar l’entorn habitual per trobar noves idees

Som animals de costums, tant que cada matí repetim sistemàticament i de forma molt poc creativa els mateixos passos. I ho fem d’una forma tant precisa que semblem màquines. Ens despertem dormidots, amb el somni a les orelles i repetim la rutina de cada matí com a implacables robots. Robots que no necessiten pensament creatiu, generar idees ni prendre decisions. L’únic que necessitem és engegar-nos i fer-ho a l’hora justa. I així és com a poc a poc ens anem despertant, activant i preparant-nos pel que vindrà més tard. Ho podem fer gràcies a que sabem amb total precisió on tenim cada objecte: les sabates, el despertador, el raspall de dents o la torradora. Gairebé ho podríem fer a les fosques. Només cal aplicar la rutina de cada matí amb precisió i ens acabarem convertint en algú presentable.

I és que la rutina està molt bé, és molt útil. Quan va acompanyada d’ordre està aliada amb l’eficiència. Si teniu nens ja sabeu que a la majoria els agrada les rutines, les segueixen i els ajuda a diferenciar l’extraordinari de l’ordinari. Les rutines fan que ells tinguin molt clar quan un fet un esdeveniment és especial o si per contra respon a la normalitat de la vida quotidiana. Les rutines o millor dit, l’absència de rutines, fa que se’ls despertin tots els sentits i es posin en guàrdia davant l’extraordinari. Fa que obrin tots els sentits al màxim, que facin noves preguntes, nous aprenentatges, noves construccions mentals.

Però, i que passa amb els adults? Com és el nostre dia a dia professional?

Com són els nostres entorns de treball

Bé, amics meus, que ningú se m’enfadi però sovint les empreses són una màquina de destrucció de creativitat. Maquinàries perfectes per imposar rutines, horaris, normes, límits, costums, hàbits, rigidesa i resistència. Maquinàries implacables per avortar la sorpresa, l’aprenentatge. I tot això també és molt útil, és el que permet que molts processos funcionin com un rellotge. Necessitem normes i rutines per poder dur a terme la nostra tasca. Les empreses necessiten establir sistemàtiques de treball perquè les coses funcionin de forma estandaritzada i amb un nivell de resultat diguem esperable.

El problema comença quan el que necessitem no és rutina i deixar-nos anar sinó creativitat i liderar el canvi. Quan, igual que els nens, el que necessitem és activar els sentits i la receptivitat. Fer noves connexions mentals, generar noves idees i canviar els enfocs. Aquí ja la cosa canvia, com ho fem passar pel sedàs de les nostres rutines? Igual que els nens els nostres equips de treball també necessiten rutines, sí. Però també és crític barrejar la rutina i l’esperable amb estímuls que despertin els sentits i ens activin les neurones.

A veure, d’els qui esteu llegint això; quants heu estat mai en una sala de reunions moblada en tons grisos amb un canó projector, un rotafoli, una pantalla i/o una pissarra? Segur que molts heu assistit a la típica reunió per treure idees en la qual els participants es miren les cares i la llibreta en blanc esperant que es faci l’hora. I segur que molts heu tingut idees mentre practicàveu esport o fèieu qualsevol un altre activitat gens relacionada amb la vostra feina.
I és que la part creativa del nostre cervell no funciona a demanda, no és una màquina que poguem sotmetre a rutines tant fàcilment. Podem posar-lo en mode repetitiu però no en mode repetitiu i creatiu, això ja és molt més complicat.

Fes coses diferents per generar idees diferents

Hi ha moltes formes de crear estímuls, començant pel mobiliari o els colors per posar exemples molt simples. Però i perquè no sortir de les instal·lacions pròpies i anar a altres llocs? Perquè no treure les referències habituals del teu lloc de treball i anar a llocs totalment aliens? És en aquests llocs on podrem crear amb més facilitat i on establirem noves connexions sorprenents. Serà en aquestes situacions on podrem fer que companys que normalment no tenen cap relació puguin intearactuar i veu a saber què sortirà, potser l’última idea genial! Potser una millor i més fluïda col·laboració. Per una organització és estratègic fer que la seva gent s’inspiri i tingui noves idees a cada pas, idees que poden tornar a l’organització en forma de nova oportunitat.

Féu la prova, la pròxima reunió de treball sortiu de l’empresa. Aneu a un lloc que no tingui res a veure amb vosaltres. Fins i tot us pot anar bé fer connexions amb la simbologia del lloc al que aneu. Per exemple, un entorn esportiu pot inspirar idees connectades amb els valors de l’esport. O un entorn històric us pot generar connexions relacionades amb la trascendència o la qualitat.
Podeu buscar espais que tinguin un contingut cultural. O que simplement estiguin moblats a l’antiga. Segur que prop vostre hi ha algun espai que us pot servir, perquè no provar-ho?

Trencar la rutina per viure l’extraordinari, aquesta és la clau!

Foto d’Aleksander Naug a Unsplash