La provisionalitat permanent

La provisionalitat permanent

[Article publicat el 9/10/20 a l’Indicador d’Economia]

Ara que s’albira la definitiva convivència amb les tres M (metres, mans i mascareta). Ara que sabem que la vacuna i la terra promesa tardaran en arribar. Ara que sabem que 2021 s’assemblarà força a la segona part de 2020. Ara que sabem que el futur no serà com el passat enyorat. Ara que ja sabem on son.

Ara. Ara és el moment de fer les proves, d’explorar nous camins i innovar el més ràpid del que siguem capaços. De preparar-nos pel que vindrà després d’aquest interval de duració encara indeterminada on tot sembla més estrany i temporal. I és que s’ha instal·lat una certa sensació de provisionalitat que convido a aprofitar per la via urgent.

Tots entenem certament que les organitzacions estan provant d’adaptar-se el millor que poden i saben. I, en general, disculpem les inconveniències que això provoca per allò de “és el que hi ha” o millor “amb això hem de conviure”. I aquí precisament és on s’obre una escletxa fantàstica!

Quin millor moment que aquest per provar aquell nou servei digital? Perquè no provar a canviar en els nostres procediments i dotar-nos de més flexibilitat? Com no fer un pilot amb aquell programa tant prometedor per trobar nous clients potencials? Qui ha dit que no podem fer una prova de mercat amb un nou segment de clients fins ara arriscat i incert?

Què ens impedeix provar i provar? El fracàs? Ens costarà tornar a tindre un període com aquest en el que, potser més que mai, l’error està permès, acceptat i fins i tot aplaudit. Si hi anem de cara, amb transparència i honestedat ens trobarem uns clients més que disposats a acceptar noves propostes, noves formes de relacionar-nos i originalitat en els nostres intents. I el més important de tot, disposats a acceptar que no som perfectes, que no ho tenim tot mesurat i que, nosaltres també, som exploradors dels nous temps.

No m’estic referint a una innovació pesada, lenta, costosa i poc efectiva. M’estic referint a exploracions àgils i ràpides del terreny del desconegut. A incursions en petits escamots que sàpiguen mesurar resultats i retornar informació de qualitat a l’organització. Informació de primera mà sobre els clients, els seus nous usos dels nostres productes i serveis, la seva reacció davant les noves propostes de digitalització i, sobretot, la identificació de noves oportunitats.

Perquè, es preguntarà algú ? Perquè tanta exploració i ganes de canvi?

Molt senzill. Doncs perquè quan ens podrem deslliurar de la punyetera mascareta ningú no entendrà que no haguem aprofitat el temps per repensar-nos i oferir propostes ajustades als canvis que s’hauran consolidats com a definitius.

 

Foto destacada de Andrew Neel  a Unsplash

La transformació que havia d’arribar

La transformació que havia d’arribar

[Article publicat el 24/04/20 a l’Indicador de Economia]

Ja fa uns anys que, com diuen els americans, teníem un elefant a la sala: la transformació digital. I, siguem sincers, no hem fet els deures. Res que no sapiguem, que no ens haguessin avisat. Uns i altres ens parlen de la transformació per aquí, la transformació per allà. I a voltes fa la sensació que ningú sap ben bé de que es parla quan es parla de transformació digital. Que si això, que si allò.

I és que es confon digitalitzar-se amb transformar-se digitalment. Pot semblar el mateix però no és igual. Canviar l’ERP o incorporar un CRM no és transformar-se digitalment. Treballar sense papers tampoc és transformar-se digitalment. Fem-ho, perquè tenim nivells de productivitat massa baixos. Tot això és genial però pertany al terreny de l’eficiència, de la digitalització dels processos. Però no al de la transformació digital.

Per mi la transformació digital impacta, sobretot, de tres formes possibles a l’empresa: en millorar com s’entrega valor al client, en les oportunitats de crear nous productes/serveis o en la identificació de noves oportunitats per generar ingressos. Ras i curt.

I, no cal dir-ho, una vegada feta aquesta anàlisi hi haurà un impacte altíssim en els processos i sobretot en les persones. Com en tot canvi. Transformar-se digitalment també ens demana incorporar noves formes de relació i cooperació a les empreses. Nous estils de lideratge, més impulsors que controladors. Més inspiradors que dictadors. Més democràcia que jerarquia. No per caprici, no per bonisme. Fem-ho perquè en aquesta nova era que s’albira cal comptar amb tot el talent de que siguem capaços. I per poder lluir millor el talent no vol ser manat, vol ser inspirat. El líder que està pendent del darrer detall i no deixa aire per respirar no té cabuda en una organització més descentralitzada, que treballa de forma asíncrona i que ha de canviar de forma àgil a cada pas.

Perquè això també va d’agilitat. De ser hàbils per portar innovacions al mercat el més ràpid possible. I el més ràpid possible aprendre dels errors. I rectificar, i tornar-hi de seguida.

Tinguem doncs organitzacions àgils, ràpides. Millor fet que perfecte. No ens podem permetre ja passar anys distrets de xerrada en xerrada pensant que sí, que això és molt interessant i que ja veurem. Ara sí que ja no hi ha temps. L’economia ha entrat en pausa i ningú sap ben bé com quedarà d’afectada. Els clients de nou han canviat i ho estan fent en unes circumstàncies molt especials i difícils. Com més ràpidament sapiguem anar reaccionant millor ens anirà.

Hem perdut uns anys molt valuosos en els que no hem fet els deures, pensant que això arribaria algun dia i que tindríem temps d’adaptar-nos. I, ves per on, ha vingut un virus a regirar-ho tot. Ara necessitarem anar molt més enllà i amb certa urgència.

Malgrat tot la transformació digital pot ser encara una oportunitat per moltes empreses, especialment aquelles menys impactades per l’efecte del Covid-19. La transformació digital no és una vareta màgica per solucionar els problemes de qualsevol. Els negocis que tinguin una alta dependència de la presencialitat en l’entrega del seus productes/serveis segurament són els qui més patiran a curt termini. Però sí és una alternativa per tindre un model industrial modern, àgil i competitiu en una economia plena d’incerteses.

De les crisi no necessàriament en surten oportunitats però sí són un bon moment per repensar-ho tot. Tot.

I posats a repensar, posem la mirada en 2030, no en 2010.

Foto destacada de davisco a Unsplash

Si només tens una idea, no tens res

Si només tens una idea, no tens res

[Article publicat el 16/3/2020 a Indicador de Economia]

A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cultura empresarial, per les presses, o per tot una mica. El dia a dia se’ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la innovació. Som més d’acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sentits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i productes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l’anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l’establert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves línies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a desmuntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre idees està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat a quatre privilegiats. D’idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i observa la quantitat de bones idees que s’estan perdent amagades en “no, jo és que no sóc una persona creativa”.

Si ets d’aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre idees en una sala gris, amb llum artificial i amb l’únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d’idees, potser centenars. La qualitat va precedida de la quantitat. De manera que si el procediment que apliqueu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a implementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d’aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitualment per generar idees és llistar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és identificar els problemes del malalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pregunta ha de ser el bisturí que obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al problema com un repte a solucionar canvia la predisposició de l’equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del “Sí, però…” al “I si…?” pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrquiques per participacions democràtiques. Passar de la discussió a l’intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explorar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d’idees però més enllà d’això hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres “Game Storming” o el ja clàssic “Thinkertoys“. Per generar solucions veritablement disruptives necessitem crear un clima creatiu suficientment trencador i fora del previst. Si sempre fem les mateixes coses no ens ha d’estranyar que obtinguem resultats similars.

Després ja vindran els filtres. Les avaluacions, les anàlisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels centenars d’idees serà la que tiri endavant en forma de projecte. Perquè d’això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la diferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de seguir tot el procés i implementar projectes.

Sí a l’acció. Però abans posem-hi la intel·ligència i la creativitat.

 

Foto destacada de Danielle Maclnnes a Unsplash

Fracassar no és aprendre

Fracassar no és aprendre

Potser és perquè en aquesta vida m’he portat ja un bon grapat de decepcions. I no em queixo. Si faig balanç en el viscut fins ara he tingut molts més moments d’èxit que de fracàs.

Potser és perquè se m’aixeca una cella davant les frases de Mr. Wonderful. Sóc més fan de Mr. Puteful, la veritat. Frases com “Somriu, res té tanta gravetat” o “si t’esforces no hi haurà somni que se’t resisteixi” no són per a mi.

Però si alguna cosa he après és que amb posar tota la carn a la graella sovint no n’hi ha prou. Que voler no és poder. És una condició necessària però no suficient. Voler és el que obre la porta a poder. I després ve el context, les circumstàncies, l’atzar, tota la resta.

En canvi, em fa l’efecte que el fracàs és una cosa del que costa parlar, ja no dic admetre. Cada vegada es fa més present aquest marc mental entre cert tipus d’emprenedors en que el fracàs sembla que no formi part de les possibilitats. Com si fos una cosa inadmissible, improbable. Com si la determinació cap a l’èxit automàticament elimina qualsevol tipus de contratemps. I mira, doncs no.

Estic pensant, per exemple, en tots aquests que assumeixen les pèrdues multimilionàries com una cosa normal. Ho sento però les coses no són així. Perdre diners a centenars de milions no és el normal. Pot ser el camí a una mica més gran i rendible, sé de sobres de què va.

Però també pot ser un fracàs monumental de conseqüències nefastes per a tots els implicats. Hem vist projectes amb munts de talent, bones persones i recursos suficients que tot i així van fracassar. Així que alerta, perquè aquesta possibilitat existeix i hi és, amagada.

Molt sovint aquest mantra es completa amb la idea “no es fracassa, es triomfa o s’aprèn”. Error. Fracassar és fracassar, i ja. Si ets llest pot ser que aprenguis, però tampoc és mandatari. Massa vegades s’atribueix el fracàs a tercers, a l’entorn, als temps. Però noi, ¡com costa assumir que t’has equivocat!

Que aquella decisió estratègica la vas prendre a cegues, sense escoltar. Que no t’havies preparat prou. Que vas escollir mals companys de viatge. Que no vas saber llegir les senyals. Que et va encegar l’ambició. Que et van matar les presses. Que et vas perdre en els detalls. Que vas procrastinar més del que hauries.

Així que vaig a intentar posar blanc sobre negre, almenys en els meus pensaments.

Un fracàs succeeix quan el resultat no és l’esperat, quan no es compleixen les expectatives. Quan els projectes es vénen a baix, quan tot allò que havies visualitzat s’esvaeix.

 

S’aprèn dels fracassos?

Bé, doncs depèn de tu. Potser sí o potser no.

Si ets capaç d’adonar-te dels múltiples errors que van ajudar a fracassar acumularàs aprenentatge, sens dubte. Mirar enrere no és inútil. A canvi, et pot servir per veure tot el que vas fer malament i vas poder fer millor. No dic que tots els errors siguin teus. Relaxa’t, tu no controles l’univers sencer. Però sí és a les teves mans ser cada dia una mica millor. Treballa pel teu 1% diari de millora i el teu marge d’incertesa s’anirà rebaixant.

Però si l’únic que apliques és una psicologia d’estruç el més probable és que siguis un mico amb ganivets. El fracàs no és motiu per amagar-se, tret que siguis tan idiota com per no admetre els teus errors i adonar-te de com no repetir-los.

La clau com et dic és l’aprenentatge. Crear, innovar, anar més enllà implica acceptar cert grau d’incertesa cap al desconegut. Així que pren aquest viatge amb els cinc sentits per aprendre tot el que puguis, ajusta l’espiell i segueix endavant tot el millor que puguis.

I recorda, no som màquines perfectes ni completes. Ni dominem el caos. La complexitat és la mare de la incertesa. Podem intentar reduir els marges d’error, però forma part de nosaltres. Així que viu amb determinació, però també amb acceptació que el fracàs forma part del procés. Que et serveixi o no depèn només de tu.

 

Foto destacada a Unsplash de Nathan Dumlao

Pròxim Taller sobre Design Thinking

Pròxim Taller sobre Design Thinking

El que avisa no és traïdor, després no vull queixes. 😉

Aquest proper 17 de desembre seré a Tortosa impartint un Taller d’iniciació a Design Thinking. Serà un Taller de només 3 hores de durada però intentaré que pugui ser d’utilitat pràctica per als assistents. Es tracta d’una iniciació a la metodologia pel que tractaré sobre la importància i el perquè de Design Thinking amb exemples clars d’aplicació.

Design Thinking s’ha provat com una metodologia provada per empreses i organitzacions de tot el món amb resultats extraordinaris en l’àmbit de la innovació. El focus es posa en l’empatia amb el client / usuari i l’aplicació d’eines provades de pensament creatiu, disseny i aplicació de models i prototips en situacions reals per construir projectes innovadors. Com a Facilitador Certificat en el mètode Lombard he tingut l’oportunitat de col·laborar en diferents projectes de consultoria amb resultats sempre molt sorprenents.

Innovar de manera disruptiva està a l’abast de qualsevol, no hi ha una elit d’innovadors a càrrec del futur. No obstant això, hi ha algunes competències en els innovadors que es repeteixen. D’això també tractarem, de com preparar-te millor per a la innovació.

El Taller està organitzat per la Càtedra d’emprenedoria de la URV i pots fer la inscripció directament a la seva pàgina web. Si t’interessa no t’adormis i ho deixis per a última hora que les places són molt limitades.

 

Nou e-book: 10 estratègies per innovar al teu negoci

Nou e-book: 10 estratègies per innovar al teu negoci

Ja feia algun temps que venia recopilant exemples i casos d’empreses que per la seva estratègia, el seu model d’ingressos o de negoci em cridaven l’atenció. Habitualment recopilo aquest tipus d’informació a Evernote, com jardí d’idees o com a eina de consulta per a més endavant. El cas és que és l’arxiu ha anat engreixant fins a incloure un munt d’exemples. Tants que he decidit organitzar-los en forma de categories i compartir-lo amb tots vosaltres.

Del resultat ha sortit un e-book al que he titulat “10 Estrategias para innovar en tu negocio“. Allà trobaràs pràcticament 50 pàgines amb 10 tipus d’innovació que potser puguin ser un revulsiu per al teu projecte o servir-te d’inspiració per a alguna cosa nova. Això ja depèn de tu. Però a més en tots els capítols he inclòs un bon grapat d’enllaços a articles en profunditat, casos, exemples i empreses que segur poden disparar la teva creativitat.

Índex de continguts:

  • Data Driven
  • Freemium
  • PaaS, de producto a servicio
  • Pago por uso
  • Pay what you want
  • Peer to peer
  • Anzuelo
  • Subscripciones
  • Blockchain
  • Hibridación