Les tres crisi que tenim per davant

Les tres crisi que tenim per davant

[Article publicat el 19/6/20 a l’Indicador de Economia]

Ara que hem entrat en aquesta tercera i estranya fase de sortida de la pandèmia és un bon moment per agafar perspectiva del repte que tenim per davant. La humanitat es troba ara mateix en un punt que pot ser d’inflexió o de no retorn. De nosaltres, els humans, depèn que la moneda caigui d’un costat o de l’altre.

En primera instància, hem de curar les ferides i estrips que ha deixat aquest primer brot esperant que no n’haguem de patir més. Són milers les famílies que han hagut de plorar els seus familiars i no ens podem permetre una altra sotragada com la que hem patit. Si és que hi ha d’haver nous brots, aquest cop si us plau que ens agafi més ben preparats. Ara ja sabem de sobra quin és el grau de gravetat i rapidesa de contagi. Sabem quines són les mesures que tots hem de prendre i de sobra com ens hem de comportar. Fins que no hi hagi un tractament o una vacuna per la COVID19 haurem d’estar molt alerta i preparats per reaccionar ràpidament.

Però a la vegada tenim una crisi econòmica de dimensions imprevisibles. Ningú no sap del cert si la sortida serà en forma de V, d’arrel quadrada o ves a saber què. Hem tingut l’economia en pausa, com el qui atura una cançó al reproductor, però posar-la en marxa no és tan senzill com aturar-ho tot. Costarà, i molt, recuperar-nos d’aquesta batzegada. Cal pensar a curt termini com ens en sortirem, com podem fer per posar en marxa cada petit negoci que va haver d’abaixar la persiana. Aquí sí que no ens podem permetre deixar ningú enrere. És molt important la gran empresa que genera molta ocupació però també ho són els petit comerços de barri, els autònoms i totes les pimes. De la seva salvació en depèn totalment la nostra capacitat de maniobra i reactivació. Amb el nivell d’endeutament que ja tenim si es redueixen els ingressos fiscals el col·lapse és una amenaça ben real.
Però a la vegada ara és el moment per dissenyar el futur que volem. I no em refereixo a invertir més o menys diners aquí o allà. Estic parlant d’anar preparant-nos per la propera crisi: la climàtica.

El model econòmic i de societat que veníem gaudint ens porta directament a un desastre de conseqüències devastadores per tots nosaltres. El canvi climàtic que hem provocat fa augmentar les temperatures de forma irreversible i és la causa darrera de la degradació ambiental, els desastres naturals, les grans migracions i la crema de boscos. El món tal com el vam conèixer de petits no sobreviurà a nosaltres si no hi posem remei. I de fet, ja comencem a fer tard. Els científics fa dècades que ens estan avisant i no els fem cas. A cada cimera climàtica els terminis es van esgotant i ja pràcticament estem en temps de descompte.

Aquesta aturada de l’economia de gairebé tres mesos ha portat imatges inèdites. Les aigües de Venècia han tornat a ser cristal·lines, l’Himàlaia per primera vegada en 30 anys es veu des de la Índia i Barcelona va rebaixar el seu nivell de CO2 un 75%. Senyals que ens diuen que encara hi ha un bri d’esperança per salvar el planeta. No, no és cert que les coses no puguin ser d’una altra manera. Són així perquè nosaltres fem que siguin així.

I ja de pas, ja que hi som, salvem-nos a nosaltres mateixos. Siguem capaços de construir una nova normalitat amb menys desigualtats, més fraternal i responsable. Una nova normalitat que posi a nosaltres, les persones, en el centre. Una nova normalitat que no posi el focus en créixer de forma no sostenible i sí en fer-nos la vida més amable. El món tal com el tenim organitzat està molt desendreçat. Necessitem salvar el planeta per a les següents generacions. Però també necessitem viure les nostres vides d’una altra manera. Ara que podem sortir al carrer hi ha molta gent que s’ha adonat com de diferent podria el món laboral. Com de fàcil seria posar-los les coses una mica més de cara i poder viure una mica millor, amb més harmonia.

Construir un altre món en el que valgui la pena viure encara és possible i fer-ho està a les nostres mans.

Imatge destacada de Josh Hild a Unsplash

El que ens pot ensenyar un pagès xinès

El que ens pot ensenyar un pagès xinès

[Article publicat el 19/05/20 a l’Indicador de Economia]

Situem-nos a principis de febrer. Xina està en plena pandèmia i algunes províncies amb fortes restriccions de mobilitat i distanciament. En un directe a través de la xarxa l’alcalde de Sanya, una turística població de la xinesa illa de Hainan, surt a promocionar els apreciats mangos de Jinhuang en directe des d’una granja. El resultat? 30.000 kg. de mangos venuts en només dos minuts.

Xina, ja en l’ull de l’huracà en aquell moment, tenia molts dels centres de distribució de fruita i verdura tancats. Aturats completament. Milions de tones de mercaderia a punt de fer-se mal bé en magatzems repartits per tot el país. Milers de productors abocats al desastre econòmic. Els pagesos es veuen obligats a buscar-se la vida per tirar endavant, us resulta familiar?

El febrer Alibaba, el gegant asiàtic de comerç electrònic, va cedir als pagesos gratuïtament el seu canal dins la plataforma Taobao per ajudar-los en un moment tant difícil. Això els va permetre emetre en directe per presentar i promoure els seus productes. En vídeo, res de complicades i obsoletes pàgines web, interminables formularis ni salts al buit per pagar. Parlant a càmera amb els seus mòbils, posant tota la passió del qui sap que el que fa té valor i val la pena. Només en els tres primers dies ja es van vendre més de 15 milions de kg. de fruites i verdures directes a client final.

No és un bolet perdut enmig del bosc, és una iniciativa que forma part del seu programa Freshippo: fins a 6 formats diferents de botiga amb una estratègia clara de mobile first i entregues ràpides en 30 minuts. Ja n’han obert més de 200 amb espais de 4.000 m2 que inclouen terminals de pagament sense persones, cintes transportadores, compra directa des d’una aplicació o taquilles automatitzades i climatitzades.

La idea clau és que pagesos i consumidors a Xina ja havien adoptat el livestreaming, retransmissions en directe, com a vehicle per vendre molt abans del virus. Plataformes com Taobao tenen milions de seguidors que entren a mirar els directes de tot tipus de productors i d’una forma molt senzilla i intuïtiva fer les seves compres directament. Per què us feu una idea aproximada vindria a ser com els directes d’Instagram barrejats amb Amazon. Tu pots parlar directament amb el productor que fa l’emissió, fer-li preguntes o plantejar dubtes i pagar directament la teva comanda. La plataforma ja coneix la teva adreça i mitjà de pagament, no cal complicar-ho més. De productor a consumidor final. Ràpid i fàcil.

Per Sant Valentí els de Taobao van organitzar un concert benèfic amb més de 20 artistes i celebritats actuant des de casa seva. Aconseguiren una audiència de més de 4 milions de persones amb unes vendes de 380.000 kg de fruites i verdures.

Ja el 2017 Xinda Zhan (Pearl Bro a la xarxa) va revolucionar el sector de la venda de perles subhastant en directe les ostres abans d’obrir-les. En Zhan, fill d’una humil família de productors d’ostres, en adonar-se del baix marge que deixaven els preus fixats dels distribuïdors va provar de fer les vendes directament emetent des del seu mòbil. I així ho fa, connectant-se en directe amb la seva mare per mostrar les ostres una per una i posant-les a la venda en temps real. Els usuaris, que no saben encara quantes perles hi ha dins cada ostra, van comprant en un format que s’assembla a la nostra tradicional subhasta de peix. El resultat és espectacular: més de 4 milions de dòlars en mig any multiplicant per 6 els resultats anuals del negoci familiar.

Aquests són només alguns dels milers d’exemples que estem observant arreu del món sobre com la tecnologia pot transformar un sector sencer. Arribant a nous mercats, creant nous productes i serveis o modificant completament la proposta de valor. La pandèmia ha agafat per sorpresa a tothom i ha accelerat processos que haguessin durat anys. No és cert que una crisi sigui una oportunitat, però sí ho és que en una crisi també hi ha oportunitats. Sembla el mateix, però no és igual.
El número d’oportunitats que tindran en un futur les nostres empreses serà directament proporcional a l’espai que ocupi en l’agenda diària mirar molt més enllà.

 

Imatge destacada de PHÚC LONG a Unsplash

Si només tens una idea, no tens res

Si només tens una idea, no tens res

[Article publicat el 16/3/2020 a Indicador de Economia]

A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cultura empresarial, per les presses, o per tot una mica. El dia a dia se’ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la innovació. Som més d’acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sentits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i productes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l’anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l’establert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves línies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a desmuntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre idees està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat a quatre privilegiats. D’idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i observa la quantitat de bones idees que s’estan perdent amagades en “no, jo és que no sóc una persona creativa”.

Si ets d’aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre idees en una sala gris, amb llum artificial i amb l’únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d’idees, potser centenars. La qualitat va precedida de la quantitat. De manera que si el procediment que apliqueu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a implementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d’aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitualment per generar idees és llistar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és identificar els problemes del malalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pregunta ha de ser el bisturí que obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al problema com un repte a solucionar canvia la predisposició de l’equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del “Sí, però…” al “I si…?” pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrquiques per participacions democràtiques. Passar de la discussió a l’intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explorar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d’idees però més enllà d’això hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres “Game Storming” o el ja clàssic “Thinkertoys“. Per generar solucions veritablement disruptives necessitem crear un clima creatiu suficientment trencador i fora del previst. Si sempre fem les mateixes coses no ens ha d’estranyar que obtinguem resultats similars.

Després ja vindran els filtres. Les avaluacions, les anàlisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels centenars d’idees serà la que tiri endavant en forma de projecte. Perquè d’això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la diferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de seguir tot el procés i implementar projectes.

Sí a l’acció. Però abans posem-hi la intel·ligència i la creativitat.

 

Foto destacada de Danielle Maclnnes a Unsplash