Et presento Canal Consultor

Et presento Canal Consultor

Ho confesso, estic nerviós.

Com un noi en el seu primer dia d’escola, així.

I és que avui veu la llum un projecte que vinc madurant des de fa alguns mesos.
Però ha estat ara, arran de l’confinament i de passar més temps amb mi mateix, quan m’he decidit a rematar la feina.

Així que avui vull presentar-te el meu nou projecte: Canal Consultor.

Abans d’explicar-te exactament què és hem de viatjar enrere en el temps.

Exactament quinze anys.

Quan jo vaig començar a fer els meus primers treballs com a consultor pràcticament no sabia ni on m’estava ficant. De fet no va ser una estratègia, sinó una petició d’un client el que em va obrir els ulls.

Jo no tenia ni idea sobre com presentar els meus serveis, com atraure clients … ni molt menys quant cobrar per fer de consultor !!

Ja no diguem tot l’aprenentatge que he anat acumulant tot aquest temps sobre com gestionar els projectes i saber aportar valor com a consultor d’empreses.

I en aquests anys m’he anat fixant en una cosa: no hi ha escoles de consultors.

Ningú et diu exactament com has de fer les coses o de quina manera.

Cada mestre té el seu llibre.

Jo he anat aprenent sobretot de dues maneres.

La primera, equivocant-me. Res ensenya més que cometre errors si estàs atent. I com jo sóc molt de prestar atenció i d’equivocar-me, ja que he après el que no està escrit.

La segona, parlant amb companys consultors. Uns aprenem d’altres passant-nos informació que acaba en coneixement acumulat. Així que la teva xarxa de contactes, un cop més, és un factor crític d’èxit.

Bé, jo m’he proposat trencar aquesta cadena i ajudar a altres professionals a ser millor consultors.
A que puguin accelerar aquests processos d’aprenentatge que tant costen.

Jo entenc que ser consultor comporta voler ajudar. Ajudar als teus clients a aconseguir millors resultats, a estar a prop seu i aportar al projecte quan és necessari.

Hi ha molts mites sobre la consultoria i què significa ser consultor.

Jo crec i afirmo que té molt a veure amb voler ser d’utilitat i compartir amb els altres part de el coneixement que un va adquirint amb l’experiència.

I per això publicaré continguts que puguin ser de valor com estratègies, eines i tècniques relacionades amb el món de la consultoria i els negocis.

Canal Consultor també és un Podcast que ja està publicat i que pots escoltar des de les principals plataformes com SpotifyiVoox o Soundcloud només per esmentar algunes.

Avui pots escoltar ja el primer episodi de benvinguda i un altre en profunditat en què he entrevistat a Fernando de la Rosa (titonet a la xarxa).

Amb ell hem parlat sobre la transformació digital i la consultoria. Parlar amb Fernando sempre és un plaer, és algú que et fa veure clar el que sembla un embolic.

Diria que és la persona que conec, i en conec unes quantes, que més sap de màrqueting, comunicació i això que hem anomenat “el digital”.

En l’entrevista ens ha deixat interessants moments com aquests:

06:17 «No venguis les teves hores, ven el teu coneixement»
15:43 «¿De què parlem quan parlem de digital?»
23:01 «Els dos grans tipus de consultoria avui»
29:45 «És el moment de pensar en les vendes de setembre»
41:16 «Donar classes no és tindre un PowerPoint»

Aquí pots escoltar l’episodi sencer:

Ja t’aviso. Aquesta no és l’única peça del puzle de Canal Consultor.
En les properes setmanes tinc previst poder presentar-te més novetats.

De moment et convido a donar-te una volta pel podcast i, escolta, si et sembla interessant doncs subscriu-te i així seguim en contacte per allà.

El que ens pot ensenyar un pagès xinès

El que ens pot ensenyar un pagès xinès

[Article publicat el 19/05/20 a l’Indicador de Economia]

Situem-nos a principis de febrer. Xina està en plena pandèmia i algunes províncies amb fortes restriccions de mobilitat i distanciament. En un directe a través de la xarxa l’alcalde de Sanya, una turística població de la xinesa illa de Hainan, surt a promocionar els apreciats mangos de Jinhuang en directe des d’una granja. El resultat? 30.000 kg. de mangos venuts en només dos minuts.

Xina, ja en l’ull de l’huracà en aquell moment, tenia molts dels centres de distribució de fruita i verdura tancats. Aturats completament. Milions de tones de mercaderia a punt de fer-se mal bé en magatzems repartits per tot el país. Milers de productors abocats al desastre econòmic. Els pagesos es veuen obligats a buscar-se la vida per tirar endavant, us resulta familiar?

El febrer Alibaba, el gegant asiàtic de comerç electrònic, va cedir als pagesos gratuïtament el seu canal dins la plataforma Taobao per ajudar-los en un moment tant difícil. Això els va permetre emetre en directe per presentar i promoure els seus productes. En vídeo, res de complicades i obsoletes pàgines web, interminables formularis ni salts al buit per pagar. Parlant a càmera amb els seus mòbils, posant tota la passió del qui sap que el que fa té valor i val la pena. Només en els tres primers dies ja es van vendre més de 15 milions de kg. de fruites i verdures directes a client final.

No és un bolet perdut enmig del bosc, és una iniciativa que forma part del seu programa Freshippo: fins a 6 formats diferents de botiga amb una estratègia clara de mobile first i entregues ràpides en 30 minuts. Ja n’han obert més de 200 amb espais de 4.000 m2 que inclouen terminals de pagament sense persones, cintes transportadores, compra directa des d’una aplicació o taquilles automatitzades i climatitzades.

La idea clau és que pagesos i consumidors a Xina ja havien adoptat el livestreaming, retransmissions en directe, com a vehicle per vendre molt abans del virus. Plataformes com Taobao tenen milions de seguidors que entren a mirar els directes de tot tipus de productors i d’una forma molt senzilla i intuïtiva fer les seves compres directament. Per què us feu una idea aproximada vindria a ser com els directes d’Instagram barrejats amb Amazon. Tu pots parlar directament amb el productor que fa l’emissió, fer-li preguntes o plantejar dubtes i pagar directament la teva comanda. La plataforma ja coneix la teva adreça i mitjà de pagament, no cal complicar-ho més. De productor a consumidor final. Ràpid i fàcil.

Per Sant Valentí els de Taobao van organitzar un concert benèfic amb més de 20 artistes i celebritats actuant des de casa seva. Aconseguiren una audiència de més de 4 milions de persones amb unes vendes de 380.000 kg de fruites i verdures.

Ja el 2017 Xinda Zhan (Pearl Bro a la xarxa) va revolucionar el sector de la venda de perles subhastant en directe les ostres abans d’obrir-les. En Zhan, fill d’una humil família de productors d’ostres, en adonar-se del baix marge que deixaven els preus fixats dels distribuïdors va provar de fer les vendes directament emetent des del seu mòbil. I així ho fa, connectant-se en directe amb la seva mare per mostrar les ostres una per una i posant-les a la venda en temps real. Els usuaris, que no saben encara quantes perles hi ha dins cada ostra, van comprant en un format que s’assembla a la nostra tradicional subhasta de peix. El resultat és espectacular: més de 4 milions de dòlars en mig any multiplicant per 6 els resultats anuals del negoci familiar.

Aquests són només alguns dels milers d’exemples que estem observant arreu del món sobre com la tecnologia pot transformar un sector sencer. Arribant a nous mercats, creant nous productes i serveis o modificant completament la proposta de valor. La pandèmia ha agafat per sorpresa a tothom i ha accelerat processos que haguessin durat anys. No és cert que una crisi sigui una oportunitat, però sí ho és que en una crisi també hi ha oportunitats. Sembla el mateix, però no és igual.
El número d’oportunitats que tindran en un futur les nostres empreses serà directament proporcional a l’espai que ocupi en l’agenda diària mirar molt més enllà.

 

Imatge destacada de PHÚC LONG a Unsplash

La transformació que havia d’arribar

La transformació que havia d’arribar

[Article publicat el 24/04/20 a l’Indicador de Economia]

Ja fa uns anys que, com diuen els americans, teníem un elefant a la sala: la transformació digital. I, siguem sincers, no hem fet els deures. Res que no sapiguem, que no ens haguessin avisat. Uns i altres ens parlen de la transformació per aquí, la transformació per allà. I a voltes fa la sensació que ningú sap ben bé de que es parla quan es parla de transformació digital. Que si això, que si allò.

I és que es confon digitalitzar-se amb transformar-se digitalment. Pot semblar el mateix però no és igual. Canviar l’ERP o incorporar un CRM no és transformar-se digitalment. Treballar sense papers tampoc és transformar-se digitalment. Fem-ho, perquè tenim nivells de productivitat massa baixos. Tot això és genial però pertany al terreny de l’eficiència, de la digitalització dels processos. Però no al de la transformació digital.

Per mi la transformació digital impacta, sobretot, de tres formes possibles a l’empresa: en millorar com s’entrega valor al client, en les oportunitats de crear nous productes/serveis o en la identificació de noves oportunitats per generar ingressos. Ras i curt.

I, no cal dir-ho, una vegada feta aquesta anàlisi hi haurà un impacte altíssim en els processos i sobretot en les persones. Com en tot canvi. Transformar-se digitalment també ens demana incorporar noves formes de relació i cooperació a les empreses. Nous estils de lideratge, més impulsors que controladors. Més inspiradors que dictadors. Més democràcia que jerarquia. No per caprici, no per bonisme. Fem-ho perquè en aquesta nova era que s’albira cal comptar amb tot el talent de que siguem capaços. I per poder lluir millor el talent no vol ser manat, vol ser inspirat. El líder que està pendent del darrer detall i no deixa aire per respirar no té cabuda en una organització més descentralitzada, que treballa de forma asíncrona i que ha de canviar de forma àgil a cada pas.

Perquè això també va d’agilitat. De ser hàbils per portar innovacions al mercat el més ràpid possible. I el més ràpid possible aprendre dels errors. I rectificar, i tornar-hi de seguida.

Tinguem doncs organitzacions àgils, ràpides. Millor fet que perfecte. No ens podem permetre ja passar anys distrets de xerrada en xerrada pensant que sí, que això és molt interessant i que ja veurem. Ara sí que ja no hi ha temps. L’economia ha entrat en pausa i ningú sap ben bé com quedarà d’afectada. Els clients de nou han canviat i ho estan fent en unes circumstàncies molt especials i difícils. Com més ràpidament sapiguem anar reaccionant millor ens anirà.

Hem perdut uns anys molt valuosos en els que no hem fet els deures, pensant que això arribaria algun dia i que tindríem temps d’adaptar-nos. I, ves per on, ha vingut un virus a regirar-ho tot. Ara necessitarem anar molt més enllà i amb certa urgència.

Malgrat tot la transformació digital pot ser encara una oportunitat per moltes empreses, especialment aquelles menys impactades per l’efecte del Covid-19. La transformació digital no és una vareta màgica per solucionar els problemes de qualsevol. Els negocis que tinguin una alta dependència de la presencialitat en l’entrega del seus productes/serveis segurament són els qui més patiran a curt termini. Però sí és una alternativa per tindre un model industrial modern, àgil i competitiu en una economia plena d’incerteses.

De les crisi no necessàriament en surten oportunitats però sí són un bon moment per repensar-ho tot. Tot.

I posats a repensar, posem la mirada en 2030, no en 2010.

Foto destacada de davisco a Unsplash

Com emprendre quan no saps com emprendre

Com emprendre quan no saps com emprendre

Fa uns dies vaig enviar un correu a tots els subscriptors amb una senzilla pregunta: “Quin és l’article que t’agradaria llegir?”.

Abans que un virus li donés la volta al nostre món jo estava buscant noves idees per al meu bloc. Feia dies que venia donant-li voltes a fer alguns canvis però no tenia clar quins serien els següents passos. Així que em va semblar bona idea començar pel més bàsic: preguntar.

Vaig rebre unes quantes respostes i totes molt interessants, la veritat.

Una d’elles em deia “un article que es dirigeixi a tots aquells que volen emprendre i no saben ni per on començar ni com enfocar”.

Gairebé res, vaig pensar. Això no és un article, és un llibre. I a més segur que ja està publicat. La síndrome de l’impostor, ja sabeu …

Així que vaig deixar aquesta idea juntament amb les altres en una llisteta molt ben organitzada a Evernote, a mode de jardí d’idees. Com a més tenia un munt de feina per a aquests dies el meu jo procrastinador va prendre el comandament del projecte. A la nevera.

Però de seguida va arribar el virus. I tot va canviar.

Tots els cursos, cancel·lats. Les classes de la universitat convertides en vídeos. Les xerrades, per a més endavant. Altres projectes en què participo, com TEDxTarragona, ajornats fins a la tardor.

Houston, tenim un problema.
La meva agenda plena d’històries de sobte semblava un diumenge a la tarda. D’un dia per l’altre.

Alguns dels meus clients han vist la seva facturació passar a zero de cop. Zero. Es diu ràpid. De seguida em vaig adonar que moltes empreses no podrien superar la pandèmia econòmica. Moltes tancaran o veuran reduïda la seva activitat de forma dràstica en mercats que ja veurem com arrenquen. Crec que farà falta ara més que mai passar a l’acció però també posar una mica de cap en l’estratègia.

Així que superat el xoc inicial vaig decidir unir-me a una iniciativa solidària de David Tomàs: el #cadenavirus. La proposta és senzilla: posar a disposició dels altres part d’aquest temps que s’havia alliberat.

En el meu cas, oferint sessions de Mentoring gratis a tot aquell a qui li sembli que li puc ser d’utilitat. Sense més.

La resposta ha estat molt positiva i ja he realitzat algunes d’aquestes sessions. I aquí és on s’han connectat els punts i tot va agafar un sentit. La majoria de peticions que m’han arribat eren d’emprenedors en una primera fase. Alguns han començat a facturar, altres estan a punt. Però en gairebé tots ells hi havia un problema de plantejament seriós: una proposta de valor poc clara, difusa o mal definida.

I de cop i volta he vist la connexió amb la petició de l’article: “un article que es dirigeixi a tots aquells que volen emprendre i no saben ni per on començar ni com enfocar”.

Emprendre és tota una aventura. Plena de riscos i no recomanable per a tothom. Hi ha mil coses a tenir en compte, competir ja no és tan senzill com era fa vint anys. Ara tot s’ha tornat complex. Al principi pot semblar un repte impossible. De seguida has d’aprendre finances bàsiques, màrqueting, fiscalitat, economia elemental, direcció d’equips i no sé quantes coses més.

El més natural és morir per confusió. Amb tants temes per tractar el que costa és tenir claredat, posar focus i anar directes a per ell.
No faré aquí un tractat sobre com muntar un negoci. Per això hi ha milers d’articles escrits que et seran d’utilitat. T’aviso, si comences per això només aconseguiràs més confusió. I el que necessites és CLAREDAT.

Per no embolicar-te t’explicaré molt sintèticament les tres coses que has de fer ara mateix per, d’una vegada per totes, posar claredat en les teves idees.

Busca un paper i bolígraf, et faran falta. No vull que t’aixequis de la taula fins que hagis estat capaç de resoldre aquests tres punts.

Si ara no tens temps, deixa-ho per més endavant, no ho intentis. Això només és per als decidits. Si encara estàs marejant la perdiu, continua buscant articles sobre com muntar un negoci.

Però si vols saber quins són els primers passos a donar, aquí els tens.

1. Segmenta.

No val amb dirigir-se a tot el mercat. Això és la forma més ràpida de disparar un tret al teu projecte. Així que no ho facis. Segueix el consell dels que ens hem equivocat ja i no cometis tu els mateixos errors.

Segmentar és renunciar, si. Però també és enfocar i abastar el que pots atendre. Especialment si estàs començant no tindràs recursos per atacar un mercat generalista.

Una segmentació no és: “Famílies”.
Busca alguna cosa més concreta, per exemple: “Famílies que viuen en ciutats de més de 10.000 habitants i que tenen dos fills o més menors de 12 anys”.

Comença per aquí, ja tindràs temps d’ampliar fronteres.

Si tampoc tens clara una idea de negoci planteja’t la pregunta d’una altra manera. Passaràs milers d’hores parlant amb els teus clients i tractant amb ells. Així que pensa, amb qui estaràs més còmode treballant?
Creu-me, és important sentir-te a gust amb el que fas perquè els veuràs més que a la teva família.

Així que ara mateix anota en un full qui nassos és el teu client. I no t’aixequis fins que això estigui claríssim i ben definit.

2. Quin és el problema que solucionaràs?

Els clients no compren els teus productes, oblida’t d’això. Compren que solucionis els seus problemes. Punt.
Així que deixa de parlar del que fas. Tant me fa si són trainings, sessions de consultoria, serveis professionals o el que sigui. Oblida’t per ara.

Deixa de preparar ara mateix la teva presentació professional parlant de la teva preparació, la teva experiència i els teus serveis. Aparca això.

Si estàs pensant en aquesta família … quin dels seus problemes solucionaràs? De nou, busca respostes concretes.

Una mica de l’estil: “Com podríem reduir l’ús de plàstics en el nostre dia a dia?”. Això podria ser un problema a resoldre per al teu client.
Només és un exemple, dóna-li voltes a quins són els problemes reals dels teus clients. I, si us plau, encara no pensis en productes o serveis.

3. Dissenya la teva proposta de valor.

Que què és una proposta de valor? Simple: com solucionaràs els problemes dels teus clients amb les teves solucions.

De nou, això no va dels teus productes. Això és el que posaràs a la factura, però no és una proposta de valor. En aquest article ho tens explicat amb molt més detall, fes un cop d’ull ara mateix i t’espero aquí.

Ja? Bé, doncs llavors de nou pren paper i bolígraf i redacta ara mateix la teva primera proposta de valor.
Primera, si. Tindràs temps de donar-li una volta al teu projecte. Ja podràs iterar tot el que faci falta. Perquè entre altres coses tot això no són més que idees que estan ara mateix en el teu cap.

Però hauràs contrastar tot això amb els teus clients, veure si el que has identificat és real o només són els teus desitjos. Prepara’t per canviar tantes vegades com calgui i no t’aferris a la teva idea.

Si ets capaç de tenir aquests tres principis clars, creu-me, tens moltíssim guanyat. A partir d’aquí ja pots construir el teu projecte amb focus i claredat en les idees. No hi ha res pitjor que caminar marejant la perdiu pel mercat. Posar focus en les teves energies és la forma més ràpida de tenir un producte mínim viable a desenvolupar.

Però posar-te en marxa ja depèn de tu. Et faig una proposició honesta: aprofita aquests dies de confinament i posa focus en el teu projecte. Segur que a més tens mil coses, ho entenc. Ens passa a tots.

No obstant això tens una oportunitat per treure alguna cosa positiva d’aquesta experiència, no la deixis passar.
Posa-t’hi ja, no tens temps per perdre.

Foto destacada en Unsplash de Fiona Smallwood

M’uneixo a la #cadenavirus: t’ofereixo una sessió de mentoring

M’uneixo a la #cadenavirus: t’ofereixo una sessió de mentoring

M’uneixo a la cadenavirus inspirada per David Tomas fa uns dies.

Com a molts de nosaltres a mi també m’han cancel·lat, per descomptat, tots els cursos, tallers i xerrades que anava a donar en un parell de setmanes però tots sabem que l’aturada durarà bastant més.

Seran temps durs per a tots, hi ha molts negocis que sofriran les conseqüències.

Així que aquí va el meu granet de sorra.

Si creus que et puc ser d’ajuda t’ofereixo una sessió de mentoring amb mi sobre estratègia d’empresa o màrqueting digital. Aquí mateix trobaràs els slots disponibles amb un senzill qüestionari, tria el que millor et vagi i llestos.

Sense trucs. Si creus que et puc ser d’utilitat reserva ara la teva sessió.

Finalment, et convido a sumar-te al cadenavirus. Atura’t un moment a pensar: com pots ajudar els altres?


Si només tens una idea, no tens res

Si només tens una idea, no tens res

[Article publicat el 16/3/2020 a Indicador de Economia]

A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cultura empresarial, per les presses, o per tot una mica. El dia a dia se’ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la innovació. Som més d’acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sentits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i productes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l’anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l’establert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves línies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a desmuntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre idees està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat a quatre privilegiats. D’idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i observa la quantitat de bones idees que s’estan perdent amagades en “no, jo és que no sóc una persona creativa”.

Si ets d’aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre idees en una sala gris, amb llum artificial i amb l’únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d’idees, potser centenars. La qualitat va precedida de la quantitat. De manera que si el procediment que apliqueu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a implementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d’aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitualment per generar idees és llistar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és identificar els problemes del malalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pregunta ha de ser el bisturí que obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al problema com un repte a solucionar canvia la predisposició de l’equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del “Sí, però…” al “I si…?” pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrquiques per participacions democràtiques. Passar de la discussió a l’intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explorar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d’idees però més enllà d’això hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres “Game Storming” o el ja clàssic “Thinkertoys“. Per generar solucions veritablement disruptives necessitem crear un clima creatiu suficientment trencador i fora del previst. Si sempre fem les mateixes coses no ens ha d’estranyar que obtinguem resultats similars.

Després ja vindran els filtres. Les avaluacions, les anàlisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels centenars d’idees serà la que tiri endavant en forma de projecte. Perquè d’això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la diferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de seguir tot el procés i implementar projectes.

Sí a l’acció. Però abans posem-hi la intel·ligència i la creativitat.

 

Foto destacada de Danielle Maclnnes a Unsplash