Guanyador als Premis Blogs Catalunya 2013!!

Guanyador als Premis Blogs Catalunya 2013!!

Ahir al vespre va tenir lloc a Granollers un dels esdeveniments més destacats a Catalunya relacionats amb internet, es tracta dels Premis Blogs Catalunya 2013 que organitza l’STIC (Societat de Tecnologia i Coneixement) des de fa 6 anys. Un esforç que val la pena doncs posar en valor donat que com tantes altres coses es fan a base de voluntariat, és a dir, de les hores que hi dedica la seva Junta Directiva. Així és que en primer lloc, moltes gràcies per la seva dedicació constant.

Van rebre premi un total de 32 blocs repartits en 15 categories, una xifra important juntament amb el premi especial del Jurat a la bona iniciativa Amical Wikipedia per la seva important contribució a la cultura.

Bé, aquest blog va ser premiat en la categoria de Comunicació i nous mitjans com a blog personal!! No cal dir que estic molt content després de sorprès. La meva primera salutació és pels altres blogs finalistes que per suposat us recomano visitar i gaudir dels seus continguts!!

Qualsevol que tingui o hagi tingut un blog sap que no és senzill mantenir-lo amb certa dignitat, ja no diguem aquells qui publiquen continguts de qualitat i amb certa freqüència. Em trec el barret sense matissos. Tot a la vida és una qüestió de prioritats i de debò que aquest Premi en dona energies renovades per seguir endavant i obligar-me a dedicar-hi més temps.

Finalment envio una felicitació a la resta de guardonats, alguns dels blogs ja els venia seguint i tenen un nivell brutal. Us recomano que repasseu la llista amb detall i hi féu un cop d’ull, trobareu autèntiques perles!

Els automatismes a la xarxa

Els automatismes a la xarxa

Els mercats són converses. Val, d’acord?

Twitter és la conversa per excel·lència, molt més que altres plataformes (whatsapp a banda). Temps real, conversa global. Persones que connecten a través d’etiquetes que organitzen la informació. El millor invent a la xarxa per aconseguir que la comunicació flueixi arreu. Una eina que permet coses meravelloses quan les persones necessiten comunicar-se, relacionar-se, parlar.

I com no, una plataforma a través de la qual crear marca personal. Una eina que també serveix per a que professionals de diferents àmbits connectin amb altres persones i d’aquí en puguin sortir oportunitats de feina. Jo, entre ells. Però entendre twitter només com un nou altaveu en el que abocar comunicació unilateral segurament que no és la millor manera de gestionar-ho.

Em refereixo especialment als missatges automàtics de benvinguda, un fet que francament em desagrada. Exemple, un nou usuari et segueix. Mires el seu perfil, comproves que no sigui un “singermorning” (concepte que li agafo a Xavier Menduiña), un ou (si no saps com treure’l mira el video de twitter), o un fan del multinivell (a aquests darrers ja fa temps que no els torno el follow). Li tornes el follow i llavors arriba el temut DM.

Te doy las gracias

“Gràcies per seguir-me, et convido a descarregar el meu nou e-book ‘Networking a la xarxa’ ”

“Si els meus continguts et resulten interessants t’espero també al meu Facebook”

“Totalment gratis!! Llibres de disseny i programació al meu blog”

“Gràcies per permetre’ns estar en contacte amb notícies i novetats de l’apassionant món de la tecnologia”

No em malinterpreteu. Jo sóc dels qui diu bon dia quan entra als llocs i procuro recordar el nom de tots a les meves classes. Però una cosa és ser educat i una altre un automàta. Això darrer no és conversa, és automatisme. Enviar un fred missatge més enfocat a les conversions que no pas a la conversa no em sembla entrar amb bon peu. De fet us he de confessar que davant algun missatge comercial encara més agressiu directament he optat per retirar el follow. Si el primer missatge de benvinguda ja és per mirar de vendre’m alguna cosa millor que ho deixem córrer.

Les xarxes socials poden ser fantàstiques i també poden ser un infern, de nosaltres depèn. La meva opinió és que per fer outbound marketing no cal tanta pirotècnia, per això ja teníem la tele, la premsa i la ràdio.

Foto a Flickr de Wally Gobetz