No ens fem les preguntes correctes

No ens fem les preguntes correctes

Ho veig sovint, massa. I passa en tot tipus d’empreses i organitzacions. No ens fem les preguntes correctes, i com a conseqüència divaguem, improvisem i ens equivoquem. Molt.

Tots sabem que moltes reunions són una pèrdua absoluta de temps. I ho són per l’absència de preparació prèvia, la manca de compromís per part dels participants o les discusions bizantines entre molts altres motius. Però hi ha un mal més profund i preocupant tal com jo ho veig: no ens fem les preguntes correctes.

Les preguntes que ens fem són el motor que ens mou, el que impulsa el canvi. Sense preguntes no tenim res en què pensar. Si no ens fem les preguntes correctes no estem enfocant correctament el nostre nivell de pensament cap al veritablement substanciós. I és llavors quan posem l’atenció en nimietats, anècdotes o en el més inmediat. Una ment que no es fa preguntes és una ment que intel·lectualment no està viva. I quan això ho traslladem al conjunt d’una organització com és una empresa el que trobem és que passa exactament el mateix. Quan deixa de fer-se les preguntes rellevants aquesta va morint de mica en mica. Una mica en cada reunió, en cada decisió no presa.

Les preguntes correctes són aquelles que permeten enmarcar bé un tema, acotar-lo, posar-li límits i anar a la seva arrel. Les que fan una petita aturada per agafar alçada i veure-hi més enllà. Les que no busquen medicar el malalt sinó identificar les causes del seu mal. Les que poden ser incòmodes, difícils de respondre i ens repten. Les que fugen dels llocs comuns i les generalitats. Les que per ser contestades necessiten de la intel·ligència colectiva enfront dels solitaris lideratges.

Una pregunta incorrecta, en canvi, és aquella que evita el conflicte. Per temut o per indesitjat. La que formula la realitat d’una manera irreal. La que vol fugir de la reflexió més acurada, la que no vol precisió, la que vol presses. La que enganyosament aparca els problemes, els deixa per una pròxima ocasió. La que no ens farà canviar ni evolucionar.  La que, en definitiva, menys ens convé. La que ens va matant lentament.

No fer-se les preguntes correctes ens porta a un baix nivell de comprensió de la realitat. Ens porta a converses superficials, de compromís i cortesia. Ens porta directes a repetir els errors del passat. A eternitzar la manera de fer les coses perquè simplement s’està observant la realitat des d’un filtre limitant, que no deixa mirar els marges, obrir la mirada. No fer-se les preguntes correctes fa que una organització es comporti de forma rígida en els seus procediments, molt poc maleable per als temps que corren. I llavors ens trobem amb empreses que tenen estructures acostumades a no canviar, a no cooperar. En definitiva que no saben adaptar-se als canvis de forma àgil.

Ara parlem molt de transformació digital i és cert que és molt rellevant fer-ho perquè el tsunami que s’acosta s’endurà moltes coses per davant. Però de l’expressió “transformació digital” la segona part, digital, és la que menys por em fa. La transformació digital porta associada una velocitat que per molts serà inabastable. Els canvis que venen són profunds i sobretot venen a tota velocitat. No tindrem ja 20 anys més per adaptar-nos. Fa temps que ens arriben senyals del futur que ens avisen del que significarà la robòtica, la indústria 4.0, la IoT, la tecnologia de blockchain o la impressió 3D. Però noi, no hi ha manera. Un cop i un altre hi ha organitzacions que no saben aturar-se i pensar més enllà de l’inmediat. I quan l’inmediat sigui inevitable llavors vindran els plors i les acusacions cap a la tecnologia. I si no, al temps.

Però si parlem de “transformació” això ja són paraules majors. Transformar-se vol dir canviar, vol dir ser creatius i imaginar futurs diferents. I per fer-ho el primer que necessitarem és fer-nos les preguntes pertinents. Si no ho fem el diagnòstic i les idees que ens vindran seran del tot letals. Ja sabem com de poc ens agrada canviar i ara més que mai hem d’actuar en uns entorns de treball exigents a cada pas. Hi ha mercats en els que dir VUCA és quedar-se curt. En un moment històric com aquest, on el futur s’està acostant a una velocitat mai vista és el moment d’aturar-nos, deixar d’evitar l’inevitable i fer-nos aquelles preguntes que ens posen davant del mirall.

I tu, estàs disposat a fer-ho?

Els països que lideren la innovació al món

Els països que lideren la innovació al món

Bloomberg ha publicat recentment el seu índex d’innovació 2018 per països i la gran sorpresa és que els EUA han desaparegut dels deu primers llocs. En canvi Corea del Sud en el primer lloc i Suècia en el segon han confirmat la tendència positiva dels darrers anys. El rànquing analitza diferents aspectes relacionats amb la innovació del país com són la inversió en I+D o la presència d’empreses públiques relacionades amb l’alta tecnologia.

En el rànquing destaca també la pujada de cop de tres llocs de països com Singapur o Irlanda o els quatre que ha avançat Itàlia o també Turquia. En definitiva el que ve a dir-nos un informe d’aquest tipus és com hi ha països que estan espavilant i com altres no. Això sembla molt més important que si un any es puja o es baixa un lloc en concret perquè al final això està sotmès a diferents conjuntures.

Bloomberg 2018 Innovation Index

Font: https://www.bloomberg.com/news/articles/2018-01-22/south-korea-tops-global-innovation-ranking-again-as-u-s-falls

Per exemple, Singapur està en un excel·lent primer lloc segurament, i l’article així ho assenyala, gràcies a la potent inversió que s’ha fet en educació. Singapur no té recursos naturals així que l’única inversió raonable que poden fer … és en ells mateixos! Invertir en intel·ligència col·lectiva, en imaginació, en creativitat, en innovació …

Per si no ho sabies Singapur té una espectacular xarxa de biblioteques, pròximes i algunes molt atractives. Fes una ullada a, per exemple, la Cheng Sant Public Library. Mira aquestes imatges i diga’m que no et venen ganes de bussejar en uns quants llibres …

Corea del Sud manté el seu regnat gràcies en part a tot el que envolta Samsung, les seves patents i els seus innovadors equips en tecnologia punta en molts aspectes i l’ecosistema tecnològic que s’ha creat al voltant seu. Només el 2016 la facturació de Samsung arribava ja a 348 milions de dòlars. Xina per la seva part està traient nous graduats en matèries com matemàtica, enginyeria o programació a una velocitat tremenda. I el Japó tampoc es queda enrere, està en el sisè lloc sumant-se així al pòquer d’asos asiàtic. Gairebé res.

Mentrestant a Europa les coses van per barris. Alemanya amb el seu potent sector industrial està en un honrós quart lloc, mentre França només és novena i el Regne Unit va pel lloc disset. Això sí, Irlanda i la seva fiscalitat ja estan en el lloc 13 i Suècia treu un excel·lent en el segon lloc.
A hores d’ara potser t’estiguis preguntant en quin lloc està Espanya. Bé, hauràs d’anar a buscar-la a un discretíssim lloc vint-i-nou, entre la República Txeca i Portugal. Ja fa temps que sabem que pels polítics espanyols la innovació no ha estat mai una aposta estratègica, ans el contrari. Però és que un lloc vint-i-nou és per preocupar-se.

En resum, excepte honroses excepcions aquest continent presenta un expedient una mica depriment amb tot el que ha arribat a representar Europa pel que fa a progrés i benestar. La velocitat i la profunditat dels canvis que arribaran són tan bèsties que només estan ben preparats podrem seguir mantenint el nivell de la nostra economia i nivell de vida. Segurament ens falta perspectiva temporal per acabar de donar-nos compte del que està passant i del que està arribant a tota velocitat.

Sense ser derrotista, però potser hauríem de començar a espavilar perquè, francament, anem tard.

El que Amazon Go aconseguirà

El que Amazon Go aconseguirà

 Avui ha saltat a primera plana la notícia de l’obertura a Seattle de la botiga de proximitat d’Amazon Go en la qual et pots portar la teva compra sense passar per caixa. I no és que ho regalin, és que no és necessari. M’explico.
La botiga no és molt gran, només uns 200 m2 de sala amb categories de proximitat com menjar, preparats, aperitius i coses per l’estil a més dels bàsics de qualsevol centre d’aquest tipus. Res espectacular, el millor ve en el procés de compra. Amazon ha disposat una botiga plena de sensors i càmeres que són capaços de detectar què t’has endut quan tornes a passar per la porta, només cal identificar-se a l’entrada a través d’una aplicació. Així, en sortir Amazon et farà la liquidació directament, t’enviarà la factura de forma automàtica i, per descomptat, es carregarà a la targeta les compres.
El sistema no és perfecte, però quin ho és? És que no hi ha robatoris als hipermercats convencionals? Només el 2015 la pèrdua desconeguda es xifrava en uns 1.800 milions d’euros, gairebé res.

Així que, si més no en aquesta botiga, el fer l’horrible cua per pagar s’haurà acabat. S’ha acabat manipular una altra vegada la teva compra per posar-la en una cinta, es va acabar el tornar a col·locar-ho tot de nou. S’ha acabat l’espera a la cua mentre mires l’expositor de xiclets, fulles i targetes regal. S’han acabat les lectures de codi de barres errònies i els viatges en patins de les caixeres. S’han acabat els set tiquets amb les promocions, els punts, els cromos i les cerveses gratis. S’ha acabat el bon dia tan correcte com fred i impersonal. S’ha acabat l’oferta que et fa la caixera perquè et portis un meló a punt de caducar tant si has comprat tovalloletes WC com si has comprat pomes. S’ha acabat el no poder passar els punts per la targeta perquè te l’has deixat i sense el plàstic no poden fer-ho.
Recordo a finals dels noranta assistir a un Congrés AECOC sobre màrqueting aplicat a gran distribució i algú que no recordo (José Luis Nueno?) ja parlava dels hipermercats automatitzats en els quals no hi hauria caixeres i podríem lliurement endur-nos la compra gràcies als carros intel·ligents. D’això fa ja més de vint anys i poca cosa sembla haver canviat. Me’n recordo d’ell quan vaig a Carrefour (cada vegada menys, per cert) i de les sis caixes ràpides només funcionen bé dos i a més cal una persona que ajudi en el procés perquè si no l’embús és fenomenal. Només als EUA hi ha 3,5 milions de caixers que no sé molt bé com s’hauran pres la notícia. Però que la tecnologia és imparable és tan clar com que demà sortirà el sol. No és segur del tot però és bastant probable.
Mentre la gran distribució sembla mirar cap a un altre banda el creixement d’Amazon Prime és meteòric:
 Amazon Prime
Cada vegada que faig una compra amb Amazon Prime me’n recordo de l’última vegada que en una xerrada vaig comparar la usabilitat del web de Ulabox amb la de Mercadona, El Corte Inglés o Carrefour. Fins i tot Juan Roig no va dubtar a dir en veu alta el que tots sabíem, que el web és una merda. Alhora Amazon va sumant clients a través de Pantry, el seu projecte perquè puguis fer la compra còmodament des del teu ordinador, mòbil o tablet.

La distribució haurà de repensar els seus processos i ho ha de fer ràpid. Ja no val amb pensar que el futur és una cosa que mai acaba arribant. Per quan es vulguin donar compte no sé molt bé com ho arreglaran. Sempre s’està a temps de pujar al carro? Segur? Quan un client ja ha canviat els seus hàbits de compra, és senzill fer que canviï una altra vegada?

Veurem.

Nova convocatòria del Tarragona Open Future

Nova convocatòria del Tarragona Open Future

Arriba la 3ª edició del Tarragona Open Future

Si ets una persona emprenedora i el teu és un projecte vinculat a la innovació (hauríem de discutir una mica què és això exactament) aquest programa pot ser per tu. El Tarragona Open Future és un programa d’acceleració de projectes empresarials que organitza l’Ajuntament de Tarragona i Telefónica.

En aquesta edició l’enfoc és fonamentalment com deia a projectes innovadors amb base tecnològica en sectors relacionats amb l’esport, formació i desenvolupament empresarial, tecnologies per a la inclusió social, la sostenibilitat ambiental, noves tendències en aplicació tecnològica, tecnologies aplicades al patrimoni cultural o tecnologies al servei de la logística.

En cas que el teu sigui un dels vuit projectes triats passaràs a formar part del programa, el que tindràs un espai de treball i especialistes que t’ajudaran en el teu pla empresarial i t’assessoraran de forma molt personalitzada. Això acompanyant d’activitats de networking, formació, acompanyament al finançament i altres esdeveniments de la xarxa de Wayra i 4Y4N. Tot en un programa intens de 6 mesos que segur serà un abans i un després en el teu projecte.

El programa va ja per la tercera edició i en les anteriors han participat projectes molt interessants i de recorregut com seran els de Finisher Box, Funtasty, o Messagenes per mencionar-ne només alguns dels més destacats. Ara encara queden uns dies per presentar les sol·licituds, el termini s’exhaureix el proper 18 de setembre, pel que encara estàs a temps d’aprofitar l’estiu i posar-te les piles!
La presentació es fa a través de la seva pàgina web i uns dies més tard ja quedarà ressolt definitivament així que…molta sort!!!

Informació i detalls 

http://tarragona.openfuture.org/convocatoria-2016-2017-1

Posa la teva botiga a internet

Posa la teva botiga a internet

Aquesta setmana vaig participar de nou a les Jornades  organitzades per Òmnia Valls amb la xerrada sobre e-commerce “Posa la teva botiga a internet“.

He volgut centrar-me en aquells aspectes on sovint he trobat més mancances en els projectes en els que he pogut participar d’una forma o una altra: la definició de l’estratègia, la tecnologia i el procés de venda.

1 L’estratègia

No em canso de repetir-ho tot i com és d’evident. Definir correctament l’estratègia és quelcom bàsic, fonamental. Definint el model de negoci després tindrem les idees molt clares i podrem prendre bones decisions. Una bona eina i metodologia de treball pot ser la basada en el Business Model Canvas. Es tracta de definir la proposta de valor per al client i a partir d’aquí tot allò que ho envoltarà.

Especialment m’agrada fer èmfasi en la previsió financera necessària per acomplir els nostres objectius, fins i tot prevent diferents escenaris. Per a models de negoci basats en la venda on-line necessitarem preveure el nostre ticket mig, els costos fixes i variables i el nombre de comandes per fer el negoci viable. Amb aquestes variables ja podem tenir una primera aproximació als ingressos, resultats i cash-flow. Aquest primer dibuix ja ens posa davant el mirall i ens fa veure quines seran les necessitats financeres més realistes fins que el negoci sigui un generador de caixa net.

Per aconseguir-ho haurem d’invertir esforços en captar tràfic de qualitat i per tant estarem assumint un CPA (cost per adquisició). Cada negoci és diferent, és clar. Però si analitzem el valor d’un client al llarg de tot el seu cicle (CLV) podrem ja estimar quin és el CPA que podem assumir.

2 La tecnologia

Per mi, el menys determinant i massa sovint per on es comença. La tecnologia està al servei del projecte i no a l’inrevés, segons la nostra estratègia triarem una o altra alternativa. Hi ha mil opcions al mercat, des dels SaaS fins els desenvolupaments a mida passant pels OpenSource. No és una decisió senzilla però per arribar-hi cal haver passat per la definició de l’estratègia i model de negoci. No existeix la resposta única doncs tots responen a estratègies i necessitats diferents.

3 La venda

Un dels avantatges més importants de l’e-commerce per mi és tota la informació que podem tenir del nostre client i del seu comportament dins la botiga. Els podem conèixer molt millor que molts negocis del món físic i per tant arribar a adaptar la nostra oferta de forma única fins i tot. Amb això ja sabem que les eines digitals han abaixat les barreres d’entrada d’una forma espectacular en els darrers anys.

Per aconseguir que ens coneguin i es plantegin comprar-nos quelcom haurem de fer esforços doncs en diferents fronts: SEO, SEM, SMM, e-mail marketing, etc. I és a través de l’analítica que podrem estructurar tota aquesta informació i prendre bones decisions per seguir adaptant la nostra oferta i si cal renovant el model de negoci.

Aquí us deixo la presentació que vaig utilitzar durant la xerrada.