La transformació que havia d’arribar

La transformació que havia d’arribar

[Article publicat el 24/04/20 a l’Indicador de Economia]

Ja fa uns anys que, com diuen els americans, teníem un elefant a la sala: la transformació digital. I, siguem sincers, no hem fet els deures. Res que no sapiguem, que no ens haguessin avisat. Uns i altres ens parlen de la transformació per aquí, la transformació per allà. I a voltes fa la sensació que ningú sap ben bé de que es parla quan es parla de transformació digital. Que si això, que si allò.

I és que es confon digitalitzar-se amb transformar-se digitalment. Pot semblar el mateix però no és igual. Canviar l’ERP o incorporar un CRM no és transformar-se digitalment. Treballar sense papers tampoc és transformar-se digitalment. Fem-ho, perquè tenim nivells de productivitat massa baixos. Tot això és genial però pertany al terreny de l’eficiència, de la digitalització dels processos. Però no al de la transformació digital.

Per mi la transformació digital impacta, sobretot, de tres formes possibles a l’empresa: en millorar com s’entrega valor al client, en les oportunitats de crear nous productes/serveis o en la identificació de noves oportunitats per generar ingressos. Ras i curt.

I, no cal dir-ho, una vegada feta aquesta anàlisi hi haurà un impacte altíssim en els processos i sobretot en les persones. Com en tot canvi. Transformar-se digitalment també ens demana incorporar noves formes de relació i cooperació a les empreses. Nous estils de lideratge, més impulsors que controladors. Més inspiradors que dictadors. Més democràcia que jerarquia. No per caprici, no per bonisme. Fem-ho perquè en aquesta nova era que s’albira cal comptar amb tot el talent de que siguem capaços. I per poder lluir millor el talent no vol ser manat, vol ser inspirat. El líder que està pendent del darrer detall i no deixa aire per respirar no té cabuda en una organització més descentralitzada, que treballa de forma asíncrona i que ha de canviar de forma àgil a cada pas.

Perquè això també va d’agilitat. De ser hàbils per portar innovacions al mercat el més ràpid possible. I el més ràpid possible aprendre dels errors. I rectificar, i tornar-hi de seguida.

Tinguem doncs organitzacions àgils, ràpides. Millor fet que perfecte. No ens podem permetre ja passar anys distrets de xerrada en xerrada pensant que sí, que això és molt interessant i que ja veurem. Ara sí que ja no hi ha temps. L’economia ha entrat en pausa i ningú sap ben bé com quedarà d’afectada. Els clients de nou han canviat i ho estan fent en unes circumstàncies molt especials i difícils. Com més ràpidament sapiguem anar reaccionant millor ens anirà.

Hem perdut uns anys molt valuosos en els que no hem fet els deures, pensant que això arribaria algun dia i que tindríem temps d’adaptar-nos. I, ves per on, ha vingut un virus a regirar-ho tot. Ara necessitarem anar molt més enllà i amb certa urgència.

Malgrat tot la transformació digital pot ser encara una oportunitat per moltes empreses, especialment aquelles menys impactades per l’efecte del Covid-19. La transformació digital no és una vareta màgica per solucionar els problemes de qualsevol. Els negocis que tinguin una alta dependència de la presencialitat en l’entrega del seus productes/serveis segurament són els qui més patiran a curt termini. Però sí és una alternativa per tindre un model industrial modern, àgil i competitiu en una economia plena d’incerteses.

De les crisi no necessàriament en surten oportunitats però sí són un bon moment per repensar-ho tot. Tot.

I posats a repensar, posem la mirada en 2030, no en 2010.

Foto destacada de davisco a Unsplash

Com emprendre quan no saps com emprendre

Com emprendre quan no saps com emprendre

Fa uns dies vaig enviar un correu a tots els subscriptors amb una senzilla pregunta: “Quin és l’article que t’agradaria llegir?”.

Abans que un virus li donés la volta al nostre món jo estava buscant noves idees per al meu bloc. Feia dies que venia donant-li voltes a fer alguns canvis però no tenia clar quins serien els següents passos. Així que em va semblar bona idea començar pel més bàsic: preguntar.

Vaig rebre unes quantes respostes i totes molt interessants, la veritat.

Una d’elles em deia “un article que es dirigeixi a tots aquells que volen emprendre i no saben ni per on començar ni com enfocar”.

Gairebé res, vaig pensar. Això no és un article, és un llibre. I a més segur que ja està publicat. La síndrome de l’impostor, ja sabeu …

Així que vaig deixar aquesta idea juntament amb les altres en una llisteta molt ben organitzada a Evernote, a mode de jardí d’idees. Com a més tenia un munt de feina per a aquests dies el meu jo procrastinador va prendre el comandament del projecte. A la nevera.

Però de seguida va arribar el virus. I tot va canviar.

Tots els cursos, cancel·lats. Les classes de la universitat convertides en vídeos. Les xerrades, per a més endavant. Altres projectes en què participo, com TEDxTarragona, ajornats fins a la tardor.

Houston, tenim un problema.
La meva agenda plena d’històries de sobte semblava un diumenge a la tarda. D’un dia per l’altre.

Alguns dels meus clients han vist la seva facturació passar a zero de cop. Zero. Es diu ràpid. De seguida em vaig adonar que moltes empreses no podrien superar la pandèmia econòmica. Moltes tancaran o veuran reduïda la seva activitat de forma dràstica en mercats que ja veurem com arrenquen. Crec que farà falta ara més que mai passar a l’acció però també posar una mica de cap en l’estratègia.

Així que superat el xoc inicial vaig decidir unir-me a una iniciativa solidària de David Tomàs: el #cadenavirus. La proposta és senzilla: posar a disposició dels altres part d’aquest temps que s’havia alliberat.

En el meu cas, oferint sessions de Mentoring gratis a tot aquell a qui li sembli que li puc ser d’utilitat. Sense més.

La resposta ha estat molt positiva i ja he realitzat algunes d’aquestes sessions. I aquí és on s’han connectat els punts i tot va agafar un sentit. La majoria de peticions que m’han arribat eren d’emprenedors en una primera fase. Alguns han començat a facturar, altres estan a punt. Però en gairebé tots ells hi havia un problema de plantejament seriós: una proposta de valor poc clara, difusa o mal definida.

I de cop i volta he vist la connexió amb la petició de l’article: “un article que es dirigeixi a tots aquells que volen emprendre i no saben ni per on començar ni com enfocar”.

Emprendre és tota una aventura. Plena de riscos i no recomanable per a tothom. Hi ha mil coses a tenir en compte, competir ja no és tan senzill com era fa vint anys. Ara tot s’ha tornat complex. Al principi pot semblar un repte impossible. De seguida has d’aprendre finances bàsiques, màrqueting, fiscalitat, economia elemental, direcció d’equips i no sé quantes coses més.

El més natural és morir per confusió. Amb tants temes per tractar el que costa és tenir claredat, posar focus i anar directes a per ell.
No faré aquí un tractat sobre com muntar un negoci. Per això hi ha milers d’articles escrits que et seran d’utilitat. T’aviso, si comences per això només aconseguiràs més confusió. I el que necessites és CLAREDAT.

Per no embolicar-te t’explicaré molt sintèticament les tres coses que has de fer ara mateix per, d’una vegada per totes, posar claredat en les teves idees.

Busca un paper i bolígraf, et faran falta. No vull que t’aixequis de la taula fins que hagis estat capaç de resoldre aquests tres punts.

Si ara no tens temps, deixa-ho per més endavant, no ho intentis. Això només és per als decidits. Si encara estàs marejant la perdiu, continua buscant articles sobre com muntar un negoci.

Però si vols saber quins són els primers passos a donar, aquí els tens.

1. Segmenta.

No val amb dirigir-se a tot el mercat. Això és la forma més ràpida de disparar un tret al teu projecte. Així que no ho facis. Segueix el consell dels que ens hem equivocat ja i no cometis tu els mateixos errors.

Segmentar és renunciar, si. Però també és enfocar i abastar el que pots atendre. Especialment si estàs començant no tindràs recursos per atacar un mercat generalista.

Una segmentació no és: “Famílies”.
Busca alguna cosa més concreta, per exemple: “Famílies que viuen en ciutats de més de 10.000 habitants i que tenen dos fills o més menors de 12 anys”.

Comença per aquí, ja tindràs temps d’ampliar fronteres.

Si tampoc tens clara una idea de negoci planteja’t la pregunta d’una altra manera. Passaràs milers d’hores parlant amb els teus clients i tractant amb ells. Així que pensa, amb qui estaràs més còmode treballant?
Creu-me, és important sentir-te a gust amb el que fas perquè els veuràs més que a la teva família.

Així que ara mateix anota en un full qui nassos és el teu client. I no t’aixequis fins que això estigui claríssim i ben definit.

2. Quin és el problema que solucionaràs?

Els clients no compren els teus productes, oblida’t d’això. Compren que solucionis els seus problemes. Punt.
Així que deixa de parlar del que fas. Tant me fa si són trainings, sessions de consultoria, serveis professionals o el que sigui. Oblida’t per ara.

Deixa de preparar ara mateix la teva presentació professional parlant de la teva preparació, la teva experiència i els teus serveis. Aparca això.

Si estàs pensant en aquesta família … quin dels seus problemes solucionaràs? De nou, busca respostes concretes.

Una mica de l’estil: “Com podríem reduir l’ús de plàstics en el nostre dia a dia?”. Això podria ser un problema a resoldre per al teu client.
Només és un exemple, dóna-li voltes a quins són els problemes reals dels teus clients. I, si us plau, encara no pensis en productes o serveis.

3. Dissenya la teva proposta de valor.

Que què és una proposta de valor? Simple: com solucionaràs els problemes dels teus clients amb les teves solucions.

De nou, això no va dels teus productes. Això és el que posaràs a la factura, però no és una proposta de valor. En aquest article ho tens explicat amb molt més detall, fes un cop d’ull ara mateix i t’espero aquí.

Ja? Bé, doncs llavors de nou pren paper i bolígraf i redacta ara mateix la teva primera proposta de valor.
Primera, si. Tindràs temps de donar-li una volta al teu projecte. Ja podràs iterar tot el que faci falta. Perquè entre altres coses tot això no són més que idees que estan ara mateix en el teu cap.

Però hauràs contrastar tot això amb els teus clients, veure si el que has identificat és real o només són els teus desitjos. Prepara’t per canviar tantes vegades com calgui i no t’aferris a la teva idea.

Si ets capaç de tenir aquests tres principis clars, creu-me, tens moltíssim guanyat. A partir d’aquí ja pots construir el teu projecte amb focus i claredat en les idees. No hi ha res pitjor que caminar marejant la perdiu pel mercat. Posar focus en les teves energies és la forma més ràpida de tenir un producte mínim viable a desenvolupar.

Però posar-te en marxa ja depèn de tu. Et faig una proposició honesta: aprofita aquests dies de confinament i posa focus en el teu projecte. Segur que a més tens mil coses, ho entenc. Ens passa a tots.

No obstant això tens una oportunitat per treure alguna cosa positiva d’aquesta experiència, no la deixis passar.
Posa-t’hi ja, no tens temps per perdre.

Foto destacada en Unsplash de Fiona Smallwood

M’uneixo a la #cadenavirus: t’ofereixo una sessió de mentoring

M’uneixo a la #cadenavirus: t’ofereixo una sessió de mentoring

M’uneixo a la cadenavirus inspirada per David Tomas fa uns dies.

Com a molts de nosaltres a mi també m’han cancel·lat, per descomptat, tots els cursos, tallers i xerrades que anava a donar en un parell de setmanes però tots sabem que l’aturada durarà bastant més.

Seran temps durs per a tots, hi ha molts negocis que sofriran les conseqüències.

Així que aquí va el meu granet de sorra.

Si creus que et puc ser d’ajuda t’ofereixo una sessió de mentoring amb mi sobre estratègia d’empresa o màrqueting digital. Aquí mateix trobaràs els slots disponibles amb un senzill qüestionari, tria el que millor et vagi i llestos.

Sense trucs. Si creus que et puc ser d’utilitat reserva ara la teva sessió.

Finalment, et convido a sumar-te al cadenavirus. Atura’t un moment a pensar: com pots ajudar els altres?


Si només tens una idea, no tens res

Si només tens una idea, no tens res

[Article publicat el 16/3/2020 a Indicador de Economia]

A les empreses ens costa pensar. Serà per la nostra cultura empresarial, per les presses, o per tot una mica. El dia a dia se’ns menja, no ens deixa marge a la creativitat i la innovació. Som més d’acció que de reflexió. I ho necessitem, ara més que mai. Estem en una era de transformació en molts sentits. Una era que ens exigirà regirar els models de negoci, definir nous serveis i productes i fins i tot identificar nous mercats. De manera que amb l’anar fent no hi haurà prou. Ens caldran idees disruptives, idees trencadores amb l’establert que ens permetin anar molt més enllà. Necessitarem crear noves solucions, noves línies de treball, nous projectes. Crear a partir del talent, de les idees. Crear per innovar.

Quan demano a un grup de professionals si es consideren creatius us podeu imaginar les respostes. Primer mite a desmuntar: ser creatiu no és ser artista. Creatius ho som tots. O en podem ser. Tindre idees està sobrevalorat. Amb això no vull dir que les idees no tinguin valor, ans el contrari! Però no són un elixir reservat a quatre privilegiats. D’idees, bones o dolentes, en tenim tots. Tots sense excepció. Així que mira al teu voltant i observa la quantitat de bones idees que s’estan perdent amagades en “no, jo és que no sóc una persona creativa”.

Si ets d’aquelles persones que té bones idees a la dutxa, fent esport o escoltant música tinc notícies per tu. Ens passa gairebé a tots. És normal. El que no és normal és tindre idees en una sala gris, amb llum artificial i amb l’únic so dels fluorescents. La innovació és creativitat aplicada i per poder aplicar creativitat necessitem dotzenes d’idees, potser centenars. La qualitat va precedida de la quantitat. De manera que si el procediment que apliqueu a casa vostra és obrir les llibretes, mirar-vos les cares i esperar que la màgia succeeixi jo aniria canviant de tàctica.

Per tindre grans idees a implementar ens cal primer anar dues passes enrere. Primer de tot hem d’aprendre a fer-nos les preguntes correctes, a saber plantejar els problemes com a reptes. El que fem habitualment per generar idees és llistar els problemes, enunciar-los. Però enunciar un problema no és formular una pregunta. Això simplement el descriu, el deixa sobre la taula i pot crear fins i tot situacions incòmodes. Enunciar un problema és identificar els problemes del malalt, però no fer un diagnòstic del millor tractament. La pregunta ha de ser el bisturí que obre el camí, no la constatació de quelcom a resoldre.

En canvi, una mirada al problema com un repte a solucionar canvia la predisposició de l’equip en el seu compromís per trobar una solució. Passar del “Sí, però…” al “I si…?” pot ser veritablement trencador. Canviar les opinions jeràrquiques per participacions democràtiques. Passar de la discussió a l’intercanvi de propostes. Visualitzar pensaments enlloc de confrontar opinions.

Però després hem de saber aplicar tècniques per explorar els reptes i generar idees. Moltes. Moltíssimes. I aquí és on sovint fallem. En generar idees de forma massiva. Segur que tothom coneix la pluja d’idees però més enllà d’això hi ha milers de tècniques possibles. Si no sabeu per on tirar podeu fer una senzilla cerca a Google i trobareu mil fils per on seguir. Un bon punt per començar són els llibres “Game Storming” o el ja clàssic “Thinkertoys“. Per generar solucions veritablement disruptives necessitem crear un clima creatiu suficientment trencador i fora del previst. Si sempre fem les mateixes coses no ens ha d’estranyar que obtinguem resultats similars.

Després ja vindran els filtres. Les avaluacions, les anàlisi de rendiment i viabilitat. I aquí ja veurem quina dels centenars d’idees serà la que tiri endavant en forma de projecte. Perquè d’això es tracta, de generar projectes disruptius. Tindre idees per tindre idees és inútil, no ens aporta res. Les persones que marquen la diferència no són les que tenen idees, idees en té tothom. Les qui marquen la diferència són aquelles que són capaces de seguir tot el procés i implementar projectes.

Sí a l’acció. Però abans posem-hi la intel·ligència i la creativitat.

 

Foto destacada de Danielle Maclnnes a Unsplash

Els meus projectes paral·lels: Make&Talk

Els meus projectes paral·lels: Make&Talk

A tu solament t’interessa un tema? A mi no, per descomptat. Potser sigui un defecte. O una virtut, encara no estic segur de què és. El que sí sé és que la vida té milions de coses interessantíssimes com per anar tirant sense parar esment. Sí, ja sé que la vida també pot ser un fàstic en ocasions. Que el dia a dia pot arribar a ser tediós, monòton i absorbent.  Com una carretera llarga i recta a la qual no li veus el final.

Però no em negaràs que, de vegades, en una corba del camí trobes alguna cosa que t’emociona, que connecta amb tu. Bé, jo sóc d’aquests. Dels qui busquen les corbes del camí, els paisatges canviants i l’exploració per l’exploració. M’encanta aprendre coses noves. En aquests últims anys vaig aprendre a revelar fotografies, a tocar (malament, molt malament) la guitarra, he anat a cursos de cuina, de tango (sí, sí, de tango) o de tast d’olis entre moltes altres coses. Cap d’elles m’agrada tant com per dedicar-me en cos i ànima. A més la majoria se’m donen fatal, ho reconec, però totes són tan divertides!

En el meu costat professional m’ha passat sempre una mica el mateix. En la meva trajectòria he estat sempre vinculat al món del màrqueting, la direcció d’empresa i la gestió empresarial. Des de fa uns anys el meu rol professional és el de consultor independent com segurament saps si has arribat fins a aquí. És quelcom que requereix certes habilitats de gestió comercial i desenvolupament de projectes però que, per contra, és bastant solitari. I no és que la solitud no m’agradi, al contrari, sovint la busco. És que fa molts anys vaig aprendre que per créixer cal envoltar-se de gent que sigui més bona que tu.

Així que no he pogut evitar anar desenvolupant projectes paral·lels per donar sortida a algunes de les meves passions professionals que d’una altra manera mai veurien la llum. En particular dos projectes que ja estan consolidats totalment com són TEDxTarragona i la criatura més recent, Make&Talk.

Si coneixes les xerrades TED comprendràs fàcilment què és TEDxTarragona: ni més ni menys que un esdeveniment anual que realitzem a Tarragona per difondre idees que valen la pena sota una llicència TED. TEDxTarragona em dóna moltes alegries, la principal és poder estar en contacte permanent amb persones que m’enriqueixen a cada pas i, per descomptat, els extraordinaris oradors que un pot anar coneixent pel camí. Persones totes elles que sobresurten de forma extraordinària i de les quals es pot aprendre molt.

Però sobretot a una cosa que em fascina, que és la comunicació des d’un escenari. Aquesta màgia que de vegades, solament de vegades, es produeix amb la connexió entre orador i audiència. Quan encara que solament sigui per un instant alguna cosa en la ment dels uns i els altres s’alinea i es veu modificada. Aquest moment és únic, irrepetible i és de les coses que ens diferencia com a espècie: la capacitat de transmetre idees.

Les idees són la gènesi dels projectes, del canvi, del progrés. Sense elles no hi ha res. Però les idees no són res si després no van acompanyades de mètode, esforç i constància. I per això va néixer el projecte Make&Talk, per ajudar a altres persones a fer de les seves idees alguna cosa gran. Alguna cosa que transcendeixi i deixi petjada. Aquest viatge tampoc el faig sol, vaig en companyia de Cristina Juesas i Robert Ferrer, tots dos organitzadors d’esdeveniments TEDx com jo i, per tant, amb amplíssima experiència en la preparació de xerrades per als seus esdeveniments TEDxVitoriaGasteiz i TEDxGracia. Si més o menys saps el que és un TEDx sabràs que la nostra tasca no se centra solament en la preparació de les xerrades, sinó que cal fer-se càrrec de moltes altres tasques com són els acords de patrocini, la creació d’experiències úniques, liderar equips de voluntaris, donar a conèixer l’esdeveniment per tots els mitjans possibles i moltes altres coses més. Sens dubte és una escola de generació i implementació de projectes única, una ocasió increïble d’aprendre i aprendre a cada pas.

El viatge de l’heroi

Vam començar fa un parell d’anys a impartir cursos presencials per a empreses amb un èxit raonablement acceptable. Ens vam adonar que aquest aprenentatge acumulat podia servir a moltes persones d’ajuda en els seus projectes. Així que tot aquest any passat vam estar pensant com fer arribar el nostre missatge a moltes més persones que volen millorar les seves habilitats de comunicació.

Per això hem preparat tot un seguit de continguts per tractar la que segurament és l’estructura narrativa més utilitzada: el viatge de l’heroi. Si encara no la coneixes has de saber que és l’estructura que està darrera d’Star Wars, Stranger Things o de molts dels personatges de Joc de Trons. I el sorprenent és que també està present en moltes grans xerrades, per exemple, de TED.

Aprendre dels millors sempre ha estat una bona idea, veritat? Doncs el que hem fet és desgranar pas a pas l’estructura narrativa del Viatge de l’heroi i reduir-la a 4 passos perquè puguis adaptar-la a les teves xerrades i que deixin de ser un aborriment. Així de fàcil.

L’e-book

A la pàgina web de Make&Talk pots trobar alguns posts que ja donen algunes pistes sobre com millorar i transformar les idees en quelcom una mica més gran. I sobretot, el més important, hem publicat un llibre a Amazon explicant el mètode pas a pas i totes les eines necessàries per fer-ho. El llibre ha estat un èxit en el seu format Kindle i va estar unes setmanes com a número 1 d’oratòria en castellà, ni nosaltres ens ho crèiem. Al principi pensàvem que era un error, però no, va passar.

El curs

I per als qui un llibre no és suficient hem creat un curs de 9 setmanes molt més detallat, amb un grup de suport i acompanyament. Perquè sabem el complicat que pot resultar implementar un canvi, una idea. Així que el curs inclou tota la teoria i coneixements que necessitaràs però també una sèrie d’exercicis que hauràs de fer si de debò vols canviar. Un autèntic pas a pas desgranat, detallat i amb tot el necessari perquè la propera vegada que estiguis davant una audiència els deixis clavats en la butaca.

Aquesta és la primera edició i està a un preu molt especial de llançament. Tenim previstes més edicions del curs aquest mateix any, però no confirmarem dates i places fins a haver completat aquesta edició i haver revisat bé els resultats.

Tenim moltes més idees en cua pendents de desenvolupar. El dia que inventin setmanes de 8 dies potser podrem desenvolupar-les totes. Mentrestant estarem atents als resultats però també als vostres comentaris i propostes. El que és segur és que no ens quedarem aquí.

Vinga, t’hi espero!

APLAUSOS : Consigue el éxito que te mereces

  • 9 lliçons amb continguts exclusius
  • Sessions setmanals en viu
  • Accés a la comunitat Make&Talkers
  • Bonus 1: E-book “El Viaje del Héroe: método en 4 pasos”
  • Bonus 2: Plantilla “Diagrama de personajes”
  • Bonus 3: Plantilla “Rueda de los sentimientos”
  • Bonus 4: Plantilla “El Viaje del Héroe”