Perquè canviar l’entorn habitual per trobar noves idees

Perquè canviar l’entorn habitual per trobar noves idees

Som animals de costums, tant que cada matí repetim sistemàticament i de forma molt poc creativa els mateixos passos. I ho fem d’una forma tant precisa que semblem màquines. Ens despertem dormidots, amb el somni a les orelles i repetim la rutina de cada matí com a implacables robots. Robots que no necessiten pensament creatiu, generar idees ni prendre decisions. L’únic que necessitem és engegar-nos i fer-ho a l’hora justa. I així és com a poc a poc ens anem despertant, activant i preparant-nos pel que vindrà més tard. Ho podem fer gràcies a que sabem amb total precisió on tenim cada objecte: les sabates, el despertador, el raspall de dents o la torradora. Gairebé ho podríem fer a les fosques. Només cal aplicar la rutina de cada matí amb precisió i ens acabarem convertint en algú presentable.

I és que la rutina està molt bé, és molt útil. Quan va acompanyada d’ordre està aliada amb l’eficiència. Si teniu nens ja sabeu que a la majoria els agrada les rutines, les segueixen i els ajuda a diferenciar l’extraordinari de l’ordinari. Les rutines fan que ells tinguin molt clar quan un fet un esdeveniment és especial o si per contra respon a la normalitat de la vida quotidiana. Les rutines o millor dit, l’absència de rutines, fa que se’ls despertin tots els sentits i es posin en guàrdia davant l’extraordinari. Fa que obrin tots els sentits al màxim, que facin noves preguntes, nous aprenentatges, noves construccions mentals.

Però, i que passa amb els adults? Com és el nostre dia a dia professional?

Com són els nostres entorns de treball

Bé, amics meus, que ningú se m’enfadi però sovint les empreses són una màquina de destrucció de creativitat. Maquinàries perfectes per imposar rutines, horaris, normes, límits, costums, hàbits, rigidesa i resistència. Maquinàries implacables per avortar la sorpresa, l’aprenentatge. I tot això també és molt útil, és el que permet que molts processos funcionin com un rellotge. Necessitem normes i rutines per poder dur a terme la nostra tasca. Les empreses necessiten establir sistemàtiques de treball perquè les coses funcionin de forma estandaritzada i amb un nivell de resultat diguem esperable.

El problema comença quan el que necessitem no és rutina i deixar-nos anar sinó creativitat i liderar el canvi. Quan, igual que els nens, el que necessitem és activar els sentits i la receptivitat. Fer noves connexions mentals, generar noves idees i canviar els enfocs. Aquí ja la cosa canvia, com ho fem passar pel sedàs de les nostres rutines? Igual que els nens els nostres equips de treball també necessiten rutines, sí. Però també és crític barrejar la rutina i l’esperable amb estímuls que despertin els sentits i ens activin les neurones.

A veure, d’els qui esteu llegint això; quants heu estat mai en una sala de reunions moblada en tons grisos amb un canó projector, un rotafoli, una pantalla i/o una pissarra? Segur que molts heu assistit a la típica reunió per treure idees en la qual els participants es miren les cares i la llibreta en blanc esperant que es faci l’hora. I segur que molts heu tingut idees mentre practicàveu esport o fèieu qualsevol un altre activitat gens relacionada amb la vostra feina.
I és que la part creativa del nostre cervell no funciona a demanda, no és una màquina que poguem sotmetre a rutines tant fàcilment. Podem posar-lo en mode repetitiu però no en mode repetitiu i creatiu, això ja és molt més complicat.

Fes coses diferents per generar idees diferents

Hi ha moltes formes de crear estímuls, començant pel mobiliari o els colors per posar exemples molt simples. Però i perquè no sortir de les instal·lacions pròpies i anar a altres llocs? Perquè no treure les referències habituals del teu lloc de treball i anar a llocs totalment aliens? És en aquests llocs on podrem crear amb més facilitat i on establirem noves connexions sorprenents. Serà en aquestes situacions on podrem fer que companys que normalment no tenen cap relació puguin intearactuar i veu a saber què sortirà, potser l’última idea genial! Potser una millor i més fluïda col·laboració. Per una organització és estratègic fer que la seva gent s’inspiri i tingui noves idees a cada pas, idees que poden tornar a l’organització en forma de nova oportunitat.

Féu la prova, la pròxima reunió de treball sortiu de l’empresa. Aneu a un lloc que no tingui res a veure amb vosaltres. Fins i tot us pot anar bé fer connexions amb la simbologia del lloc al que aneu. Per exemple, un entorn esportiu pot inspirar idees connectades amb els valors de l’esport. O un entorn històric us pot generar connexions relacionades amb la trascendència o la qualitat.
Podeu buscar espais que tinguin un contingut cultural. O que simplement estiguin moblats a l’antiga. Segur que prop vostre hi ha algun espai que us pot servir, perquè no provar-ho?

Trencar la rutina per viure l’extraordinari, aquesta és la clau!

Foto d’Aleksander Naug a Unsplash

 

 

No es la tecnologia, estúpid !

No es la tecnologia, estúpid !

Doncs no, la tecnologia no és la mare dels teus problemes. I disculpa per lo d’estúpid. La intenció era captar la teva atenció, no molestar-te. La tecnologia no és el camí més curt cap a la innovació. Ni cap a la productivitat, ni cap a la creativitat.

Tenim una tendència preocupant a buscar l’última eina, la nova tecnologia que ara sí ens convertirà en més productius o més innovadors. L’última joguina amb la que perdre el temps mentre deixem de preocupar-nos (i ocupar-nos) de l’important. Ho veiem constantment en tot tipus d’organitzacions, és com una plaga. Sembla que si estem a l’última, si ens hem comprat l’últim dispositiu, ens descarreguem la més descarregada aplicació o si adquirim no sé quina tecnologia ja tenim el problema solucionat. Ens dóna la impressió que així la nostra consciència innovadora pot descansar, estem a la tranquil·litzadora última ona. Perquè és clar, què ens passaria si, pobres de nosaltres, decidíssim no fer-ho? Quines són les set plagues a què ens veuríem castigats?

El fast-food de les solucions tecnològiques

Buscar solucions ràpides i, dit sigui de passada, poc doloroses és una cosa molt pròpia del nostre temps. Un temps carregat de presses, urgències i desatenció. És cert que als treballadors del coneixement ens han caigut una col·lecció d’eines i tecnologies increïbles en els últims posem deu anys. Hem viscut molts més canvis tecnològics en el nostre àmbit més personal i professional que en els vint anys anteriors. I això és molt dir, la velocitat del canvi està sent molt potent i accelerada. Així que fa una mica de vertigen tirar la mirada enrere i veure com treballàvem i ens organitzàvem fa tan sols cinc o deu anys. Algú es recorda de quan les empreses feien plans de màrqueting a tres anys? Veient tot el que hem vist, algú s’atreviria a dir com ens comunicarem amb els clients d’aquí a tres anys? Jo no.

En canvi el que està molt clar és que tots aquests canvis són tan sols un anunci del que està per arribar. Si alguna cosa hem pogut aprendre últimament és que ens tocarà desaprendre a un ritme veloç. No ens queda una altra que estar disposats a canviar els nostres hàbits més arrelats per poder sobreviure en un entorn d’adaptació exigent, voraç. Jo de vegades he posat l’exemple dels fusters. Tu entres en una fusteria i veuràs de seguida tota mena d’estris i eines que el fuster per descomptat domina i coneix en profunditat. Però a nosaltres ens han donat un arsenal de tecnologia bestial al qual no sabem treure-li tot el profit. Ens falta cultura digital, segurament coneixements bàsics d’aplicació transversal per comprendre com totes aquestes joguinetes poden ser un suport en lloc d’un obstacle.

El nou entorn cap a la innovació

I en el trànsit sovint el que fem és simplement donar un salt d’una tecnologia a una altra. Com si el nou fos millor que el vell pel simple fet de ser-ho. Així anem veient capes de tecnologia que se superposen una sobre l’altra sense sentit ni visió de conjunt. Quelcom que es barreja amb altres problemes, com la històrica manca de planificació, el mínim sentit d’organització del treball o la gestió de l’agenda. Bàsic? Sí. Però la meva experiència em diu que molts professionals, massa, han aconseguit prosperar en la seva carrera sense aquestes habilitats mínimes.

I això ha servit per arribar aquí, fins que hem arribat a un entorn en què la informació ja no és escassa, sinó que és gairebé excessiva. A un entorn en què les interaccions amb altres persones augmenten perquè augmenta el treball interdependent. A un entorn més obert que exigeix ​​major autogestió i enfoc a resultats. Si en aquest entorn no estàs còmode, si sents que no arribes a tot i que el dia a dia se’t menja és que estàs rebent senyals del futur. Senyals que t’estan indicant que has de canviar ràpidament i adaptar-te per poder sobreviure. Per poder competir en un entorn complex com el que ens ha tocat viure no et queda altra que espavilar.

Així que no, lamento dir-t’ho, però no és la tecnologia el teu major problema. El teu problema és possible que tingui a veure amb la validació del teu model de negoci, la revisió de la teva proposta de valor, la manca d’innovació i creativitat o com se senten les persones del teu equip treballant amb tu. Però tot això no té res a veure amb cap eina o tecnologia digital.

Potser, només potser, hagis de canviar el focus i revisar en profunditat altres àrees de la teva gestió. Perquè només així seràs capaç de veure que el talent és democràtic, que les bones idees estan per tot arreu i que ets tu el que has de liderar el teu canvi.

No ens fem les preguntes correctes

No ens fem les preguntes correctes

Ho veig sovint, massa. I passa en tot tipus d’empreses i organitzacions. No ens fem les preguntes correctes, i com a conseqüència divaguem, improvisem i ens equivoquem. Molt.

Tots sabem que moltes reunions són una pèrdua absoluta de temps. I ho són per l’absència de preparació prèvia, la manca de compromís per part dels participants o les discusions bizantines entre molts altres motius. Però hi ha un mal més profund i preocupant tal com jo ho veig: no ens fem les preguntes correctes.

Les preguntes que ens fem són el motor que ens mou, el que impulsa el canvi. Sense preguntes no tenim res en què pensar. Si no ens fem les preguntes correctes no estem enfocant correctament el nostre nivell de pensament cap al veritablement substanciós. I és llavors quan posem l’atenció en nimietats, anècdotes o en el més inmediat. Una ment que no es fa preguntes és una ment que intel·lectualment no està viva. I quan això ho traslladem al conjunt d’una organització com és una empresa el que trobem és que passa exactament el mateix. Quan deixa de fer-se les preguntes rellevants aquesta va morint de mica en mica. Una mica en cada reunió, en cada decisió no presa.

Les preguntes correctes són aquelles que permeten enmarcar bé un tema, acotar-lo, posar-li límits i anar a la seva arrel. Les que fan una petita aturada per agafar alçada i veure-hi més enllà. Les que no busquen medicar el malalt sinó identificar les causes del seu mal. Les que poden ser incòmodes, difícils de respondre i ens repten. Les que fugen dels llocs comuns i les generalitats. Les que per ser contestades necessiten de la intel·ligència colectiva enfront dels solitaris lideratges.

Una pregunta incorrecta, en canvi, és aquella que evita el conflicte. Per temut o per indesitjat. La que formula la realitat d’una manera irreal. La que vol fugir de la reflexió més acurada, la que no vol precisió, la que vol presses. La que enganyosament aparca els problemes, els deixa per una pròxima ocasió. La que no ens farà canviar ni evolucionar.  La que, en definitiva, menys ens convé. La que ens va matant lentament.

No fer-se les preguntes correctes ens porta a un baix nivell de comprensió de la realitat. Ens porta a converses superficials, de compromís i cortesia. Ens porta directes a repetir els errors del passat. A eternitzar la manera de fer les coses perquè simplement s’està observant la realitat des d’un filtre limitant, que no deixa mirar els marges, obrir la mirada. No fer-se les preguntes correctes fa que una organització es comporti de forma rígida en els seus procediments, molt poc maleable per als temps que corren. I llavors ens trobem amb empreses que tenen estructures acostumades a no canviar, a no cooperar. En definitiva que no saben adaptar-se als canvis de forma àgil.

Ara parlem molt de transformació digital i és cert que és molt rellevant fer-ho perquè el tsunami que s’acosta s’endurà moltes coses per davant. Però de l’expressió “transformació digital” la segona part, digital, és la que menys por em fa. La transformació digital porta associada una velocitat que per molts serà inabastable. Els canvis que venen són profunds i sobretot venen a tota velocitat. No tindrem ja 20 anys més per adaptar-nos. Fa temps que ens arriben senyals del futur que ens avisen del que significarà la robòtica, la indústria 4.0, la IoT, la tecnologia de blockchain o la impressió 3D. Però noi, no hi ha manera. Un cop i un altre hi ha organitzacions que no saben aturar-se i pensar més enllà de l’inmediat. I quan l’inmediat sigui inevitable llavors vindran els plors i les acusacions cap a la tecnologia. I si no, al temps.

Però si parlem de “transformació” això ja són paraules majors. Transformar-se vol dir canviar, vol dir ser creatius i imaginar futurs diferents. I per fer-ho el primer que necessitarem és fer-nos les preguntes pertinents. Si no ho fem el diagnòstic i les idees que ens vindran seran del tot letals. Ja sabem com de poc ens agrada canviar i ara més que mai hem d’actuar en uns entorns de treball exigents a cada pas. Hi ha mercats en els que dir VUCA és quedar-se curt. En un moment històric com aquest, on el futur s’està acostant a una velocitat mai vista és el moment d’aturar-nos, deixar d’evitar l’inevitable i fer-nos aquelles preguntes que ens posen davant del mirall.

I tu, estàs disposat a fer-ho?

Els països que lideren la innovació al món

Els països que lideren la innovació al món

Bloomberg ha publicat recentment el seu índex d’innovació 2018 per països i la gran sorpresa és que els EUA han desaparegut dels deu primers llocs. En canvi Corea del Sud en el primer lloc i Suècia en el segon han confirmat la tendència positiva dels darrers anys. El rànquing analitza diferents aspectes relacionats amb la innovació del país com són la inversió en I+D o la presència d’empreses públiques relacionades amb l’alta tecnologia.

En el rànquing destaca també la pujada de cop de tres llocs de països com Singapur o Irlanda o els quatre que ha avançat Itàlia o també Turquia. En definitiva el que ve a dir-nos un informe d’aquest tipus és com hi ha països que estan espavilant i com altres no. Això sembla molt més important que si un any es puja o es baixa un lloc en concret perquè al final això està sotmès a diferents conjuntures.

Bloomberg 2018 Innovation Index

Font: https://www.bloomberg.com/news/articles/2018-01-22/south-korea-tops-global-innovation-ranking-again-as-u-s-falls

Per exemple, Singapur està en un excel·lent primer lloc segurament, i l’article així ho assenyala, gràcies a la potent inversió que s’ha fet en educació. Singapur no té recursos naturals així que l’única inversió raonable que poden fer … és en ells mateixos! Invertir en intel·ligència col·lectiva, en imaginació, en creativitat, en innovació …

Per si no ho sabies Singapur té una espectacular xarxa de biblioteques, pròximes i algunes molt atractives. Fes una ullada a, per exemple, la Cheng Sant Public Library. Mira aquestes imatges i diga’m que no et venen ganes de bussejar en uns quants llibres …

Corea del Sud manté el seu regnat gràcies en part a tot el que envolta Samsung, les seves patents i els seus innovadors equips en tecnologia punta en molts aspectes i l’ecosistema tecnològic que s’ha creat al voltant seu. Només el 2016 la facturació de Samsung arribava ja a 348 milions de dòlars. Xina per la seva part està traient nous graduats en matèries com matemàtica, enginyeria o programació a una velocitat tremenda. I el Japó tampoc es queda enrere, està en el sisè lloc sumant-se així al pòquer d’asos asiàtic. Gairebé res.

Mentrestant a Europa les coses van per barris. Alemanya amb el seu potent sector industrial està en un honrós quart lloc, mentre França només és novena i el Regne Unit va pel lloc disset. Això sí, Irlanda i la seva fiscalitat ja estan en el lloc 13 i Suècia treu un excel·lent en el segon lloc.
A hores d’ara potser t’estiguis preguntant en quin lloc està Espanya. Bé, hauràs d’anar a buscar-la a un discretíssim lloc vint-i-nou, entre la República Txeca i Portugal. Ja fa temps que sabem que pels polítics espanyols la innovació no ha estat mai una aposta estratègica, ans el contrari. Però és que un lloc vint-i-nou és per preocupar-se.

En resum, excepte honroses excepcions aquest continent presenta un expedient una mica depriment amb tot el que ha arribat a representar Europa pel que fa a progrés i benestar. La velocitat i la profunditat dels canvis que arribaran són tan bèsties que només estan ben preparats podrem seguir mantenint el nivell de la nostra economia i nivell de vida. Segurament ens falta perspectiva temporal per acabar de donar-nos compte del que està passant i del que està arribant a tota velocitat.

Sense ser derrotista, però potser hauríem de començar a espavilar perquè, francament, anem tard.

El que Amazon Go aconseguirà

El que Amazon Go aconseguirà

 Avui ha saltat a primera plana la notícia de l’obertura a Seattle de la botiga de proximitat d’Amazon Go en la qual et pots portar la teva compra sense passar per caixa. I no és que ho regalin, és que no és necessari. M’explico.
La botiga no és molt gran, només uns 200 m2 de sala amb categories de proximitat com menjar, preparats, aperitius i coses per l’estil a més dels bàsics de qualsevol centre d’aquest tipus. Res espectacular, el millor ve en el procés de compra. Amazon ha disposat una botiga plena de sensors i càmeres que són capaços de detectar què t’has endut quan tornes a passar per la porta, només cal identificar-se a l’entrada a través d’una aplicació. Així, en sortir Amazon et farà la liquidació directament, t’enviarà la factura de forma automàtica i, per descomptat, es carregarà a la targeta les compres.
El sistema no és perfecte, però quin ho és? És que no hi ha robatoris als hipermercats convencionals? Només el 2015 la pèrdua desconeguda es xifrava en uns 1.800 milions d’euros, gairebé res.

Així que, si més no en aquesta botiga, el fer l’horrible cua per pagar s’haurà acabat. S’ha acabat manipular una altra vegada la teva compra per posar-la en una cinta, es va acabar el tornar a col·locar-ho tot de nou. S’ha acabat l’espera a la cua mentre mires l’expositor de xiclets, fulles i targetes regal. S’han acabat les lectures de codi de barres errònies i els viatges en patins de les caixeres. S’han acabat els set tiquets amb les promocions, els punts, els cromos i les cerveses gratis. S’ha acabat el bon dia tan correcte com fred i impersonal. S’ha acabat l’oferta que et fa la caixera perquè et portis un meló a punt de caducar tant si has comprat tovalloletes WC com si has comprat pomes. S’ha acabat el no poder passar els punts per la targeta perquè te l’has deixat i sense el plàstic no poden fer-ho.
Recordo a finals dels noranta assistir a un Congrés AECOC sobre màrqueting aplicat a gran distribució i algú que no recordo (José Luis Nueno?) ja parlava dels hipermercats automatitzats en els quals no hi hauria caixeres i podríem lliurement endur-nos la compra gràcies als carros intel·ligents. D’això fa ja més de vint anys i poca cosa sembla haver canviat. Me’n recordo d’ell quan vaig a Carrefour (cada vegada menys, per cert) i de les sis caixes ràpides només funcionen bé dos i a més cal una persona que ajudi en el procés perquè si no l’embús és fenomenal. Només als EUA hi ha 3,5 milions de caixers que no sé molt bé com s’hauran pres la notícia. Però que la tecnologia és imparable és tan clar com que demà sortirà el sol. No és segur del tot però és bastant probable.
Mentre la gran distribució sembla mirar cap a un altre banda el creixement d’Amazon Prime és meteòric:
 Amazon Prime
Cada vegada que faig una compra amb Amazon Prime me’n recordo de l’última vegada que en una xerrada vaig comparar la usabilitat del web de Ulabox amb la de Mercadona, El Corte Inglés o Carrefour. Fins i tot Juan Roig no va dubtar a dir en veu alta el que tots sabíem, que el web és una merda. Alhora Amazon va sumant clients a través de Pantry, el seu projecte perquè puguis fer la compra còmodament des del teu ordinador, mòbil o tablet.

La distribució haurà de repensar els seus processos i ho ha de fer ràpid. Ja no val amb pensar que el futur és una cosa que mai acaba arribant. Per quan es vulguin donar compte no sé molt bé com ho arreglaran. Sempre s’està a temps de pujar al carro? Segur? Quan un client ja ha canviat els seus hàbits de compra, és senzill fer que canviï una altra vegada?

Veurem.